TW
0

"A cegues" és com explicà que ho signava i aprovava tot l’exconseller d’Indústria i Comerç Josep Juan Cardona, en la seva declaració en qualitat d’imputat davant la jutgessa del cas Scala, Piedad Marín, i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach. L’exconseller assegurà, sense cap classe de miraments, que ho firmava tot sense mirar res. L’exconseller Cardona justificà així davant la jutgessa molts contractes adjudicats amb la seva signatura. A més, assegurà que "no record" o "no tenc coneixement" de gairebé cap dels moviments de doblers que tenien lloc dins el Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), com tampoc en altres departaments de la Conselleria que ell representava.

D’aquesta manera, Cardona no recorda per què signà el projecte Honey moon (Lluna de mel), executat per dur parelles xineses a visitar les Balears. Una iniciativa sense gaire sentit impulsada des del CDEIB i al voltant de la qual s’han detectat diverses irregularitats. Cardona assegurà que no sabia que s’hi haguessin destinat 240.000€ i negà que hagués ordenat res en aquest sentit, tal com havien assenyalat davant la jutgessa altres imputats en el cas.

Tot pels subordinats

A Cardona tampoc no li féu cap recança assegurar que com a conseller no sabia quins estudis i treballs es realitzaren al CDEIB. Així, afirmà que no recordava si es feren estudis sospitosos sobre el sector de la perla a Mallorca. Tampoc no pogué recordar si en els viatges es pagaven dietes i assegurà amb rotunditat i en més d’una ocasió que ell no havia intervingut mai en les contractacions ni adjudicacions ni del CDEIB ni de cap altre departament de la Conselleria.

L’eivissenc Josep Juan Cardona carregà totes les responsabilitats sobre els seus subordinats: l’exdirector general de Promoció Industrial, Kurt J. Vianene, que fins ara l’ha "protegit"; i l’exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas, que de bon principi incriminà l’exconseller en la trama de corrupció política i empresarial. Així mateix, l’exconseller assegurà davant la jutgessa que "ignorava" part de l’articulat dels estatuts del CDEIB (que ell mateix presidia), tot i que en altres moments de l’interrogatori ell mateix recordà als fiscals que els estatuts li permetien delegar certes funcions.

Cardona recordà que "cada dia signava molts de documents", però que "mai" no li arribaven "complets". Així, digué que havia firmat molts papers "concrets" sense llegir-los, ja que "confiava cegament" en els seus directius, en els empleats del CDEIB i en tots i cada un dels funcionaris de la Conselleria d’Indústria i Comerç. Cardona també s’escudà durant la declaració en l’existència dels "controls", és a dir, en els serveis jurídics i en un advocat que ell mateix contractà juntament amb Antònia Ordinas. Aquest misser està imputat en el cas Scala precisament per haver estat contractat amb l’objectiu d’ocultar certs moviments als treballadors del CDEIB. D’aquesta manera, Cardona reconegué que no l’havia preocupat mai que el pressupost anual del Consorci, d’uns dos milions, es gastàs en només tres mesos, ja que "confiava" en tothom.

A preguntes de la Fiscalia Anticorrupció, l’exconseller del Govern de Matas també negà que hagués estat mai conscient d’un altre fet: si les transferències que signava eren per pagar treballs realitzats o per a futures actuacions. Així, tota la declaració de Cardona anà en la mateixa línia: no sabia, ni recordava, ni mirava, ni dubtava de res. En definitiva, Cardona afirmà que no es qüestionava ni es llegia res. Ni tan sols es mirava mai cap dels informes que es feien amb els doblers destinats al CDEIB. Com tampoc no es preocupà de saber on es publivcaven ni a qui es lliuraven els treballs del CDEIB, segons assegurà davant la jutgessa i el fiscal.

Notícies relacionades

Mora, Ordinas i Rosselló

Cardona reconegué que havia estat advertit per la funcionària Bàrbara Mora del que passava, "però no tants de pics com ella diu". Tanmateix, no li féu cas perquè tenia informes jurídics i auditories. Respecte del deute d’Ordinas, Cardona digué que havia mitjançat perquè tornàs els doblers, però no volgué parlar d’una reunió amb ella sota el pretext que es féu en un bufet i que s’ha de guardar el secret professional. Cardona assegurà a la jutgessa que Ordinas i Mora es duien molt malament per algun conflicte personal que ell desconeixia. D’altra banda, negà que sabés que la soprano Isabel Rosselló era la muller d’Ordinas. Però, en canvi, estava al corrent que Rosselló havia estat casada amb una persona propera al PSM. Tot molt curiós.

Proves contra Cardona i sospites sobre el PP

PALMA No només Antònia Ordinas ha assenyalat Josep Juan Cardona com a sospitós de cobrar comissions. També ho han fet un empresari imputat i una testimoni del cas. A més, les investigacions, que han deixat d’estar sota secret de sumari, apunten que la Fiscalia també podria cercar responsabilitats del partit (el PP), per sobre de l’exconseller Cardona. Per començar, el regidor del PP de Lloseta, Felip Ferré, assegurà davant la jutgessa que va veure com Viaene i Ordinas dividien les comissions que ell pagava en tres parts. Una quedava en mans del mateix exdirector general del Govern i l’altra se l’embutxacava l’exgerent del CDEIB. La tercera, segons Ferré, pensava que podria anar al PP.

Per això, el dia de l’interrogatori els fiscals varen demanar a Cardona respecet dels poders de què disposa en un compte bancari del PP d’Eivissa i Formentera. Els fiscals també han investigat les propietats i les plaguetes bancàries personals de Cardona i l’interrogaren sobre una sèrie de moviments de rebuts. D’entrada, ell contestà que no hi constava el remitent, però els fiscals li mostraren algun rebut del Diari d’Avisos d’Eivissa que es correspon amb el compte del PP de les Pitiüses, segons ell mateix va dir que podia demostrar.

A més a més, el varen qüestionar Cardona sobre la seva relació amb el president d’ASAJA , Gabriel Company, i amb el delegat d’aquesta associació a Brussel·les. Un altre dels empresaris implicats en el cas, Arnoldous, afirmà a la jutgessa Piedad Marín que Cardona s’havia enfadat quan ell li comunicà que la seva societat deixaria de treballar amb el CDEIB perquè ja no volia continuar pagant les comissions il·legals.

Tanmateix, una treballadora del CDEIB també alertà la jutgessa que l’exconseller Josep Juan Cardona tenia coneixement dels contractes que es feien amb les empreses beneficiades per les adjudicacions irregulars del Consorci. Per la seva banda, Josep J. Cardona assegurà no conèixer ni haver parlat mai amb aquesta treballadora, excepte per dirigir-li paraules de cortesia mínimes quan anava a la seu del CDEIB Cardona també arribà a contradir el que havia dit als periodistes. Quan declarà davant la jutgessa, ja no recordava que Ordinas fos suggerida per Jaume Matas. Només que "algú" la hi havia proposada.