Un empresari detallà ahir a la jutgessa instructora del cas Scala, Piedad Marín, com fou suposadament "extorsionat" i "pressionat" per l’exgerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB) Antònia Ordinas i per l’exdirector general de Promoció Industrial Kurt J. Viaene, tots dos a la presó en règim preventiu arran de les investigacions del cas Scala.
Sergio J. Pereletegui explicà que l’objectiu de les pressions era mantenir el pagament d’unes "comissions" il·legals del 40% per fer estudis que se li encarregaven sobre els mercats internacionals pels productes de les Illes Balears. L’empresari assegurà que les comissions sempre s’abonaven "en metàl·lic i en mà". Normalment, recordà, el seu contacte en el CDEIB era Ordinas. Però també digué que durant els quatre anys que havia treballat per al Consorci "en dues o tres ocasions" va lliurar el sobre amb els doblers en presència, també, de Kurt J. Viaene.
No defugir conseqüències
Durant l’interrogatori, l’empresari Pereletegui, natural de Lleó i imputat en el cas, intentà convèncer la jutgessa que ell no se sentia bé pagant les comissions i que en més d’una ocasió ho havia fet constar a Ordinas, ja que li expressà que no volia "continuar treballant així". Tanmateix, lamentà Pereletegui, "Antònia em continuava pressionant i en una ocasió em va dir que hauria de parlar-ho amb Kurt i que no defugís les conseqüències". De fet, sempre segons l’empresari, Ordinas l’advertí que Viaene tenia "molts contactes" i que, per tant, podia "fer-li la vida impossible".
Durant la vista judicial, el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach insistí molt a l’empresari sobre el possible coneixement que podria tenir Viaene del pagament de les comissions. Les respostes de Pereletegui deixaven entendre que l’exdirector general de Promoció Industrial durant el Govern de Jaume Matas sabia perfectament allò que passava. A banda de les dues o tres reunions en les quals Viaene era present, l’empresari assegurà a la jutgessa que el seu misser aportarà un correu electrònic enviat per Kurt J. Viaene en el qual l’insta a recordar abonar l’extra del 40% del qual "ja n’havien parlat".
L’empresari també explicà que durant els primer contactes ni Viaene ni Ordinas li exigiren res. Fou just abans d’ingressar el tercer pagament pel primer dels vuit treballs que féu pel CDEIB quan els dos membres del PP l’informaren de la necessitat de pagar un "peatge", segons paraules explícites d’Ordinas.
A més, l’empresari explicà com l’exgerent del Consorci el seduí assegurant-li que si acceptava abonar la comissió del 40% podrien arribar a molts acords i a adjudicar-li molts estudis i treballs pagats amb els doblers públics de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Energia, encapçalada aleshores pel conseller de Matas Josep Juan Cardona, imputat també en la causa. Així, amb la declaració de Pereletegui, quedà destapat ahir el suposat modus operandi dels preusmptes caps dela trama de cobrament de comissions il·legals.
Interroguen un altre empresari del cas
Minuts abans de la compareixença de Pereletegui va declarar un altre empresari imputat, Arnoldus Mateo Van Den Hurk, soci del regidor del PP de Lloseta Felip Ferré en algunes entitats implicades en el cas. La declaració d’aquest empresari fou molt menys aclaridora que la de Pereletegui, ja que aquest va assegurar que no sabia res de les comissions, i atribuí totes les responsabilitats financeres i de gestió al seu soci Felip Ferré, que fou expulsat del partit després que es conegués la seva imputació en el cas Scala. Un dels extrems que sí que va reconèixer Mateo Van Den Hurk és que ell viatjava amb la Conselleria però després facturava les despeses a través del CDEIB. També va parlar a la jutgessa d’un viatge a la Xina amb un polític del PP no imputat en el cas, l’exconseller de Turisme Joan Flaquer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estaràs també va subvencionar amb pressupost de la seva conselleria, a l'anterior legislatura del PP, els concerts, els llibres i els DC's de “La Sopranoâ€. Presentacions i actuacions arreu de les Illes i el Principat. Tot coordinat per Ordinas, la “representant†de la “Sopranoâ€..., tots es coneixien ben ve i de fa estona.
Ordinas ha declarado estos días que ella heredó el sistema de “peaje “de anteriores legislaturas. Podemos decir que se heredó a ella misma. En la época de Cañellas y con Matas de Conseller de Hacienda, se organizó el “CEDER†que posteriormente se convirtió en “CDEIBâ€. Ordinas codirigió la empresa de “peaje†hasta que Cañellas dimitió por otro “peajeâ€. Matas pasó a ser presidente y renombró a Ordinas, pero esta vez en solitario. En esa época, la susodicha empresa de “peaje†administraba fondos Europeos y tenía como suministradora de “peajes†a la empresa “Di7â€, propiedad de Toni Pons y, …que casualidad¡¡¡, también Joan Rosselló. A parte de cobrar las comisiones, también se organizaban conciertos, se publicaban libros y se editaban CD's –todos ellos protagonizados por “La Sopranoâ€. Después de una legislatura de sequia de peajes, con el primer pacto de progreso, Matas regresa triunfal y coloca a la extorsionadora en el mismo sitio y esta recuprera su tradición de comisiones y peajes. Solamente que esta vez, por lo que hemos podido comprobar, parace ser que se trataba de dar el ultimo golpe, para después retirarse. Lastima que el PP perdió las elecciones, porque sino todo hubiera podido quedar tapado. “…por poco lo logran…â€
Pepe Juan Cardona, així és conegut l'eivissenc de cuota, que no s'entemia de res del que passava a la seva conselleria, un obsequi de Jaume Matas. El conseller més cretí del Govern que era conegut com Marco Polo per la seva afició a viatjar a Xina, 7 vegades, a més de Nova York, Califòrnia, Japó...era de l'opinió de "transformar l'amenaça de la competència xina en el gran repte que deuen afrontar els empresaris balears". A l'any 2.005, a Xangai, va ser gros, es vàren exhibir 91 dissenyadors i empreses de Balears, a més de la soprano mallorquina Isabel Rosselló i el baríton menorquí Lluís Sintes, en memorable concert, preludi de la degustació gastronòmica elaborada pel cuiner Benet Vicens, que va emprar productes i ingredients de totes les Illes Balears. Un any després, Juan Mestre, cridava l'atenció de Matas i Estaràs, posant en evidència que el "efecte xinès" no es notava a l'economia balear i que el conseller de Comerç era un mans foradades. La corrupció era tolerada per pagar sous i bagatel.les a genteta del PP que no sabia com guanyarse la vida. Ordinas y Viaene eran dos aprofitats del desori que imperava als dominis de l'home que no llegia el que signava, inclòs endeutaments de 4 milions d'euros. En compte, senyora Estaràs, amb el cas Pepe Juan Cardona, una autèntica bomba de rellotgeria que rebentarà en el moment més inoportú.