Només s'han tomat 7 cases de la vuitantena que s'han il·legalitzat des de 2003

Tanmateix es tracta d’una xifra testimonial si es compara amb la vuitantena de construccions il·legals que figuren al Consell. "És vera que els projectes que han restituït la legalitat són pocs. Els marges de maniobra del Consell, però, són limitats. Des que es veu que un particular ha fet moviments de terra en una finca fins que l’Ajuntament se’n tem i llavors ho transmet al Consell, l’obra ja té temps d’estar acabada", assegurà Dubon.

Així i tot, la consellera manifestà que "allò important és que l’esbucament d’aquestes construccions il·legals tengui repercussió entre la societat perquè es conscienciï que cal no vulnerar la legalitat". Així, Dubon va parlar de la necessitat de "prevenir". "Si algú produeix una irregularitat no podrà dir que la cometia per no tenir-ne coneixement", digué Dubon.

Les set cases tomades fins ara es trobaven als municipis d’Andratx (2), Algaida, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Maria, Búger i Deià. Per altra part, allò que recapta el Consell de les sancions que imposa als infractors, que solen superar el milió d’euros anuals, no arriba al 30 per cent.

Dubon, però, es mostrà esperançada que, amb la posada en marxa de la futura Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística, les resolucions d’aquests processos s’agilitin. Amb aquest organisme, els ajuntaments cediran de manera voluntària les competències d’inspecció urbanística al Consell. Segons Dubon, moltes de vegades als ajuntaments, per qüestions de proximitat, "els costa molt haver d’actuar".

Ara per ara, l’Ajuntament de Consell ja ha signat un conveni amb la institució insular i el de Santa Eugènia ho farà d’aquí a poc. Així, aquests dos consistoris hauran cedit les tasques d’inspecció.