L’exposició dels joves nouvinguts al món de la droga és la principal conseqüència de l’escolarització en català a les Balears, segons digué ahir José William Vega García, portaveu d’Asocolombia, una de les dues associacions d’immigrants colombians residents a les Illes, que despús-ahir posà en marxa la campanya "No compres si no entiendes" amb l’objectiu de fer boicot als productes etiquetats en català.
Allò que indueix Vega a arribar a la conclusió esmentada és el següent plantejament: "La política lingüística que les institucions balears apliquen a l’educació fa que els joves colombians no s’hi puguin integrar. Com que no s’hi integren, es disparen els índexs de fracàs escolar i, a més, els al·lots no passen gust d’anar a escola. El fet que no s’hi trobin bé provoca absentisme a les aules. I si els joves estan tot el dia enmig del carrer, acaben manejant les drogues".
Al final, Vega conclou que "moltes de famílies, davant el perill de la droga, opten per enviar els fills un altre cop a Colòmbia perquè puguin anar a escola sense haver de patir els problemes que arrossega l’ensenyament a les escoles de les Illes Balears".
El cap visible d’Asocolombia és del parer que "durant l’anterior legislatura la manera en què es duia a terme la immersió lingüística a l’educació era molt més efectiva, ja que s’anaven incrementant les hores de català de manera progressiva". Segons Vega, "d’ençà que Unió Mallorquina és al Govern (qualificats de nacionalistes xenòfobs als comunicats de l’associació) els al·lots tot d’una han d’aprendre la llengua i això no és possible".
Aules d’acollida
Demanat sobre si allò ideal seria que, com s’ha fet a Catalunya, es creassin aules d’acollida per a immigrants per un temps determinat, Vega respon que "això són classes totalment xenòfobes que no fan cap bé als immigrants sinó que dificulten més la integració".Tanmateix, el portaveu d’Asocolombia sosté que "no és contrari al procés de normalització lingüística". Vega diu que "tothom és útil a la llengua catalana i si les institucions sabessins explicar bé què és la immersió lingüística, per ventura, podrien guanyar molts colombians per la causa".
La campanya de boicot contra els productes que estan etiquetats en català és, segons Vega, "per motius de seguretat". "Com volen que la gent compri una cosa que no sap què té, que no s’entén?", es demana el president d’Asocolombia.
Vega, un personatge vinculat al poder la legislatura passada
Aquest exmilitant del PP participà a la Marjal a favor de la piscina de P.J. Ramírez
José WilliamVega García. Aquest és el nom sencer de la persona que promou la campanya "No compres si no entiendes" en nom de l’associació Asocolombia i que té per finalitat boicotejar la venda de productes etiquetats en català. Tot i que Vega obtingué ahir un gran ressò gràcies a l’esmentada campanya, no es tracta d’un personatge nou, sinó que ja fa anys que intenta obrir-se pas dins la vida política del país.
De fet, aquest ciutadà d’origen colombià que exerceix de metge milità al PP de Calvià des del 2001 fins al 27 d’abril del 2007, poc abans de començar la campanya electoral. El 26 de maig, jornada de reflexió, es descobrí que havia enviat des del seu mòbil missatges demanant el vot per al PP.
En abandonar el partit, Vega féu pública una carta que deia: "La baja es por motivos personales. Fue gratificante compartir con el PP de Calviá infinidad de actividades y aprendí que es un partido que cumple sus promesas. En Baleares, es el partido que más ha hecho por los inmigrantes y me siento muy agradecido por ello. Este paso es necesario para mantener y que sea más patente la neutralidad política de la asociación que presido. Y porque llegó la hora de que los inmigrantes tengamos voz propia, independientemente de los partidos actuales. Tenemos la capacidad suficiente para tener nuestros propios interlocutores en todos los niveles de la vida política y social de Baleares".
A més, aquest portaveu d’una part dels immigrants d’origen colombià ha participat en campanyes de molta repercussió impulsades per la dreta espanyola. Prengué part de la cèlebre concentració del 2006 a la platja de la Marjal, on la plataforma "Son Servera basta ya" va fer un homenatge a l’editor Pedro J. Ramírez, gestor d’una piscina d’ús exclusiu situada dins el domini públic marítim i terrestre.
