“Zapatero ens ha enganat”

La figura que vos ha dut a Mallorca és la de Joan Estelrich. Juntament amb Baltasar Porcel, és l’únic mallorquí que cita a les seves memòries.
N’hauria pogut citar més, però el meu relat no passava gaire per Mallorca. Estelrich va ser un home que, en el terreny intel·lectual i polític català dels anys vint i trenta, jugà un paper. A més, em va obrir portes en una de les meves grans devocions, l’europeisme.

Parlant d’europeisme, la crisi financera actual demostra que no s’ha avançat prou en el procés de construcció europea?
Demostra que no s’ha avançat prou, però també que els governs es poden posar d’acord per actuar. De tota manera, el resultat final és que Europa ha pres mesures molt importants. Europa vol continuar tenint iniciativa i podria recuperar lideratge mundial, que havia estat perdent molt en els darrers anys. Ja es veurà, però seria molt important per intentar reconstituir allò que en deien l’Occident. En aquest món nou tan canviat, amb Xina, l’Índia, el món àrab, una aliança forta d’Europa i els Estats Units és molt important perquè els valors occidentals puguin continuar sent defensats d’una manera equilibrada.

Fins on arribarà el jutge Baltasar Garzón?
No ho sé. L’únic que puc dir és que això s’ha de dur amb prudència. Hi va haver crims per les dues bandes i, fa temps, la majoria de la població havia decidit no posar el tema sobre la taula. Ara n’hi ha que, amb tot el dret, volen que es torni a investigar i es desenterrin morts. Si això ho demana la gent, fem-ho, però sabent que podem ressuscitar mals records, convindria que no desembocassin en revifaments de confrontació.

El nacionalisme a Mallorca viu un procés d’atomització i a la vegada el conjunt per pes.
Hi ha coses que per al nacionalisme poden ser mortals. Una és no acabar de trobar un missatge que pugui ser entès per un sector mínimament ampli. Hi ha d’haver almenys un partit que sigui capaç de ser potent en el centre sociològic i polític d’un país. Si no ho aconsegueix serà un partit petit, no ocuparà el centre i es produirà fragmentació, i la fragmentació dóna al nacionalisme una sensació de marginalitat.

Percebeu un major qüestionament social del procés de normalització del català?
No. El que hi ha és un gran risc que és la immigració. Per altra banda, la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya és molt dolenta i una de les eines que es fan servir per atacar Catalunya és la llengua. Però, la veritat és que, afortunadament, aquesta política de divisió no ha prosperat.

De qui és culpa que la relació de Catalunya amb Espanya sigui tan dolenta?
Per una part molt important, de la resta de l’Estat espanyol. Ara, també hi ha hagut algun error nostre.

Per exemple?
En la manera com es plantejà el tema de l’Estatut. De tota manera, el que hi ha és que en en àmbit espanyol allò català és de molt difícil acceptació. El recel espanyol contra Catalunya ve del segle XVI. Hi ha moments excepcionals en què tot sembla que va bé, però després passa i ara som en una època dolenta. L’opinió pública espanyola, la premsa, els partits PP i PSOE, tenen una actitut reticent.

I l’entrada de CiU al Govern central ho podria millorar?
En aquests moments no es planteja. CiU ha dit que votarà contra els pressuposts. És un rebuig contra els pressuposts perquè no són bons? Sí, però sobretot contra la política del Govern de Zapatero. El PP era pitjor encara, però el Govern de Zapatero ens ha enganat. Ha enganat Catalunya, no ha complit els compromisos i, fins i tot, ha atiat el sentiment anticatalà o no ha fet res per aturar-lo. A Catalunya hi ha sensació d’engany i de falta de confiança en el Govern espanyol.

I aquí també es comença a percebre.
Però aquí l’únic que pot votar en contra dels pressuposts és Sampol. El PSOE i el PPfaran allò que els diguin a Ferraz i a Génova.

Tal vegada amb un nacionalisme més fort no passaria?
És que a Catalunya i al País Basc allò que ha permès tenir una actitud forta de la identitat i dels interessos del país ha estat l’existència de partits nacionalistes forts. Si a Catalunya o al País Basc només hi hagués PP i PSOE, passaria allò que passa aquí, que el teu pes a Madrid és molt petit.

A Balears s’han fet públics casos de corrupció vinculats al PP. Creu que Jaume Matas hauria de donar explicacions?
No conec el tema i seria molt imprudent per part meva entrar-hi. A Matas el coneixia i tinc bona opinió d’ell. Ens vam entendre bé i quan ens vàrem haver de fer un favor ens el vàrem fer, com quan nosaltres presentàrem a Madrid coses que feien referència a Balears i quan Mallorca es va trobar sense aigua i jo vaig donar ordre, i això sempre costa, que se n’enviàs des de Tarragona. Vam tenir una bona relació, en tinc un bon record i m’agradaria continuar tenint-lo. No puc fer cap comentari.

Com interpretaria una retallada de l’Estatut català per part del Constitucional?
Molt malament. Hi ha una gran inquietud perquè és possible que es produeixi. Hi ha gran preocupació a Catalunya. I el que la gent es pregunta és quina mena de reacció hi haurà si es produeix la doble retallada: de l’Estatut en general i del finançament.

I quina pot ser la reacció?
No m’ho faci avançar. Hi ha de ser, però no em correspon a mi dir-ho. Jo ara allò que he de fer és no fer nosa a la gent que té responsabilitats a Catalunya.