El fiscal demana presó a Vicens per 'risc de fuga'

Tanmateix, en cas que el TSJIB no accepti la seva sol·licitud, el Ministeri Públic demana que, alternativament, s’imposi una fiança a Vicens de 800.000 euros. El magistrat instructor del cas, Antoni Capó, de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior comunicà ahir a les parts que no prendrà cap decisió sobre el futur de Tomeu Vicens fins dimarts que ve a les 12.00 hores, amb la qual cosa impedeix que el polític d’UM pugui ser present en el ple del Parlament. Aquest extrem podria suposar molt fàcilment la pèrdua de més d’una votació als partits del pacte de Govern.

A banda del suposat risc de fuga, la Fiscalia Anticorrupció aportà ahir altres raons per les quals sol·licita l’ingrés a presó incondicional de Vicens. D’una banda, assegura Juan Carrau, Tomeu Vicens té "capacitat" per influir en altres imputats del cas Son Oms. I de l’altra, segons el fiscal, podria manipular, ocultar o destruir proves relacionades amb el cas que investiga la gestació del polígon de Son Oms.

Per la seva banda, els missers que defensen Tomeu Vicens, Eduardo Valdívia i Jaime Campaner, demanaren ahir a l’Alt Tribunal de Balears que deixi lliure el seu client sense imposar-li cap fiança. Segons els dos advocats, Vicens ha demostrat sobradament que acudirà a qualsevol cita als tribunals i, a més, d’ençà que ha començat aquest procés judicial el polític mai no ha destruït cap prova de res. Finalment, al·leguen Valdívia i Campaner, Tomeu Vicens està molt arrelat a Mallorca tant per la seva situació laboral i econòmica com per les seves condicions familiars i, per tant, no hi ha cap raó per pensar que podria fugir de l’Estat espanyol.

Així, els missers de Vicens neguen que existeixi cap raó per prendre cap mesura cautelar i per justificar-ho utilitzen també la jurisprudència dels Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Aquesta instància judicial estableix que no es pot considerar l’ingrés preventiu a presó d’un imputat, només, perquè la gravetat dels delictes i la possible futura pena de presó puguin incitar l’afectat a fugir o manipular proves, sinó que s’ha d’estudiar la situació d’arrelament del processat. Tomeu Vicens està implicat en el cas Son Oms per diversos presumptes delictes contra la Hisenda Pública, estafa, blanqueig, recepció i falsedat documental.

Els ingressos no justificats

Herman López Albert, exdelegat d’Hisenda i economista, ha conclòs en un informe que ja està en mans del TSJIB que els ingressos no justificats de Tomeu Vicens no superen els 500.000 euros, com diu la Fiscalia, sinó que només estan per sobre de 150.000. A més, aquest perit contractat per la defensa de Vicens, també conclou que el polític d’UM no ha comès cap delicte fiscal, ja que el possible deute amb la Hisenda Pública no seria de més de 250.000 euros, sinó de més de 66.000 euros.

Eduardo Valdivia i Jaime Campaner, missers de la defensa de Tomeu Vicens i de la seva esposa, Antònia Martorell, aportaren ahir al magistrat Antoni Capó una sèrie de proves documentals per tal d’evitar l’ingrés a presó, en primer lloc, i el processament del polític en el cas Son Oms, en darrer terme. A banda de l’informe pericial aportat, els missers lliuraren al jutge Antoni Capó un llibre de família de Tomeu Vicens i documents que acrediten l’escolarització de les seves filles a Mallorca.

La defensa del matrimoni Vicens-Martorell també ha entregat al jutge una còpia de la fitxa tècnica i de l’acta del ple de l’Ajuntament de Palma del dia en què s’aprovà el Pla General d’Ordenació Urbanística de Ciutat (PGOU). L’acta mostra com s’aprovà el PGOU amb els vots favorables del Partit Popular, que tenia majoria absoluta, sense que Unió Mallorquina tingués representació en aquest ens local.

