Just els reis interrompen el somni del PSIB

Alguns els anaren a rebre amb roba de congrés –Antich es canvià– i deixaren que Maria Antònia Munar, l’única no socialista a la comitiva, brillàs. I la cosa és que pel PSIB, que els reis interrompin el seu congrés, és una bona notícia: vol dir que governen i que aquest és el congrés més tranquil dels que es recorden.

Temps enrere, els momentàniament absents Francesc Antich, Francina Armengol, Aina Calvo i Ramon Socias haguessin mirat a costat i costat abans de deixar sols els seus companys de partit discutint en un congrés. Ara no els cal passar pena, tots continuaran al seu lloc avui, quan acabi la ‘festa’ socialista. Perquè així com el PP discuteix, s’enfada, es baralla... aquests s’aplaudeixen entre ells, no s’alcen la veu i han d’escoltar, fins i tot, com Antich els proposa "democratitzar la democràcia".

"Allò sí que eren congressos", diu un socialista recordant temps passats, quan Joan March no controlava fins al darrer minut, quan hi havia corrents i més corrents i quan els socialistes no guanyaven gairebé res. Ara, els debats duren menys que les intervencions d’autocomplaença i en les votacions costa de veure els vots en contra. I això es fa més llarg que un dia sense pa.

I per passar el temps t’has de fixar en coses que no caldria veure, com que l’exsenador Joaquín Bellón ocupa les darreres files del galliner, molt per darrere de l’històric Joan March; o que el conseller Carles Manera no hi és o que el balear a Madrid, Joan Mesquida, tampoc no ve i s’excusa. I mires el vídeo que passen a l’inici del congrés i penses que ja l’has vist, que és el de sempre, el de les fotos en blanc i negre i les imatges sèpia, amb l’afegit dels darrers quatre anys. Mira si era transcendent el congrés que els delegats –més de 300– se n’anaren amb tres autobusos a dinar a l’hipòdrom de Son Pardo i no tornaren fins passades les cinc.

Sort de l’andalús –sempre ells–, que posà un toc de gràcia a la cosa. Sense voler, clar. Perquè Manuel Chaves té un discurs pla, però ha aconseguit que les seves errades lingüístiques ja formin part del guió. Si no les fes no seria ell. I clar, ja l’esperen. Ahir superà el seu guinyol: digué "Antís" quan parlava d’Antich i es féu un embolic amb els anys per assegurar que les eleccions passades eren les de 2011 i 2012, que encara han de venir.

Per dir 24 hores digué 24 anys i acabà proclamant que el seu partit ha de posar-se "al capdavant del canvi climàtic". I allò cert és que si continuen així ho aconseguiran, perquè ahir gastaren llum sense que fes falta i tudaren benzina de cotxes oficials per un congrés que, si no s’hagués fet, ningú no l’hauria enyorat.