TW
0

La Conselleria de Salut i Consum començarà a l'octubre la vacunació de 5.500 joves de 14 anys, contra el virus del papiloma humà (VPH), causant del 70 per cent de casos de càncer de cérvix, el segon tumor més freqüent a les dones i malaltia que provoca la mort d'unes 30 a l'any a les Balears.

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha explicat avui en roda de premsa que la vacuna serà administrada en els centres docents a les joves nascudes entre l'1 de gener i 31 de gener de 1994, amb els recursos logístics i sanitaris de la Direcció General de Salut i el Servei de Salut de les Balears (IB-Salut).

L'administració d'aquesta vacuna requereix tres dosis “de manera que després de la primera se n'establirà una segona després d'un o dos mesos, i una tercera, als sis mesos de la primera,” ha detallat el conseller.

La vacunació començarà a mitjan octubre i finalitzarà en el segon trimestre de 2009, i s'aplicarà a unes 4.350 joves que viuen a Mallorca, 450 a Menorca i 700 a Eivissa i Formentera.

La campanya de vacunació preveu que els pares i mares d'aquestes joves rebin en els pròxims dies una carta informativa i el consentiment informat perquè donin vistiplau a la vacunació de les seves filles.

La Conselleria de Salut i Consum finançarà la vacuna a les joves que compleixin els 14 anys cada curs escolar, però per a la resta d'edats el finançament no serà públic.

Per si sola, aquesta vacuna té el mateix cost econòmic que totes les altres que s'ofereixen als al·lots “entre 200 i 300 euros”, ha estimat el conseller, que ha informat que el cost d'implantació suposa una inversió d'uns 1,7 milions d'euros.

La vacunació s'inscriu en les estratègies de prevenció del càncer de cérvix, però Thomas ha insistit que, al marge de la immunització, és important que les dones continuïn el pla de prevenció del càncer de cérvix. “No han de deixar de fer-se perquè una al·lota hagi estat vacunada”, ha dit sobre això.

Thomas ha destacat que, a Mallorca, la incidència d'aquesta malaltia és gairebé el doble de la mitjana nacional, segons dades de 1993 a 1996, que indiquen una taxa de 12,1 dones per 100.000.

El conseller ha explicat la major incidència d'aquesta malaltia a les illes “probablement perquè culturalment som de les comunitats autònomes amb un inici més precoç de les relacions”.

Segons Thomas “sembla ser que influeix d'alguna manera el turisme a l'inici precoç i nombre de parelles sexuals”.

“Hi ha dades que demostren que quant a educació sexual i política reproductiva encara queda molt per fer a les Balears, com la xifra d'interrupció d'embarassos no desitjats”.