El PP es declara “el més avergonyit” i veu difícil reclamar ara credibilitat

"Demanam disculpes una vegada més", incidí la dirigent popular, qui apuntà que la "millor" decisió adoptada aquests dies pel PP ha estat suspendre Ordinas de militància.En aquestes circumstàncies, va manifestar que és complicat demanar que confiïn en els polítics, encara que va puntualitzar que la corrupció no va lligada a partits, sinó a persones.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, va asseverar, per la seva banda, que serà "molt difícil" que el PP recuperi la confiança dels ciutadans. No obstant això, va eludir pronunciar-se sobre quines responsabilitats han d’assumir tant la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, com l’exconseller de Comerç, Indústria i Energia, Josep Joan Cardona, departament del qual depèn el Consorci.

Aquell que sí va demanar responsabilitats fou el diputat del Bloc per Mallorca, Antoni Alorda. Ell opinà que "ja és hora" que el PP adopti mesures "contundents" amb els membres implicats en casos de corrupció i, en concret, va exigir la dimissió de l’exconseller Cardona. "És tremend veure que, en un entorn de crisi, càrrecs polítics es lucrin de manera injusta".La cara positiva la va veure Entesa, que es va congratular que "en un moment d’incerteses, quan encara falten els doblers que ens prometen de Madrid, que mai no arriben, almanco n’arriben del jardí d’Ordinas".

Matas posà Ordinas com a càrrec de confiança el 94

L’expresident del Govern Jaume Matas (PP) va ser el principal valedor des de l’any 1994, aleshores com a conseller d’Economia i Hisenda, perquè la principal implicada en l’operació Scala per la presumpta creació d’una xarxa per a la malversació de cabals públics, Antònia Ordinas, ocupàs importants càrrecs a l’administració autonòmica com a gestora de consorcis amb fons elevats.

Ordinas era un càrrec de confiança de Jaume Matas, ja que ocupava un lloc de lliure designació creat quan ell era conseller i després la mantingué ja com a president. Ella mateixa ho va admetre ara fa just nou anys, l’octubre de 1999, en una entrevista concedida aleshores a DdB per explicar els motius de la seva dimissió com a gerent del CDER (Consorci per al Desenvolupament Econòmic del Raiguer).

"Des del moment en què Jaume Matas em va assignar la gerència, jo vaig tenir clar que es tractava d’un càrrec de confiança", contestà Ordinas per explicar per què havia posat la seva plaça a disposició del nou conseller econòmic i vicepresident amb el Pacte de Progrés, Pere Sampol, amb qui mantenia greus discrepàncies i al qual llançava dures crítiques a l’esmentada entrevista publicada el 8 d’octubre de 1999.

Ara detinguda i empresonada per la seva gestió del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB) durant la passada legislatura, Ordinas va ser designada l’any 1994 per Jaume Matas, llavors conseller d’Economia i Hisenda, perquè s’encarregàs juntament amb Magdalena Martorell de la gerència del CDER. Matas la va mantenir després de les eleccions de 1995, en una legislatura que va finalitzar com a president del Govern.

El CDER, amb seu a Inca –el CDEIB va ser, de fet, el seu ‘hereu’–, fou un consorci creat el 1994 per a la gestió a la comarca del Raiguer d’importants ajudes provinents de la Unió Europea, després que aquesta zona quedàs inclosa en l’anomenat Objectiu 2 per a la reconversió econòmica de regions amb problemes en el seu teixit industrial —el Raiguer patia aleshores les conseqüències d’una greu crisi en el sector del calçat. A l’esmentada entrevista, Ordinas bravejava d’haver propiciat amb les seves actuacions una inversió induïda a la comarca de 24.000 milions de pessetes –144 milions d’euros.

Fins al 1994, la gestió pública d’Ordinas es limitava a la regidoria de Cultura del municipi de Consell, de la mà de l’històric batle Joan Bibiloni, el qual Matas va col·locar en els seus dos mandats al capdavant de la direcció de l’empresa pública Fires i Congressos –abans Ifebal.