Turisme Jove, Scala... Son Oms

Dos membres de l’antiga cúpula d’Unió Mallorquina sota sospita, advocats implicats, factures falses i uns terrenys rústics devora Palma convertits en polígon, amb plusvàlues milionàries i comissions. No són els ingredients de la propera telenovel·la d’IB3, sinó allò que ha transcendit fins ara del cas Son Oms, una de les poques trames de presumpta corrupció política que no afecten el PP. El cas, en el qual s’investiga una suposada trama de corrupció en el procés de requalificació i urbanització del polígon industrial ubicat devora l’aeroport, serà probablement el següent que esclati.

Tot i que els fets que s’investiguen es produïren durant els anys noranta, no fou fins al 29 de maig passat que la Fiscalia Anticorrupció presentà una querella criminal contra l’actual portaveu d’UM al Parlament, Bartomeu Vicens, i la seva dona Antònia Martorell; contra el seu company de partit i expresident del Parlament, Maximilià Morales, i contra l’advocat Jaume Montis. Els imputa delictes de tràfic d’influències, estafes, negociacions prohibides, blanqueig de capitals, falsedat documental i actuació contra la Hisenda Pública en el procés de requalificació i urbanització del polígon de Son Oms.

La Fiscalia, que n’obrí una investigació preliminar ara fa un any arran de la denúncia d’un dels propietaris dels terrenys, Àngel Ochando Javaloyas, manté que durant els anys noranta, Vicens i Morales —aquest darrer ja tenia interessos a l’indret perquè era accionista de l’empresa concessionària de la ITV ubicada allà— s’oferiren als propietaris de Son Oms per fer possible que els requalificassin la zona de rústic a industrial "gràcies a la seva influència política". A canvi, els propietaris haurien de cedir-los de manera gratuïta un 15% de les finques d’uns terrenys que ocupaven 500.000 metres quadrats.

En aquell moment, Vicens i Morales no ocupaven càrrecs públics però, segons la Fiscalia, "eren càrrecs rellevants en el partit polític d’Unió Mallorquina i, gràcies a això i al fet que aquest partit tenia capacitat de gestió al municipi de Palma (on estan ubicats els solars de Son Oms) i al Consell Insular de Mallorca (Administració competent en l’ordenació del territori), convenceren molts de propietaris perquè firmassin un ‘contracte de gestió urbanística’ en "les condicions descrites abans".

No tenien càrrecs

El Consell de Mallorca, presidit per Maria Antònia Munar (UM) amb el suport del PSOE i del PSM, aprovà per desembre de 1998 la modificació del Pla General impulsada per l’Ajuntament de Palma, i que preveia la requalificació d’aquests terrenys. L’any 2002, Cort aprovà la urbanització del polígon i, a final de 2004, ja hi havien començat les obres.

Morales, que havia estat president del Consell l’any 1983, no tornà a tenir cap càrrec públic fins al 1999, quan fou elegit president del Parlament fins al 2003. En canvi, Vicens ocupà el seu primer càrrec l’any 2000, quan fou coordinador de l’àrea de Béns i Serveis del Consell. L’any 2001, tingué una altra responsabilitat i el 2003 passà a ser conseller d’Ordenació Territorial mentre era secretari general d’UM.

Abans que tot això passàs, Vicens i Morales s’haurien desvinculat de Son Oms per fer entrar en joc el tercer imputat, l’advocat Jaume Montis. A partir de 1999, el bufet Montis hauria estat l’encarregat de cobrar les suposades comissions, que després haurien passat a mans dels anteriors. A Vicens, li hauria pagat aquestes suposades comissions a través de la societat Metalumba, vinculada a la seva dona, Antònia Martorell, ara també imputada, i que tenia com a administradora única Elizabeth Diéguez. L’empresa, creada l’any 2003, hauria servit per justificar els pagaments. En aquell moment, Vicens ja ocupava un càrrec públic.

La Fiscalia ha investigat també si els propietaris de Son Oms simularen compravendes del 15% dels solars per pagar les suposades comissions. Dos dels principals propietaris, vinculats a la junta de compensació de Son Oms, Bernat Febrer i Miquel Munar, ja han declarat en qualitat d’imputats.

Dues detencions

Però és arran dels escorcolls portats a terme al bufet Montis, en una seu bancària i a la societat Metalumba, el maig passat, quan el cas fa un salt important. L’Agència Tributària havia trobat 700.000 euros sense justificar que el bufet Montis hauria abonat a la societat Metalumba. La Fiscalia sospita que pertanyen a les suposades comissions, pagades per la requalificació de Son Oms. També descobrí que part de les factures presentades per Metalumba serin falses.

Encara no fa un mes que la Fiscalia Anticorrupció ordenava les primeres detencions del cas Son Oms. Eren el comptable de la societat Metalumba i un constructor belga. El primer encarregava factures falses al segon, per justificar despesa (devers 200.000 euros) i per reduir la factura de l’impost de societats. Ambdós declararen al Jutge que seguiren ordres de Vicens per falsificar les factures.