“Son Sant Joan finançà la T-4 de Barajas”

Des de Palma, són molts els que han criticat la xifra imposada per Zapatero dels 30 milions de passatgers.
El nombre de passatgers imposat per Madrid per dir quins aeroports seran cogestionats per les autonomies és una simple arbitrarietat. Han estat 30 milions, com haurien pogut esser una altra cosa. El cert és que aquesta xifra només "beneficia" el Prat i Barajas. I en qualsevol cas, es tracta d’un benefici teòric perquè, tenint en compte les funcions que tindran els consorcis que substituiran Aena, es manté la gestió centralitzada a Madrid. El fet que l’Estat deixi participar les comunitats en la gestió dels aeroports no és més que un gest simbòlic que no té cap tipus de contingut. Les administracions locals no tindran cap competència real.

La manca d’inversió és directament fruit de la centralització?
Clar que sí. Amb Son Sant Joan es finançà la T-4 de Barajas. Els aeroports de la perifèria, com són el de Màlaga i el d’Alacant, que concentren un gran percentatge de passatgers, són els proveïdors de fons d’aquest sistema centralitzat. Hi ha un desequilibri clar entre trànsit i inversions i Madrid n’és el gran beneficiat i, en molta menor mesura, el Prat. Després de les infraestructures esmentades vendrien els aeroports de les Canàries, que també pateixen un gran greuge.

Per què l’Estat no vol amollar?
És bo de veure. Amb aquest sistema de gestió de manera centralitzada es prenen decisions sobre qui és el primer i qui és el segon. Es tracta d’estratègies per al desenvolupament seguint criteris de nacionalisme. Nacionalisme espanyol, vull dir. Al poder, no s’hi pot renunciar.

No és ver que Aena és un cas paradigmàtic arreu d’Europa?
L’únic sistema una mica semblant a l’espanyol és el de Portugal. Allà hi ha un model centralitzat, que així i tot no ho és tant com el d’aquí, a l’aeroport de Porto. El trànsit de passatgers a Lisboa és molt més minoritari. Ben segur que passen molts més passatgers per Son Sant Joan que no per Lisboa. Els models de Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya tenen un origen semblant a l’espanyol. Ja fa dècades, però, que es descentralitzaren. A França, des de sempre, els aeroports han estat gestionats des de l’àmbit local.

Està demostrat que el model centralitzat és ineficaç. Les administracions locals han de participar de la gestió. I amb això no em referesc únicament als ajuntaments, sinó també a altres entitas com són consells o governs autonòmics. Això fa, per exemple, que en cas de possibles conflictes territorials amb nuclis de població propers a les infraestructures, tinguin més fàcil resolució. Per dir-ho d’alguna manera, és més fàcil de tractar.

Quin pronòstic feis de la situació? Com creis que evolucionarà el panorama?
Jo no som qui per fer pronòstics. Ara bé, s’ha anunciat que d’aquí dos o tres anys serà una realitat. Caldrà veure què passa. L’origen d’aquesta "hipotètica" cogestió és la pressió que s’ha realitzat des d’aeroports com el del Prat. Cada vegada hi ha més territoris interessats en aquests models. I això no és una qüestió de banderes, de nacionalismes, sinó de desenvolupament econòmic.

Per quin model vos decantau vós?
És que no hi ha cap fórmula màgica. Cada aeroport és diferent i n’hi ha molts, de models. Allò que és cert és que la pitjor solució és la de privatitzar Aena. Per una part, no s’aconseguirà una cogestió real i, per l’altra, aquesta privatització parcial de la qual ara parla Zapatero inevitablement derivarà cap a una privatització total. A la llarga això farà que aquest sistema no repercuteixi en el benefici social dels aeroports. El model no serà efectiu.