Durant l’any 2006, l’associació de Vega rebé una subvenció de més de 7.000 euros en concepte de projectes i despeses de funcionament, segons informaren ahir fonts de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració. Tanmateix, no es tracta d’una xifra "escandalosa", segons féu saber Norbey Andrade, president d’Asocol (l’associació majoritària de colombians): ells reben partides similars cada any, en concepte d’ajudes puntuals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que se'n vagi a Alemanya a veure si allà li xerren en el seu idioma que ells creuen universal.
Crec que aquest senyor no pot fer aquestes afirmacions sense tenir cap tipus de prova d'allò que diu, i és evident que no hi ha cap estudi realitzat referent a que l'escolarització dels joves colombians en català sigui directament proporcional al consum de drogues d'aquests, així que llegint aquest article he arribat a la conclusió de : "A palabras necias, oidos sordos" Moltes gràcies, i voldria recordar-los que no tots els immigrants, som iguals.
Sr Vega Garcia. Aqui xerram mallorqui y el mallorquin es un dialecto del catalan como el colombiano por ejemplo lo es del español (castellano). No li agrada el català? ¿ No le gusta la lenguia ctalana?. Es una lastima. Vaya pues yo que sé a Madrid, a Badajoz. O vuelva usted a Colombiia
Sabeu què? Si aquest delinqüent no es vol integrar, millor QUE ES DESINTEGRI.
Des d'aquesta pàgina web http://www.observatoripalma.net/recursos/ficha.es.html?cr=177&tIte=asociacion-colombia-unida-en-baleares-asocolombia podeu enviar un missatge a aqeust desgraciat
I encara tenim gent mallorquina partidaria de que a Mallorca venguin i s'establesquin molts forasters i estrangers. Després mos queixam de les seves exigències. Jo pens que aquell a qui no li agrada el català o el mallorqui no s'ha d'establir ni a Catalunya ni a Mallorca. Ningú li obliga. Ha de triar un altre lloc. Per exemple : Andalusia o Castella-la Manxa. Segurament allà s'hi trobarà millor i els seus ninets i ninetes no patiràn d'inmersió linguistica a l'escola,
No fa gaire, fent coa a Immigració per ajudat una amiga estrangera, vaig sentir la conversa de dues senyores argentines. L'una deia a l'altra: "Es que cuando hablas catalán se te abren todas las puertas". I és ver. Tot immigrat que s'integra dins la nostra societat mereix el nostre respecte precisament perquè ens respecta. Jo tenc una empresa i una de les condicions que faig per a admetre treballadors és, a part competència en la feina per a la qual es postulen, que parlin català. Amb això ja demostren que són gent de bona voluntat i intel·ligents (parl en el cas dels immigrats). Si no... bé, a una altra banda en donen més.
Em referesc, oh "immigrante", al conjunt dels països que parlen la nostra llengua i tenen la nostra cultura. Bé es parla de "Hispanidad" i "Francophonie". D'aquí pots deduir què entenc per "la nostra col·lectivitat". Tot immigrant, sigui d'on sigui, que no es vulgui integrar, lingüísticament i tot, dins la nostra comunitat, serà un "foraster". Ho serà per pròpia voluntat. Hi té dret. Ara, després que no gemegui si es troba en inferioritat de condicions. Per això és que una bona part dels immigrats, intel·ligents i de bona voluntat, s'han adaptat al país que els acull. I, no en dubtis, aquests estan, de tots els punts de vista, en superioritat de condicions respecte als altres.
Miquel Maimó: ¿a que te refieres cuando hablas de "país"? ¿ y cuando hablas de "la nostra col·lectivitat"
El Govern ha de demanar perdó a la població inmigrant i a tots els escolars que han de ser submergits en llengua catalana ( QUIN OI), Despres ha de canviar aquesta puta llei de subnormalització linguistica, donar LLIBERTAT (QUINA POR) per triar als pares i dedicar els doblers a cultura de veritat: museus, exposicions, investigació,arqueologia etc. I no mantenir pus quatre "mangantes" aprofitats de l´obra cultural balear.