Els directors d'institut demanen més autonomia i professionalitat

Que es digui clar que el que volem copiar són detallets del que es fa al sistema educatiu finès. No es pot enganar la gent dient que amb aquesta mesura es vol implantar un sistema similar al de Finlàndia. Com a mostra de com funciona el sistema us explicaré unes mesures que crec un poc més rellevants. Abans d'esmentr-les el que vull palesar és que el sistema educatiu finès és diferent perquè el sistema social també ho és. Les concepcions sobre que és la vida i com s'organitza, implícitament condueixen a diferents formes de funcionar. A Finlàndia ens trobam amb un sistema on els infants representen el futur del país, per això mateix no s'escatimen esforços en aquest sentit. Les famílies fineses des que han tingut un fill són examinades periòdicament per les autoritats públiques, i si aspectes de la llar com la salubritat o els patrons educatius dels pares són perniciosos, s'han de canviar. L'estat hi intervé amb mesures educadores (explica als pares el que cal canviar) si no es rectifiquen el fill passa a mans de l'Estat, i això amb un període molt breu de temps. Cal rapidesa d'actuació pel que és important. D'aquesta manera l'estructura social i estructural del país vetlla, realment pel benestar dels nins, i els pares saben que la seva màxima preocupació són les seves criatures. Des del naixament d'un nadó a Finlàndia un equip mèdic-sanitari (sempre el mateix) fa periòdicament controls de l'estat de la salut del nin. Aquestes revisions serveixen per poder actuar el més prest possible en l'àmbit sanitari, però també serveixen perquè qualsevol nin que debuti al sistema educatiu estigui, a l'inici, ja diagnosticat si presenta necessitats que li puguin afectar el seu rendiment i desenvolupament acadèmic. D'aquesta manera se li ofereixen els suports adients. Al nostre sistema a vegades ens trobam amb alumnes que estan a punt d'acabar l'educació primària i no han rebut un diagnòstic sobre les seves necessitats educatives. Si entram en aspectes de funcionament acadèmic podem veure com els mestres tenen una formació de 5 anys, quan aquí ho és de 3. En hores parlam de 6.400 front unes 1.500. A més qualitativament hi ha diferències ja que al sistema finès un terç de la formació es centra en: com ensenyar? És a dir metodologies i estratègies didàctiques. Al nostre estat parlaríem de que el com ensenyar es contempla de manera anecdòtica al pla d'estudis. La inversió dedicada a educació, que el 95% dels centres són públics, la gratuïtat de tot pel que fa a l'ensenyament, el treball en xarxa dels professionals, la cooresponsabilitat Escola-Família-Estat, el paper dels equips directius, grans xarxes de béns culturals públics (biblioteques, museus...), ajuts a les famílies... El que cal tenir clar és que són tots els factors el que marquen la diferència i no sols un d'ells. Per mi el primordial és el valor que es dona a l'educació i a les futures generacions com a ciments del país. Tenint això clar, posen tots els mitjans que tenen al seu abast per aconseguir-ho.