TW
0

Drets i amb uns intensos aplaudiments que s’allargaren més de cinc minuts. Així fou aclamat ahir al vespre pels socialistes balears Francesc Antich (Caracas, 1956), reelegit per tercer i darrer pic secretari general del PSIB. Res va sortir del guió i l’únic candidat, Francesc Antich, rebé 258 vots a favor dels 266 emesos pels delegats del PSIB al XI congrés. Vuit foren en blanc i la resta de delegats, fins als 301 no votaren.

"És el darrer mandat, però l’assumesc amb la mateixa il·lusió que quan vaig començar", afirmà des de l’escenari del Conservatori el reelegit, qui instà els seus a "unir i a sumar" i "si ho feim, no hi ha PP ni res que es pugui posar davant".

Avui, Antich farà públic que Rosamaría Alberdi (Barcelona, 1951) serà la seva número dos, la secretària d’organització, substituint Miquel Mestre. Ambdós lideraran una executiva feta a la mida d’Antich i en què es preveu la presència dels pesos pesants del partit: Francina Armengol, Aina Calvo, Joana Barceló i Xicu Tarrés. I també de cares noves.

Amb Rosamaría Alberdi serà la primera vegada que el PSIB tengui com a secretària d’organització una dona. Alberdi, que ja era a la direcció, també és portaveu adjunta al Parlament i ha coordinat la ponència marc del congrés. Ara serà la interlocutora principal del partit amb les federacions insulars i amb el PSOE, on es trobarà una altra dona, Leire Pajín, qui avui tanca el congrés del PSIB.

Abans que avui es presenti la nova direcció, la primera jornada de congrés finalitza com Antich tenia previst. Aquest serà recordat com el conclave més tranquil dels socialistes. L’estabilitat que dóna el poder —els socialistes controlen la presidència de les principals institucions de les Illes— ha evitat les lluites internes que semblaven congènites a les reunions socialistes i ha permès que el PSIB oferís una inusual imatge d’unitat.

I és aquest context el que ha permès al PSIB fixar en aquest congrés les bases per intentar assolir el seu objectiu: superar el PP a les autonòmiques. Per això, es proposa apropar més el partit a la gent, sobretot a Palma, on amb la modificació dels estatuts acordadats ahir es crearà una agrupació municipal –no existia des de l’any 2004–, que liderarà Aina Calvo. Però també es marca el repte de duplicar una militància, que ja supera els 6.000 afiliats.

Tot això és el que recalcà Antich en la defensa de l’informe de gestió de l’executiva sortint, aprovat amb el 97,9% dels vots. L’agrupació de Santa Eulàlia d’Eivissa i un militant de Lloseta sumaren els cinc vots en contra. En el discurs, el líder socialista agraí el treball de dirigents i militants, però també els advertí que no repeteixin la política de "corralets" i els demanà suport perquè "necessitam un PSIB encara més fort".

Contra la crisi econòmica no hi ha "receptes màgiques", diu el socialista
No tot foren missatges en clau interna en el discurs d’Antich. El socialista també féu referència a la crisi econòmica. "Afrontam el canvi d’un model que ha entrat en crisi per esgotament", advertí el líder del PSIB, qui recalcà que la crisi en el model econòmic balear provoca problemes en aquells sectors que han estat "inflats" de manera desmesurada per polítiques de "guany ràpid", depredadores de territori i que creaven una ocupació temporal.

Antich reconegué que no hi ha "receptes màgiques" per combatre la crisi i que el Govern té moltes limitacions per fer-hi front, però "fem tot el possible perquè no volem que la crisi la paguin els més dèbils" i "ja treballam per posar en marxa un pla de mesures urgents per reactivar l’economia", anuncià.

El socialista avançà que el Govern utilitzarà "tots els recursos per donar respostes a les dificultats existents" i "serem al costat dels més dèbils" augmentant la protecció social en previsió que la crisi afecti "molta gent".

El finançament
Per altra banda, Antich considerà molt positiu per a les Illes que el president del PSOE i d’Andalusia, Manuel Chaves, reconegués la necessitat de rectificar un sistema de finançament injust per a Balears. En aquest sentit, li agraí el suport rebut a una de les reivindicacions més importants del Govern que presideix.