Quan just fa dues setmanes que el curs ha començat, la Conselleria d’Educació i Cultura ja ha exhaurit tots els llicenciats en Filologia Catalana de la llista d’interins per cobrir places com a professors d’ensenyament secundari, segons informaren fonts d’aquest departament. Per això, en aquests moments, com a mesura excepcional, Educació està contractant els integrants de la borsa d’interins llicenciats en qualsevol carrera d’humanitats i que, a més, tenguin aprovat el cinquè curs de català de l’Escola Oficial d’Idiomes (convalidable amb el nivell D de català de la Direcció General de Política Lingüística).
Per pal·liar aquesta situació, i seguint la recomanació de la Universitat de les Illes Balears, la Conselleria té previst obrir la llista per accedir al borsí d’interins el proper mes d’octubre. Així, tots aquells estudiants que hagin assolit la llicenciatura en la convocatòria de setembre, s’hi podran inscriure. Tanmateix, aquesta és una solució parcial. El nombre d’estudiants que cada any es llicencien en Filologia Catalana amb prou feines arriba a la dotzena.
Una de les possibles explicacions d’aquesta mancança és l’entrada en vigor de l’anomenada "sisena hora educativa" als centres de Catalunya, que ha impulsat la Generalitat. Això ha provocat que el Departament d’Educació del Principat hagi contractat fins a 4.250 mestres i professors més per a aquest curs. Molts d’aquells ensenyants catalans que cada any es traslladaven a les Balears per fer-hi feina, enguany, ja no ho han hagut de fer. La demanda catalana ha estat tan gran que, fins i tot, ha captat el sobrant de professors valencians, alguns dels quals també estaven inscrits en la borsa d’interins de Balears.
Una cosa és certa, i és que, de cada vegada més, estudiar Filologia Catalana es consolida com una garantia per accedir al mercat laboral. Segons el barem de la UIB de l’any 2004, els llicenciats en aquesta carrera just tardaven una mitjana de 2,23 mesos a trobar feina. D’altra banda, un 77,8 per cent dels que accedien al mercat laboral feien un treball que estava directament relacionat amb allò que havien estudiat.
A més, cal pensar que l’oferta d’ensenyament en català no es limita només als centres d’Educació de Secundària. El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) també dóna feina a un gran nombre de filòlegs. L’organització dels cursos d’ensenyament no reglat de català necessita molts de professionals per a la preparació de les proves dels nivells de Política Lingüística.
