TW
0

La publicació de les balances fiscals per part del Govern central, que situen les Balears com la comunitat que més aporta a l’Estat i la que menys rep a canvi, provocà ahir una allau de reaccions per part de partits polítics i la societat civil. La majoria, amb un nexe comú: una crida a la unitat de totes les forces polítiques i socials per capgirar la negativa situació i una petició de fermesa al Govern per afrontar la negociació del nou sistema de finançament.

Unitat interna, però també externa, fou reclamada per UM i el Bloc, que plantejaren la necessitat d’aprofitar les coincidències en la reivindicació amb comunitats com Catalunya o País Valencià, també entre les més perjudicades per l’actual sistema. Perquè si Balears és la comunitat amb major dèficit fiscal en termes del PIB, un 14,2% (3.190 milions d’euros que se’n van i no tornen), Catalunya i el País Valencià la segueixen de prop, amb un 8,7% i un 6,4% del PIB respectivament.

El vicepresident d’UM i conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, defensà la possibilitat de fer pinya amb altres governs; i el portaveu del Bloc i del PSM, Biel Barceló, l’apuntà sense dir-li "front comú", expressió que no agrada als socialistes. De fet, el conseller d’Hisenda, Carles Manera (PSIB), admeté que compartirà estratègies amb altres territoris perjudicats i treballarà conjuntament per solucionar problemes comuns, com el reconeixement de l’increment poblacional.

Fermesa
En qualsevol cas, UM i Bloc insisteren el Govern a reclamar "fermesa" davant Madrid i el PP exigí que, sobretot, posi per davant els interessos de les Illes Balears.

Fou, però, el líder del PSM, Biel Barceló, qui anà més lluny a l’hora de reclamar la unió dels partits per "pegar un cop sobre la taula", com es faria a qualsevol altra comunitat amb pes polític. L’objectiu: acabar amb un "espoli fiscal" que, segons ell, fa 300 anys que dura. Fins i tot recuperà l’antic eslògan "Prou d’imposts cap a Madrid".

Tant Barceló com el senador autonòmic Pere Sampol afirmaren que tant els partits com la societat balear han de mostrar una actitud reivindicativa "clara", com la que ha mancat altres vegades, per "capgirar" la situació i que els ciutadans no hagin de ser "de tercera", amb uns serveis públics "absolutament deficitaris".

Però, la unitat també fou reclamada per entitats com l’Obra Cultural Balear o la Plataforma liderada pel Cercle d’Economia de l’exconseller popular Alexandre Forcades. Aquesta plataforma, que du per nom "Demanam als partits polítics un gran acord de finançament per a Balears", mantingué ahir que els resultats de les balances confirmen les seves tesis i deixà clar que "repercutiran" en la negociació del nou finançament. La Plataforma dugué a terme un acte dia 28, on s’escenificarà l’adhesió de noves entitats.

L’Obra, per part seva, considerà "inacceptable" el dèficit que pateixen les Illes i demanà unitat a les forces polítiques i socials per aconseguir un model de finançament just. També apuntà la necessitat s’estableixi una "aliança" amb Catalunya i País Valencià, territoris que comparteixen problemàtiques de creixement demogràfic i insuficiència d’infraestructures.

Toc d’atenció d’UM i del Bloc al PSIB 
Ni al Bloc ni a UM ha agradat gens que els seus socis del PSIB hagin fet seus els arguments del Govern central, segons els quals les balances fiscals no s’han de tenir en compte en la negociació del nou model de finançament. Ho va dir el conseller d’Hisenda, Carles Manera (PSIB), un dia abans que a Catalunya el seu president José Montilla, que també governa un Pacte, avançàs que esgrimirà els resultats de les balances en la futura negociació.

El primer a llençar l’advertència als socialistes fou el Bloc. El seu portaveu, Biel Barceló, demanà "fermesa" al president Francesc Antich en la negociació; l’instà a no deixar-se endur pels cants de sirena de Madrid i a no acceptar ni justificar els arguments del Govern central per limitar la millora del finançament.

El nacionalista remarcà que les balances fiscals han de ser un element a tenir en compte en la negociació i advertí que el Govern no ha de tenir una "actitud sucursalista" en la qüestió del finançament, que hauria de quedar al marge d’interessos partidistes.

El senador autonòmic, Pere Sampol, afegí que el Govern "no pot acceptar" un sistema que no tengui en compte el greuge de Balears i apuntà que els propers pressuposts generals han de dur més inversió, fins i tot, que la prevista a l’Estatut. Per això convidà els diputats i senadors de PP i PSOE de Balears a esmenar-los.

"Aquesta situació només té un culpable: nosaltres mateixos. I si seguim premiant els culpables del nostre maltractament així ens anirà", sentencià el senador en una clara al·lusió al PP i al PSOE.

UM també demanà fermesa al Govern en la negociació i lleialtat als interessos de Balears. En un comunicat, la formació de Miquel Nadal mostrà la "preocupació" pel fet que qui hagi dit que les balances fiscals no es tendran en compte en la negociació sigui, ni més ni manco, que "el responsable de la negociació del nou finançament autonòmic de les Illes Balears", el conseller Carles Manera.

UM espera que "els interessos a Illes Balears estiguin per damunt dels interessos de partit a l’hora de la negociació". Al mateix temps, es demanà "de quina manera pensa resoldre el Govern balear els problemes de l’escandalós dèficit fiscal si no és amb la negociació del nou finançament".