Bernat Vicens (Palma, 1948) és el president de Drets Humans de Mallorca. Aquesta setmana ha acudit als jutjats per formalitzar el col·lectiu com a part acusadora en el cas de presumpta corrupció a la presó de Palma. Vicens parla de pallisses, tortures, maltractaments... i del silenci que sovint domina intramurs.
Per què heu decidit personar-vos en aquesta causa?
Perquè fa temps que feim un programa al mòdul d’aïllament de la presó, i en els darrers mesos hem descobert coses molt greus relacionades amb els drets humans. Consideram que cal treure-ho a la llum perquè no es compliqui més. Per això vam iniciar una tasca de denúncia social.
Quin tipus de vulneracions de drets heu detectat?
Pallisses i tortures. Podem parlar de tortures físiques i psicològiques, com ara agafar un reclús i tancar-lo a una habitació obscura durant dies. Alguns fins i tot han estat aferrats i alimentats sota mínims patint pressions i amenaces. Sabem que això succeeix perquè la informació arriba des de molts fronts diferents i sempre coincideix.
Es pot dir que a la presó impera la impunitat en aquest sentit?
No sé si impunitat... però són pràctiques que ha de conèixer la direcció per nassos. És molt improbable que la direcció no sabés res del que passava a la presó de Palma. I ha arribat un punt en què n’ha hagut de parlar. La pressió ha fet que la direcció es veiés angoixada, i no li ha quedat altre remei que investigar-ho. Durant la recerca s’han destapat abusos diversos. Alguns ja els havíem advertit, però molts ni ens els imaginàvem, com ara els temes de violacions o d’avorts.
Qui és responsable de tot això?
Aquesta situació té diferents responsables. Els primers, els funcionaris, perquè quan treballen representen l’Estat i la institució penitenciària, una entitat "noble". Però sens dubte també s’ha de responsabilitzar la direcció, que durant anys ha fet els ulls grossos i ha mirat a un altre costat. Sabien del cert que això hi tenia lloc. I després també s’ha de culpar el "fals sentit" del corporativisme.
Creis que aquesta situació es reprodueix a altres llocs de l’Estat?
Jo no ho hi he estat i no ho conec, però és possible. Parlant amb funcionaris i interns que han estat a diferents llocs, sembla que el de Palma està considerat un dels centres més durs, crus i inhumans.
Hi ha precedents del que ha succeït a Palma?
N’hi ha, però no els sabria concretar.
Es pot acabar amb la idea de la presó com a centre de càstig?
La Constitució espanyola diu que el sentit de la presó és reanimar el ciutadà per tornar-lo al carrer. Però això només és teoria. En el 90 % de casos el sistema falla. I falla just a la base. Evidentment, si algú comet un delicte, ha de complir condemna. Tot i això, el sistema penitenciari actual no funciona, perquè no rehabilita.
Com responen els funcionaris que veuen el que passa?
La majoria són gent neta i noble. Però s’ha de dir ben clar que hi ha màfies i que hi ha molts funcionaris que tenen les mans brutes. El percentatge de corruptes és elevat, però la majoria fa la seva feina com toca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La percepció que la majoria té d'aquest apart de la societat (el guetto per excel·lència), és que sent tots els que hi són carn per forca, tots els tropells són no sols permesos, sinó recomanables. Si la lletra per la sang entra, que deien un temps, ara també se sosté que la resocialització també entra per la garrotada. Tant de bo s'arribi fins al fons. Lamentablement no en som tan optimista.
S'hi han d'esbrinar totes les responsabilitats que calguin, en bé de la gent que hi roman reclosa, del Cos Funcionarial que hi treballa, de les institucions públiques democràtiques i de la ciutadania d'aquestes illes que es mereix tenir-les de manera exemplar. Si és cert que es tracta d'un recinte on ha d'anar a parar la gent que ha fet mal a qualcú, perquè s'acostumi a fer el bé a tothom; no es pot permetre que qui ha de donar llum doni fum. El respecte pels drets humans reclama l'adopció de totes les mesures legals, per fer-hi front de la manera més eficient possible.