Jean-Guy Talamoni: “Per França, Còrsega és com un portaavions enmig de la mar”

Hi ha qui diu, amb ironia, que a l’expedient de Jean-Guy Talamoni (1960) no hi ha res pitjor que haver nascut a França. El líder de Corsica Nazione, el partit que reclama la independència per a aquesta illa mediterrània, però, se’n riu. "Què volien que fes? El meu pare, que era mestre, estava destinat al continent i allà vaig néixer jo. Tanmateix, però, amb només quinze dies ja em dugueren a Còrsega", diu fent la mitja. Entre d’altres coses, aquest polític també ha publicat, en una editorial de Barcelona, un Diccionari d’expressions corses. Aquests dies ha estat a Mallorca, convidat per Esquerra Republicana, per participar en el sopar de Ses Tarragones, a Maria de la Salut.

Una d’aquestes dites és Persa a lingua, mortu u populu (perduda la llengua, mort el poble).

Així és. Corsica Nazione no ha deixat mai de reivindicar una oficialitat per al cors. Una oficialitat que d’altra part no ens volen reconèixer. La nostra llengua es troba al llindar de la desaparició. Ara, però, París diu que totes les llengües regionals també són patrimoni de França. És evident que és una primera passa per la recuperació. El meu parer, tanmateix, és contrari a aquest tipus d’iniciatives. El francès que sigui patrimoni de França, que el cors ho és de Còrsega!

Hi ha qui diu que a França li seria més rendible, econòmicament parlant, que Còrsega fos independent.

Aquesta és una creença que està molt estesa de la qual, però, jo discrep. En realitat, l’Estat inverteix a Còrsega molt menys del que realment diu. És cert que Còrsega és francesa per una qüestió de prestigi, però tampoc és que hi perdin tants de diners! Per França, Còrsega no és més que un portaavions enmig de la mar. De la base militar de Solenzara parteixen tots els avions que van cap al Pròxim Orient. Ide tot el que succeeix a Solenzara, els corsos en sabem ben poca cosa.

Si es compara amb altres pobles de l’Estat francès, però, Còrsega té un cert grau d’autonomia.

Existeix l’Assemblea de Còrsega. Això és veritat. De tota manera, no fa tants d’anys que l’aconseguírem. Fou creada el 1982, en temps de François Mitterrand, per acontentar les fortes reivindicacions dels nacionalistes del moment. Aquesta assemblea no té capacitat legislativa. Això fa que no sigui una autonomia real. A més, els dos departaments en què es divideix Còrsega encara persisteixen amb els seus respectius òrgans de govern, els consells generals. L’any 2003, es convocà un referèndum perquè els corsos decidíssim si volíem suprimir aquests consells generals i que les seves competències passassin a formar part de l’Assemblea de Còrsega.

I què succeí?

Doncs que va guanyar el no per unes desenes de vots. Fou una convocatòria fraudulenta en la qual els polítics partidaris del no feren molta pressió. De moment, no s’ha plantejat cap altre referèndum.

Els sindicats del treball tenen un paper molt fort a l’illa, no és ver?

Així és. Allà, els sindicats són estrictament corsos. De fet, fa pocs anys varen protagonitzar un episodi que va tenir molta projecció. França va decidir privatitzar la línia marítima que uneix Còrsega amb el port de Tolon, a França. Els sindicalistes segrestaren el vaixell Pasquale Paoli (que per paradoxes de la vida porta el nom del creador de la pàtria corsa) i l’arrossegaren fins a les costes de l’illa. Ara, França jutjarà aquells líders sindicals com si fossin criminals. I finalment, la línia es privatitzà.

Els lobbys econòmics bretons, des de París, influeixen per un cert reconeixement de Bretanya. Passa el mateix amb els corsos que viuen escampats?

No, no es pot comparar. Aquests tipus de lobbys corsos no existeixen. La diàspora corsa, que és molt nombrosa, està dividida com a l’illa mateix, entre els partidaris i els contraris de la independència. Són molts els corsos que viuen a Marsella. Aquests, un cop al mes, solen venir a l’illa. Els que viuen a Puerto Rico, en canvi, just hi vénen una vegada cada deu anys.

Fa uns anys, vàreu pressionar Europa perquè creàs una línia marítima que anàs des de Catalunya fins a Itàlia passant per Mallorca i Còrsega.

Això hauria de ser una prioritat per a la Unió Europea, tal com fan al nord, on hi ha una sèrie de línies públiques que uneixen Dinamarca, Suècia i Noruega. El projecte havia de passar pel port de Vilanova i la Geltrú, Palma, Ajaccio, Sardenya i algun port italià. Tant de bo que la cosa pogués prosperar algun dia.

Quina és la força actual de Corsica Nazione?

Som la segona força política i obtenim entre un 16 i un 20 per cent dels vots. Ara, però, ens trobam a l’oposició. Durant la legislatura passada governàvem en coalició i ens encarregàvem de quatre àrees de govern. En aquests moments treballam per aconseguir un front comú de tots els independentistes amb vista a les properes eleccions.