TW
0

Diuen pels jutjats que el PP hauria d’establir la seva seu a l’avinguda d’Alemanya, de tanta gent que hi té entrant i sortint. Ahir fou el torn de sis dels arrestats pel cas Scala, però també de Rodrigo de Santos. L’expectació mediàtica es dividí, així, en dos fronts: la presumpta trama d’irregularitats al CDEIB i la, també suposada, prevaricació per la compra d’un castell infantil per 1,4 milions. Al capdavant de cada bàndol, dos estrets col·laboradors de Jaume Matas: Antònia Ordinas i De Santos.

El tragí a la via d’Alemanya s’inicià minuts després de les nou amb l’arribada d’Ordinas, que assegurà que algun dia parlarà; la seva esposa, Isabel Rosselló; Kurt Viaene, exdirector general de Promoció Industrial; Jaime Julio Fernández Abad, excandidat de Carlos Delgado per ocupar el càrrec de defensor del ciutadà i el turista; la seva dona, Daniela Beaumont, i el publicista Joan Rosselló. Tota una mostra de la ingent activitat que es desenvolupà la passada legislatura i que féu molt difícil detectar els fraus, digué Carles Simarro, portaveu adjunt del PP.

Encara faltava una hora perquè De Santos, eclipsat pel continu degoteig d’escàndols, declaràs per les presumptes irregularitats comeses en l’adquisició d’un castell infantil al parc de la Riera de Palma. Mentrestant, des de Barcelona, l’exdirector d’El Periodico de Catalunya, Antonio Franco, augurava en el programa televisiu Els Matins de TV3 que l’expresident Jaume Matas a la fi hauria de donar explicacions "polítiques i potser penals" de l’actuació del seu equip.

Passades les deu i mitja, l’extinent de batle d’Urbanisme de Cort es presentà davant Antoni Garcias, el jutge que instrueix la causa del castell de la Riera. De Santos hi comparegué amb posat seriós, però no enfonsat com en ocasions anteriors. Una vegada més, reafirmà la seva innocència.

Notícies relacionades

A l’altre front, també parlaren Jaime Fernández Abad, Daniela Beaumont i Joan Rosselló. Un cop finalitzada la seva declaració, sortiren per la porta principal dels jutjats –foren els únics– en llibertat però amb càrrecs. Això sí, hi deixaren el passaport.

A l’inici del torn d’Ordinas, començà a córrer entre la gernació de periodistes el rumor que el jutge "té fam" i "acabaria" amb els restants abans de dinar. Tan ràpidament, que algú arribà a dir que "amb tants casos és normal que ja hagin agafat pràctica". Alhora que Ordinas s’acollia al seu dret a no declarar, com també féu la seva esposa, l’espectacle es traslladava a l’exterior. A l’aparcament, dos funcionaris descarregaven del maleter d’un cotxe feixos i més feixos d’expedients per ficar-los dins l’edifici amb l’ajuda d’un manllevat carro de supermercat. Tot un exemple de la precarietat dels jutjats.

La compareixença d’Ordinas es produí mentre De Santos sortia del calabós i abandonava l’edifici judicial dins una furgoneta de la Policia Nacional per tornar a presó. La seva sortida, tot sol, decebé els fotògrafs, ansiosos de poder tornar a les respectives redaccions i oferir el material més esperat: la imatge d’Ordinas, De Santos i tota la tropa compartint el mateix cotxe oficial, la furgona.

Poc abans de les tres, els darrers de l’operació Scala abandonaren també la seu judicial en direcció a la presó. Primer, Kurt Viaene, desencaixat i amb cara de no haver paït la primera nit als calabossos i conscient que encara n’hi queden dues més, almenys. Instants després, i compartint manilles, Ordinas i Rosselló foren traslladades a un altre furgó policial. L’exgerent del CDEIB, somrient, repetí la cançoneta del matí: "Ara no faré declaracions, però més endavant sí". I tothom pensà en Matas.