Lluís PlanasPalma22/10/08 0:00
TW
0

El president Francesc Antich encetà ahir el debat sobre l’estat de l’Autonomia deixant clar que tota l’acció del seu Govern no té a dia d’avui cap objectiu més que superar els efectes de la "greu crisi econòmica" a Balears. Per aconseguir-ho, demanà "sacrificis" i "un esforç addicional" al conjunt de la societat perquè la situació necessita de "la unitat d’acció". "Totes les conselleries del Govern estan al servei de la superació de la crisi", subratllà Antich, que dedicà gairebé la meitat del seu discurs a explicar de manera estricta les mesures que ha emprès o prepara l’Executiu —anunciades ja el mes de juliol— per afrontar les dificultats econòmiques. Tanmateix, durant tota la seva intervenció no sortí de la mateixa línia. "En temps de crisi, més protecció que mai", digué, per anunciar un sobreesforç en serveis socials per protegir els més desafavorits.

Admeté una "obsessió" pel manteniment dels llocs de feina com a objectiu essencial —anuncià que s’hi destinaran tants recursos com facin falta— i es marcà el repte d’aprofitar "l’esbucament del model econòmic ultraliberal", que segons digué ha propiciat la crisi, per substituir-lo per un "basat en la sostenibilitat, la mesura i el sentit comú". Criticà el "creixement explosiu" fomentat els darrers anys i posà com a exemple el viscut en el sector de la construcció que ara, avisà, haurà de ser "dimensionat a la baixa".

Aquest nou model que es pretén, però, haurà de continuar fonamentat en el turisme. Per això, el president del Govern fa en aquest tema l’únic oferiment directe a l’oposició. Proposà al PP que entri a la mesa de Turisme —òrgan de concertació del sector— per fer de la qüestió "un assumpte d’Estat" que quedi fora de la brega política. L’oferiment es produeix després d’un petició feta per Rosa Estaràs i setmanes després que Miquel Nadal (UM) s’hagi posat al capdavant de la Conselleria de Turisme. Antich assenyalà com els altres pilars fonamentals del nou model econòmic que vol promoure l’impuls a la innovació i a la recerca —amb el Parc Bit com el seu motor—; la protecció del territori, el medi ambient i el paisatge, i el transport públic, sense oblidar-se de la inversió en educació per al "capital humà".

Per afrontar totes aquestes inversions, el president Antich mostrà el to més reivindicatiu per exigir al Govern de l’Estat un "finançament just, al qual no estic gens ni mica disposat a renunciar". "Tenim pressa, però no acceptarem acords insuficients", avisà amb vista al 2009. Al marge del finançament, el socialista admeté que "algunes inversions no van al ritme que jo voldria" i per solucionar-ho anuncià que la primera setmana de novembre mantindrà una reunió amb la ministra de Foment, Magdalena Àlvarez, "per desbloquejar-les".

Desconfiança per la corrupció

••• Antich reservà una petita part al final del seu discurs per referir-se als casos de corrupció que sacsegen les institucions, principalment per la gestió de l’anterior Govern del PP, però ara també amb el focus judicial sobre l’actual portaveu parlamentari d’UM, Bartomeu Vicens. El cap de l’Executiu autonòmic, que no volgué fer referències directes però recordà que el seu Govern respecta i col·labora "escrupolosament" amb la Justícia, admeté que entre la ciutadania pot existir desconfiança envers els polítics per aquests casos i anuncià mesures perquè "tothom ha de poder confiar en l’honestedat del seus governants". "Cada euro, cada tribut ha de servir, estrictament, l’interès ciutadà", digué.

Per això, es comprometé a dotar l’Administració pública d’una "transparència exquisida" perquè "els episodis que han passat no es puguin tornar a repetir". Sobre mesures concretes, anuncià la preparació d’una norma del bon govern "per marcar estrictament les línies de conducta dels responsables polítics", reiterà que abans de final d’any estarà llesta una llei per augmentar el control sobre les empreses públíques i recordà que a les conselleries ja s’han pres mesures estrictes.