Així ho va assenyalar avui l'Institut de Política Familiar en un comunicat, on va apuntar que uns pares han presentat un recurs per ser'ls desestimada l'objecció sobre els seus quatre fills, iniciativa que es tramitarà a través del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de les persones, que es resol en breu espai de temps i hi ha recollit a l'article 53.2 de la Constitució.
Igualment, han presentat set recursos altres pares a qui també se'ls ha denegat l'objecció. En concret, els recursos presentats i que són objecte de tramitació es fonamenten en que 'la pertinència del procediment especial elegit ve donada pels drets dels quals es pretén la tutela', tal com van apuntar des de l'Institut de Política Familiar.
Segons van manifestar, l'objecció de consciència invocada, es va plantejar davant de la “conculcació del dret fonamental a la llibertat ideològica”, recollida a l'article 16 de la C.E. “I tal invocació es produeix per l'establiment i per l'exigència d'un deure, l'estudi d'una assignatura que genera un dany a la dignitat de la persona, lesiona les pròpies conviccions i en gran manera impedeix que el comportament dels fills s'adeqüi a tals conviccions”.
Segons l'opinió d'aquesta institució, es tracta d'una conculcació del dret a la llibertat ideològica que es relaciona també amb la invasió del dret a la intimitat personal i familiar que estableix l'article 18 de la C.E. Mentrestant, va asseverar que els articles 27.1.2. i 3 de la C.E. garanteixen la participació dels pares com a principals interessats en l'educació dels seus fills, dret fonamental “que és desprèn de l'article 26 de la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 adoptat i proclamat a la 183 Assemblea General de l'ONU”.
En aquest sentit, en el seu apartat 3 estableix que “els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills”. “Però no només estableix aquesta preferència en el dret d'elecció d'una determinada formació moral i religiosa, sinó que també fixa l'obligació per part dels poders públics de garantir el seu exercici”, va remarcar l'Institut.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
M'encanta que els que precisament són contràris a la democràcia, a la llibertat i els drets ens venguin a reclamar i apel·lin als seus "drets fonamentals". Quan es tracta d'ells sí hi ha drets però quan es tracta d'un catalanoparlant que reclama el dret a que el despatxin a l'administració en català no te aquest "dret" no? au a pintar mones!. Acceptau la legalitat i prou!
aquests ultres haurien d'acabar a cabrera!