Vicens paga els 100.000 € de fiança

Així ho han confirmat avui fonts judicials, que han assenyalat que Campaner ha acudit a primera hora del matí al TSJIB per pagar la fiança, a través d'una transferència bancària, lliurant el resguard d'ingrés entorn les 9.00 hores.

El magistrat instructor decretà ahir aquesta mesura cautelar contra l’exportaveu d’UM, a qui també ha retirat el passaport i li ha prohibit sortir de l’Estat. A més, Vicens ha de comparèixer cada 15 dies davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

Tanmateix, el jutge de la Sala Civil i Penal del TSJIB atén només una petita part de les peticions de la Fiscalia Anticorrupció, que pretenia tancar Tomeu Vicens a la presó sense fiança. A més, el jutge tampoc no considera justificada la mesura proposada per la Fiscalia contra Vicens de prohibir-li la "comunicació" o "aproximació" a diversos querellats i imputats, com el misser Jaime Montis, l’expresident del Parlament Maximilià Morales (UM) i els empresaris Bernat Febrer Brunet i Miquel Munar Munar, entre d’altres.

L’acte judicial emès per Antoni Capó també deixa palès que els 100.000 euros imposats (no 800.000, com proposava Anticorrupció de manera alternativa a la presó) són "la solució més ajustada", ja que ho considera la quantitat "proporcionada" a la capacitat econòmica de Vicens i "asseguradora" de la presència constant del polític en el procés. Segons el jutge, el potencial econòmic de Vicens ha quedat demostrat amb els "substanciosos ingressos" i les "nombroses compres d’immobles i vehicles" realitzades en efectiu durant el període investigat pel Ministeri Públic.

Tot i així, valora el magistrat, no consta que el polític hagi efectuat cap "enorme moviment de divises", ni que tingui capacitat d’influència sobre altres persones per fugir, ni que pugui manipular proves, tal com sostenia el fiscal Anticorrupció Juan Carrau en la seva petició de mesures cautelars contra Vicens. D’aquesta manera, el jutge troba "difícilment imaginable" que Vicens intenti ocultar, destruir o alterar cap prova "a aquestes altures", tal com també assegurava la Fiscalia, perquè el polític imputat té coneixement de la causa investigada, almanco, des del 24 d’octubre de 2007 i mai no ha fet res per entorpir la investigació. Ara bé, l’instructor del TSJIB sí que veu "motius raonables" per considerar "la possible comissió d’un delicte".

Histèria col·lectiva al Superior

"Vergonya aliena" és el que manifestaren haver sentit alguns dels professionals que envolten un esdeveniment com el d’ahir al matí a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Balears. Espontanis insultant, turistes aplaudint i saludant, periodistes amuntegats a cops de colze, policies fora de si i un grup d’alumnes d’institut contribuïren a accentuar una situació d’histèria col·lectiva que es tancà amb el trànsit tallat per moments i una taxista que no devia entendre res. L’arribada de Tomeu Vicens al TSJIB es produí enmig d’una gran expectació, però amb total normalitat. Fou a la sortida, menys d’una hora després, que la situació es descontrolà per complet.

Des de primera hora, un home sense gaire feina i amb la sentència ja dictada esperà Vicens entre els periodistes amb crits com "fill de puta", "20 anys de presó", "jo he de pagar una hipoteca" i "on és l’hort, cabró". Quan el veié, la cosa no arribà per molt poc a les mans, sobretot gràcies a una barrera de periodistes gràfics i redactors amuntegats que es pegaven colzades els uns als altres. Alguns van perdre micros i objectius, i entre tots van contribuir a deixar pel terra la cinta que divideix l’entrada i la sortida del palau judicial.

Una situació, la de la cinta caiguda, que acabà de fer enrabiar els agents de la Policia que guarden la porta del tribunal. Quan Vicens sortí de l’edifici, entre els periodistes i l’espontani, també hi havia un grup de turistes. Eren gairebé una vintena i començaren a cridar com si fossin fans de l’imputat en el cas Son Oms. Bàsicament, intentaven captar l’atenció de les càmeres, que seguien Vicens eufòricament per sobre de les barreres metàl·liques d’obra caigudes en el transcurs de l’espectacle. La cirereta de la situació la posaren els alumnes d’institut que estaven fent una passejada. Adolescents de manual, amb el mòbil a la mà i l’al·lota davall el braç, es feien els gallets escridassant sense ni saber per què. Un xou digne de veure.