Requisit...
El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes-intersindical (STEI-i) i el Comitè d’usuaris de la sanitat pública s’han manifestat obertament a favor que els coneixements de català siguin considerats un requisit per accedir a una plaça de treball fixa en la sanitat pública, tal com vol establir el Servei Balear de la Salut (Ib-Salut).
Des de l’STEI-i el portaveu de Sanitat, Sebastià Serra, assegura que un dels arguments de la seva organització per donar suport a la proposta de l’IB-Salut és la mateixa legislació, tant l’autonòmica com l’estatal. L’Estatut d’Autonomia, com la Llei de Normalització Lingüística, el Decret 100/1990 i l’Estatut marc del personal sanitari i l’Estatut bàsic de l’empleat públic, remarquen l’obligatorietat d’acreditar coneixements de català en els processos selectius de personal, assegura Serra.
Legalitat i drets
Més enllà de la legalitat, però, l’STEI-i també considera que l’exigència "és una qüestió de dignitat i de defensa dels drets lingüístics dels treballadors de la sanitat pública. A més, l’STEI-i recorda que els nivells que s’exigeixen són els mínims. Així, l’Ib-Salut demanarà acreditar el nivell A (coneixements bàsics) per al grup C2. I, com a molt, exigirà el nivell B (coneixements elementals) per a les categories A1, A2 i C1. A més, recorden que es preveu que en determinats casos es tingui un termini de dos anys per assolir i acreditar els nivells de català. Així mateix, des del sindicat assenyalen que la proposta de l’Ib-Salut és també "una passa endavant pels drets de les persones en la seva relació amb el servei públic sanitari".
Usuaris, amb el català
En la mateixa línia es manifesten des del Comitè d’usuaris de la sanitat pública. Segons aquesta entitat, els usuaris de la sanitat balear hi han de poder accedir fent ús de la llengua pròpia. "És inconcebible que als centres mèdics de les Illes Balears els ciutadans d’aquesta terra no puguin ser atesos en la llengua pròpia", asseguren. En aquest sentit, consideren que exigir els requisits de català no va, en cap cas, en detriment dels drets dels castellanoparlants. "La gent que parla en castellà ja té garantit el dret de ser atesa en la seva llengua. Nosaltres no volem ni més ni menys que això". Per aquest motiu, han convocat una concentració divendres, dia 7 de novembre, a les 19.00 hores davant el Consolat de la Mar, per reivindicar el dret de ser atesos en català.
...o mèrit
Dijous hi haurà una concentració davant del Consolat de la Mar convocada per CSIF, pel Sindicat d’auxiliars d’infermeria, el Sindicat mèdic lliure de les Balears i el Sindicat d’infermers, per exigir que el domini del català sigui un mèrit i no un requisit per accedir a una lloc de feina en la sanitat pública.
El secretari general del Sindicat d’Infermers, Jorge Tera, explica que el seu posicionament no és polític sinó sindical, ja que "hi ha molts d’infermers que es podrien veure afectats negativament pel requisit: fa molts d’anys que es troben en situació d’interinitat i ara, que podrien accedir a una plaça definitiva, en quedarien exclosos pel fet de no tenir el nivell exigit de català".
A més, segons Tera, en resultarien perjudicats aquells professionals que ja tinguessin la seva plaça però que volguessin canviar de destinació. "Si no compleixen el requisit lingüístic, tenen vetat el moviment", afegeix.
Menys forans
Una altra de les raons dels sindicats contraris al requisit per oposar-s’hi, és el fet que molts dels treballadors de la sanitat que exerceixen a les Illes vénen d’altres territoris. Segons Tera, l’exigència de conèixer el català seria una trava per a aquells sanitaris d’altres comunitats de l’Estat on no es parla aquest idioma que volguessin venir a les Balears a realitzar la seva feina.
Els convocants de la protesta de dijous estan fins i tot en contra de la moratòria de dos anys per acreditar els coneixements de la llengua. "Pot crear un vici: la gent podria exhaurir els dos anys i després canviar i demanar el trasllat".
Per aquesta raó, Tera cosidera que el Servei Balear de Salut podria deixar de ser viable tal com està concebut ara, amb una part important de treballadors vinguts de fora de les Illes.
"A més, hi ha una part de professionals del sector, d’entre 30 i 35 anys d’edat que, tot i ser mallorquins catalanoparlants, no en tenen la titulació perquè quan ells acabaven el batxillerat no se’ls atorgava el nivell de català. Aquests també resultarien perjudicats pel requisit", indica.
Per aquestes raons, el secretari general del Sindicat d’infermers creu que els usuaris de la sanitat pública balear se’n veurien afectats negativament, ja que "s’agreujaria la ja habitual manca de recursos" pel fet de sumar-s’hi la, segons el seu parer, manca de personal.
No hi volen fer política
Tera insisteix molt en la idea que el seu sindicat protesta per un problema laboral, no polític; "però és inevitable que se li doni contingut polític", reconeix.
"Donam el 100% de suport a totes les mesures i cursos per fomentar l’ús i el coneixement del català en la sanitat, però el seu domini ha de ser un mèrit per sumar punts, no un requisit", conclou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Requisit, per lògica i mira que discutir això. Ja té collons deu ser cert això que diuen que dins el psoe hi ha un sector falangista
Requisit, evidentment. Per a que mos entengui qui mos ha d'atendre cal que l'entengui, i si fa falta també l'hauria de poder parlar. Segur que tots aquests professionals interins que aspiren a plaça s'han format durant molt de temps, per a poder acreditar es oneixements que els hi permeten exercir sa seva professió. Segur que no hi pot entrar qualsevol, a fer d'infermer o de metge. Idò ara només s'afegeix un nou REQUISIT, imprescindible per a poder atendre correctament ets seus usuaris.
Jo ara aniré a Quintanilla a fer de metge de capçalera, però que em parlin en anglès, no vaig jo de parlar llengüetes d'aquestes...