“La Bressola no vol només la solidaritat de Catalunya”

Sabeu que la decisió de Galmés de no donar-vos doblers ha provocat una picabaralla entre PSOE i Bloc, dos dels partits que són socis de govern?
Qualque cosa n’he sentit a dir. No em pensava, però, que fos tan gros. A mi, tot aquest tema em provoca preocupació i agraïment a la vegada. Per una part és d’agrair que hi hagi persones que proposin a les institucions de Balears que s’ajudi La Bressola. D’altra banda, però, nosaltres no volem esser motiu de conflicte a cap part del territori.

La Bressola no demana res més que solidaritat. Si li donen ajudes econòmiques, ben arribades són. Amb Antich, jo hi he parlat dues vegades mai. La primera va ser fa devers cinc o sis anys, quan va participar a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d’Estiu. Semblava que hi havia bona sintonia, ja que durant la primera vegada que fou president ens ajudà econòmicament.

La solució final de la consellera és ajudar La Bressola mitjançant un organisme de projecció exterior com és l’Institut Ramon Llull. Tenint en compte que el Rosselló no és un territori aliè, no trobau que és una decisió contradictòria?
Ja he dit que La Bressola no vol esser causa de cap enfrontament. Nosaltres no som qui per qüestionar de quina manera ens ajuden els governants de qualsevol territori, sigui quin sigui. Ben agraïts estam amb allò que ens envien. El que és cert, però, és que els lligams entre el Rosselló i Mallorca són ben evidents. I La Bressola no només desitja la solidaritat de Catalunya. S’han d’utilitzar els canals de cooperació que es considerin més oportuns. Allò que també és ver, però, és que l’Associació d’Amics de La Bressola és una entitat jurídica que està registrada a l’Estat espanyol.

Vós heu parlat qualque vegada d’un possible acord amb la Universitat de les Illes Balears perquè els estudiants de magisteri vénguin a Catalunya Nord a fer les pràctiques.
Així és. Aquest tema, però, encara és un poc verd. Tenim convenis semblants amb la Universitat de Girona i amb la niversitat Autònoma de Barcelona. Cada any vénen joves a fer les pràctiques de mestre a les nostres escoles. Seria ideal que també en poguessin venir de mallorquins.

Com ja he dit, no ens volem limitar a l’ajut de Catalunya. Nosaltres som sensibles a la qüestió mallorquina.Ma mare era sollerica i l’ascendència de Miquel Mayol, el president i fundador de La Bressola, també és a la Vall. A més, hi ha qualcú que dubti de la mallorquinitat del palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o del castell de Cotlliure? Per altra part, el vocabulari de la variant rossellonesa està farcida de mots mallorquins. Aquí deim ca, qualque, pus, baldament... Vols que te’n conti una que em va passar?

Mem, digau.
Idò fa un parell d’anys, un mestre rossellonès i jo venguérem a Palma per fer un intercanvi amb l’escola Mata de Jonc. Un migdia, anàrem a dinar a un restaurant d’això de menú. Hi havia un parell de plats per triar i jo vaig demanar. Com que jo xerr amb accent mallorquí, la madona no va conèixer res. Llavors, però, va demanar el meu company. I saps què li digué la madona? Idò li va dir ‘Uep! Tu no ets mallorquí. No ets català. No ets valencià. D’on llamps ets, tu?’. I ell va dir ‘Jo sem de Perpinyà’. Senyal que aquella dona veia que aquella manera de parlar del meu amic no era ben bé mallorquí, però tampoc no era extern.

L’OCB, mig satisfeta amb la "rectificació" de Galmés

L’Obra Cultural Balear manifestà ahir que "tot i que està satisfeta amb la decisió de Galmés d’ajudar La Bressola mitjançant l’Institut Ramon Llull, aquest organisme no és el més adient". Segons Tomeu Martí, portaveu de l’OCB, "l’Institut Ramon Llull serveix per fer difusió exterior de la cultura catalana, i les comarques de Catalunya Nord, evidentment, no en són un territori aliè sinó que formen part d’aquesta cultura".

"Entenem que la decisió de la consellera és fruit de la correcció política. En anys vinents, tanmateix, allò ideal seria que fos la Direcció General de Política Lingüística el departament que col·laboràs amb La Bressola", digué Martí.

Cal recordar que la proposta que en el seu moment féu la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, preveia l’ajuda de 25.000 euros anuals durant cinc anys. La consellera, però, barrà aquest acord argumentant que "la prioritat no és fomentar l’ús social de la llengua fora del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears". La decisió de Galmés provocà el rebuig dels sectors favorables a potenciar el prestigi social del català. És a dir, d’aquells que pensen que qualsevol acte favorable al reconeixement de la llengua en qualsevol punt del domini lingüístic repercuteix també a Mallorca.

El centre de Secundària que fa dues setmanes s’inaugurà al poble del Soler, al Rosselló, fou finançat quasi en la seva totalitat per la Generalitat de Catalunya. Amb aquest obra, ara, La Bressola podrà acollir tots els alumnes de Primària que fins aleshores s’havien d’incorporar al sistema públic francès deixant de banda la immersió lingüística en català.

Aquesta xarxa d’escoles en aquest moment està formada per set centres i té més de 600 alumnes. Segons el seu director general, Joan Pere Le Bihan, "d’aquí a poc es podrien obrir dues escoles més de Primària al municipi del Bonpàs, al Rosselló, i en un poble de la comarca del Vallespir".

Així s’incrementaria la presència de les escoles arreu de la Catalunya Nord, ja que ara per ara no es troben repartides de manera homogènia per tot el territori de les comarques nord-catalanes.