Activitat com a advocat

Finalment, els representants legals de Tomeu Vicens també han mostrat un extracte d’un compte bancari de Tomeu Vicens, on s’evidencien els seus ingressos com a misser, amb la qual cosa acrediten els beneficis de la seva activitat econòmica com a lletrat.

"Cardona i Viaene ho sabien tot"

Catalina Alcover, treballadora del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), manifestà ahir que Josep Juan Cardona i Kurt Viaene "eren conscients del que succeïa amb els contractes" que signava l’ens. Amb aquesta afirmació assenyalà l’exconseller de Comerç i Indústria i el director general de Promoció Industrial com a coneixedors de la presumpta trama de corrupció organitzada al CDEIB. La declarant mai no estigué amb Cardona, sinó que féu referència al que Antònia Ordinas (exgerent del consorci i principal imputada en aquest cas) li deia.

Alcover declarà com a testimoni del cas Scala davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Palma, Piedad Marín. En la causa tant Cardona com Viaene estan imputats. Quan fou preguntada pel fiscal Anticorrupció Pedro Horrach sobre les adjudicacions de contractes per part del CDEIB, la treballadora assegurà que "hi ha un document a cada expedient en què el senyor Cardona autoritza la iniciació de l’expedient de contractació i un altre després de la proposta de la Gerència que consisteix en l’autorització per adjudicar el contracte".

Alcover declarà que no sabia si Cardona llegia les autoritzacions que signava i que creia que a la Conselleria només es duia el full per signar i no tot l’expedient de contractació. I afegí: "Entenc que el senyor Cardona era coneixedor i conscient de tot perquè quan es feia una junta es deia que hi havia un pressupost inicial de tres milions d’euros i en acabar l’any hi havia unes pèrdues de cinc milions. A aquest fet no se li donava cap importància, per la qual cosa supòs que n’era conscient".

La treballadora, que acudí a dues d’aquestes juntes, manifestà que ni Cardona, ni Viaene, ni Ordinas no s’alarmaven en absolut per aquest motiu. La testimoni era qui redactava els expedients d’ampliació pressupostària perquè els aprovàs la comissió executiva, on intervenien, explicà, Cardona, que signava, el secretari general, Ordinas i Viaene. També afirmà que s’aprovà un pla de xoc de préstec de quatre milions d’euros, signat per Cardona, Ordinas i Viaene, i que fou autoritzat pel Consell de Govern.

"Vestir l’expedient"

Quan el fiscal li demanà si sabia si les contractacions es feien primer "realment i després es vestien", Alcover respongué que sí i que precisament per a aquest motiu es contractava un advocat, "per vestir l’expedient". De fet, segons la seva declaració, sempre es vestien els contractes. "Fins al final els expedients no estaven signats", manifestà i afegí: "Entenc que la contractació no s’ajustava al procediment administratiu".

Horrach demanà llavors si l’exconseller de Comerç i el director general de Promoció Industrial n’eren conscients i la declarant contestà que sí. "El senyor Viaene estava al dia de tot, ho sabia tot, hi acudia cada dia [al CDEIB]", assegurà, i reiterà que Cardona havia de firmar els expedients i que, per tant, n’havia de tenir coneixement. Quant als esdeveniments organitzats pel CDEIB, tot i no disposar de pressupost per a aquestes activitats, la treballadora explicà que quan deia a Ordinas que no hi havia fons ella li responia que Cardona era qui deia que calia dur-los a terme i que la Secretaria General de la Conselleria se’n faria càrrec.

Honey Moon

Durant l’interrogatori, el fiscal també demanà si la testimoni sabia quelcom sobre Honey Moon (un projecte del CDEIB per dur parelles xineses de viatge a Balears). Ella respongué que una vegada que Ordinas era a Xangai, Felip Ferré (regidor del PP a l’Ajuntament de Lloseta també imputat en la causa) li portà una factura de 234.000 euros del projecte Honey Moon. La factura ja estava signada per Ordinas i Ferré demanà a Alcover que hi estampàs el segell del CDEIB, cosa que féu. Després, Ordinas digué a la treballadora que sobre aquest projecte s’havia d’obrir expedient de contractació i que no ho diria a l’assessor jurídic.