TW
0

Paula Fluxà Garcias (Palma, 1980) és, del juny ençà, cap de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Un càrrec que ocupa en substitució de Marta Prunès i que depèn de la regidora de Cultura, Nanda Ramon (Bloc). Aquesta és una àrea de nova creació que mai abans no havia existit a Cort, cosa inusual si es compara amb altres ciutats amb llengua pròpia com són Bilbao i Barcelona.

Fluxà, que és llicenciada en Història de l’Art, està vinculada a la militància lingüística des de fanys. Fins al 2005 fou coordinadora de Joves de Mallorca per la Llengua.

Què vos heu trobat a l’Ajuntament, un cop heu posat mà a la tasca feta fins ara?
Partim de zero. El departament municipal de Política Lingüística és completament nou. En l’anterior legislatura tan sols existia el Servei d’Assessorament Lingüístic, on tres professionals corregien la documentació que generen els diferents departaments municipals. A més, també feien tasques d’assessorament extern. És evident que aquestes funcions s’han de continuar fent. Això, però, no augmenta el prestigi de l’ús social de la llengua. Hem detectat que durant l’anterior equip de govern es tendí molt cap a la bilingüització. Tota la documentaió es feia per duplicat.

No és així que s’ha de fer?
El Reglament Municipal de Normalització Lingüística, aprovat el 1987, deixa ben clar que, per defecte, la llengua prioritària ha de ser el català. Els castellà s’utilitzarà en casos específics. Tot i això, en temps de Cirer no es feia així. Tots poguérem veure com a les campanyes publicitàries institucionals el castellà hi tenia un gran pes. A més, l’ús que els polítics fan de la llengua repercuteix molt sobre els ciutadans. La llengua que trien a l’hora de parlar esdevé un model.

Hi ha molts sectors que diuen que, en comparança amb fa deu anys, per exemple, el català no és tan visible a Palma.
Això és una percepció que potser no tengui cap fonament. Els estudis de què disposam a Palma en relació a la llengua fan referència al grau de coneixement. I els indicadors mostren que hi ha molta gent que l’entén i hi sap parlar. Una cosa diferent és com pensen ells que s’expressa majoritàriament l’entorn que els envolta. Precisament, abans que acabi l’any, el Gresib (Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears), que coordina Joan Melià, farà públic un estudi centrat en les barriades de Santa Catalina i el Jonquet.

Aquí hi deu haver un gran percentatge de catalanoparlants, no?
No té per què. Tot i que és una barriada antiga, de poc ençà hi ha molts estrangers. A més, molts dels bars i restaurants de Santa Catalina estan en mans de nouvinguts. Cal veure què pensa aquesta gent sobre la llengua de Palma. A més, aquest barri és una zona d’oci per on transita gent de qualsevol altra part de la ciutat. Per tant, els resultats seran representatius de la realitat palmesana.

Hi ha hagut contactes amb altres ciutats de l’Estat que es trobin en una situació semblant?
De contactes, la veritat és que de moment no n’hi ha hagut. Hem estudiat, però, què fan ciutats com Sant Sebastià, Bilbao i Barcelona. A Bilbao, tot i que les situacions lingüístiques del País Basc i de les Balears no tenen res a veure, existeix el Patronat Municipal de l’Euskera. Allò que fa aquest organisme és centralitzar l’oferta formativa, encarregar-se del material didàctic, informar sobre les subvencions de normalització, dur a terme iniciatives entre el jovent... Seria ideal que a Palma també existís un patronat d’aquestes característiques.