TW
0

Esquerra Unida (EU) ha reclamat l'aprovació d'un codi ètic de la política a les Illes que contempli la supressió de la condició d'aforat dels diputats sospitosos de corrupció i la separació preventiva de la vida pública de qualsevol càrrec electe en les mateixes condicions.

Els delegats d'aquesta formació política a les illes han fet aquest cap de setmana una reunió extraordinària a Palma, en preparació de l'assemblea nacional del mes de novembre a Madrid i han aprovat per unanimitat dues resolucions, una d'elles centrada en la crisi econòmica i l'altra en la corrupció política, segons ha informat EU en un comunicat.

La proposta que realitza la formació d'esquerres “davant l'epidèmia de corrupció de les Balears” és firmar “un gran pacte anticorrupció” que compti amb el suport de totes les forces parlamentàries, en resposta a la situació actual i que concreti l'aprovació d'un codi ètic.

L'esmentat document implicaria “la separació preventiva de la vida pública de qualsevol càrrec electe o executiu sospitós de corrupció”, així com “l'eliminació de la condició d'aforat, que 'protegeix' els parlamentaris” quan es trobin en aquesta mateixa condició sota sospita.

Segons l'opinió d'EU, “l'estabilitat parlamentària està amenaçada” per la imputació de diversos diputats en diversos casos de corrupció “que afecten especialment el PP, però també UM”. EU ha denunciat que en els últims mesos han estat molts i “sonats” els casos de corrupció “que afecten responsables institucionals de diferents departaments de l'anterior Govern del PP”. La formació s'ha compromès a impulsar de l'esmentat codi ètic, mitjançant iniciatives dels grups parlamentaris del Bloc i Eivissa pel Canvi.

D'altra banda EU ha manifestat el seu compromís en centrar la seva activitat política dels pròxims mesos en “la construcció d'alternatives socials a la crisi econòmica”. La formació d'esquerres ha anunciat l'elaboració de “propostes valentes, que s'han de liderar des del sector públic, amb la màxima participació social, que situïn veritablement a les persones en primer terme i no com una conseqüència indirecta del reajustament dels mercats”.