Els ciutadans de Balears pateixen una major pressió fiscal per part dels seus ajuntaments, una situació derivada del mal finançament autonòmic que acaba repercutint en els comptes municipals. Així, els illencs veuen com han de pagar cada vegada més imposts i taxes directes als seus ajuntaments pels serveis que aquests els presten, fins a arribar a una recaptació de 768 euros per habitant a l’any.
Una xifra només superada pels ajuntaments bascs, els canaris i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, pels seus diferents règims especials que diferencien la seva gestió tributària de la resta i distorsionen la mitjana estatal.
Aquesta tendència s’observa en la memòria del Consell Econòmic i Social (CES) sobre l’exercici 2007, presentada recentment. A l’estudi es reflecteix una vegada més que les Illes Balears suporten la càrrega fiscal per habitant més elevada de tot l’Estat, amb un 29,36% amb relació al seu Producte Interior Brut (PIB). En total, les diferents administracion recapten cada any a les Illes en una relació de 7.409 euros per habitant, una xifra absoluta només superada per la Comunitat de Madrid i el País Basc, la primera amb una major tributació per l’‘efecte capital’ i la segona amb un règim foral.
La mitjana estatal se situà l’any 2007 en els 6.032 euros per habitant, mentre que a l’exercici anterior era de 5.459. Un augment de més del 10%, que s’assenyala com a molt superior a l’increment de l’IPC (4,2%).
Desequilibri no compensat
Segons el CES, la distribució de la pressió impositiva a Balears per administracions es presenta desequilibrada, amb un 59,27% destinada a l’estatal, un 30,37% a l’autonòmica i un 10,37% a la local. En qualsevol cas, l’estudi apunta que"això confirma, des de l’òptica dels ingressos tributaris, el desequilibri detectat a les balances fiscals entre comunitats autònomes i situa Balears com la comunitat més desfavorida pel sistema actual, atès que el vessant de la despesa pública estatal no compensa aquest desequilibri".
A més d’això, se subratlla una qüestió reitarada des de Balears a l’hora de reivindicar el seu maltractament dins l’actual sistema. Amb una tributació progressiva –paga més qui més guanya– i de solidaritat intercomunitària –les regions riques col·laboraren en l’avenç de les menys desafavorides–, la realitat presenta a la pràctica uns desajustaments que perjudiquen especialment les Balears.
Així, si el sistema fos equilibrat, no hi hauria d’haver un excés de desviació de càrrega fiscal en relació amb la seva riquesa. Balears lidera un altre pic aquest rànquing negatiu amb el major desiquilibri de totes les comunitats autònomes, i amb una tendència a l’alça, seguida de Madrid, Catalunya i Cantàbria com les altres que suporten aquesta situació. Per contra, Astúries, Castella-Lleó, Galícia i Extremadura són les menys desfavorides.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo crec que hem de seguir pagant, perquè si no ho feim ens tancaran en una reserva índia. Els mallorquins som gent en extinció i ni tan sol podriem vèncer al general Custer com varen fer alguns. Tenim massa col·laboracionistes que van contra la seva pròpia identitat.
En aquest cas, crec que l'argument de que "les comunitats riques ajudin a les més desfavorides" està desvirtuat. Balears pot ser una comunitat rica des del punt de vista macroeconòmic, però la riquesa està concentrada en uns pocs "privilegiats" i, per tant, molt mal repartida. A més, hem de soportar un cost de vida més alt que a altres comunitats (un exemple: un cafè + ensaïmada a un bar de poble de Mallorca pot costar 2,15 euros. El mateix a un poble de Catalunya, que també és una comunitat rica, surt més barat ja que costa 1,80 euros. Pot semblar un exemple absurd, però recordem que polítics d'alt nivell ni tant sols saben quin és el preu d'un cafè!) A més, molts dels nostros imposts han desaparescut en mans de polítics corruptes (probablement aquí som desgraciadament els número 1 de l'estat espanyol), i hem de soportar el sobrecost del turisme que, sent realistes, no alimenta ni tan sols a la majoria dels vertaders illencs (creis que faria falta una incideradora de residus si no hi hagués la sobrepoblació deguda al turisme de masses (amb el sobrepreu que això representa a la taxa de fems? O la mancança d'aigo? O tants de cotxos i carreteres? O tants d'hotels que ens han destrosat el paissatge irreversiblement? Etc.) Com ja han dit anteriorment: ja basta d'expoli, no necessitam partits centralistes (PP, "PSIB"=PSOE) sinó vertaders partits nacionalistes (idò, UM queda exclòs). Ara bé, hem de reconèixer que no tenim gaires solucions: la nostra població representa un 2% de la població espanyola, per tant sempre serem una minoria i no tendrem força per res a l'hora de decidir. això sí, seguirem sent expoliats.
La càrrega fiscal no ès de 29'36% del PIB, sinó del 46% o més del PIB. La renta efectiva per càpita ès de un 12.300 euros per any.
L'argument de l'expoliador vol fer creure que som incapaços de gestionar el poc que ens deixen, quan és la nostra bona gestió la que els ompli la panxa. L'expoliador li diu a la vaca que muny "jo done més llet que tu". Per això, publicades les valances fiscals, quina geografia dibuixava? Tot i això, a ells no se'ls cau la cara de vergonya a l'hora d'utilitzarr aquest argumtent.
La situació és insostenible. No podem seguir pagant imposts per fer aves a valladolid i a sevilla. Basta!!!
Digues prou a l'espoli fiscal. Vota Partits mallorquins!!!!
Espanya mos roba!!! PFora PP i PSOE.
Idò, votau PP i PSOE. Els andalussos i els madrileños fa segles que viuen d'expoliar-nos!!! Votau partits mallorquins!!!
Clar que la pressió fiscal és més elevada, el mal finançament bé per les pujades de sous dels polítics i la malversació que en fan dels nostres doblers. Els polítics són els únics treballadors que no tenen un conveni que marqui els seus sous, no tenen un sindicat que control·li un reglament de treball. Ells van per lliure i a fotre tot el que poden. Ens endeuten i vinga a pagar interessos. Els polítics per accedir a una professió que ells trien, haurien de passar unes proves, per exemple de català, de dret constitucional, dret administratiu, regalemnt de les institucions, etc. i demostrar que estan preparats per dirigir el lloc de feina que els toqui segons el seu partit.
De qualque lloc han de sortir els doblers que roben segons quins polítics!