TW
0

El ministre espanyol d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, no convencé ahir el conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern balear, Carles Manera, durant la reunió mantinguda a Madrid per analitzar la proposta d’un nou model de finançament autonòmic.

En sortir de la reunió, Manera assegurà que la "poca concreció" de la proposta de l’Executiu central per enfocar un sistema nou de finançament els obliga a ser "cautelosos" i "preventius" a l’hora de valorar el document de Madrid. El primer text de Solbes proposa incrementar fins al 50% la cessió de l’IRPF, l’IVA i imposts especials i mantenir la població com a criteri per repartir recursos.

Manera recordà ahir que per a les Illes és "urgent" revisar el model. Per això, assegurà que la posició de Balears serà "severa" en les futures reunions del Consell de Política Fiscal i Financera, que agrupa el ministre Solbes i els responsables d’economia autonòmics.

Notícies relacionades

Manera també indicà al final de la trobada que els responsables presents de la resta de comunitats havien reconegut que el cas de les Illes és el més preocupant. "El discurs de Balears està arrelant entre la resta de consellers", afirmà el polític de les Illes per valorar el reconeixement general de l’Arxipèlag com la comunitat que pateix les pitjors conseqüències del sistema actual.

Índex de solidaritat
La "manca de concreció" subratllada pel conseller es refereix sobretot a la qüestió poblacional i, també, al fet insular. Segons Manera, les paraules de Solbes, en relació amb el fet que el nou model de finançament tindrà en compte els índexs poblacionals, no concreten en cap moment de quina manera es valorarà. I per al Govern aquesta és una qüestió clau, ja que l’índex de població de Balears ha canviat molt des de 1999.

Manera afegí ahir que no es podrà valorar tampoc la nova proposta de l’Executiu central fins que no es conegui el grau de solidaritat que s’hi exigeix a les Illes i la composició del Fons de Suficiència.

Així mateix, indicà que en la reunió s’havien evidenciat complicitats entre algunes comunitats. En aquest sentit, valencians, catalans i murcians coincideixen a reivindicar l’aspecte del creixement demogràfic.