TW
0

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955) és catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. És considerat un expert en finançament autonòmic i balances fiscals. Des de 2005 és conseller del Banc d’Espanya. Espera que la publicació ahir de les balances ajudi a millorar el finançament de Balears.

Amb un dèficit fiscal d’entre el 7,4% i el 14,2% del PIB es pot parlar d’espoli fiscal?
La paraula espoli és exagerada, parlem de finançament injust, poc sensible a la realitat insular.

No hi deu haver gaires regions al món que pateixin una situació com la de Balears...
Efectivament. No en conec cap. I més per a una comunitat que creix en termes de renda real per capita molt poc, de les que ho fan menys a l’Estat, que perd llocs en els rànquings de benestar, mentre es manté o augmenta el dèficit fiscal. Avui —per ahir— estava parlant amb un professor australià que està de visita a la UPF i ha quedat sorprès amb les xifres.

Ún dèficit fiscal d’aquesta magnitud limita el creixement econòmic de Balears?
Sens dubte. Ens sostreu capacitat d’actuació en polítiques econòmiques anticícliques i en polítiques públiques al servei del benestar de la gent.

Dels dos mètodes emprats per fer les balances, es queda amb el de flux monetari?
Sens dubte. Es el que posa en relleu que la diferència entre la capacitat de despesa que tindrien les Illes en cas de poder fruir d’un finançament dels serveis públics a partir de les seves bases fiscals pròpies i la que resulta del sistema de finançament vigent i de l’acció de l’Estat en l’exercici de les seves competències a casa nostra, és ni més ni menys d’uns 3.200 milions d’euros anuals, un 14% del PIB recurrent en recursos que mai no retornen.

El Govern central diu que les dades demostren que hi ha una correcta distribució de la renda.
Convid el Ministeri que doni la correlació entre els saldos i el creixement de la renda, el seu nivell en termes reals per llar o en la seva desigualtat regional interna i es veurà que no es compleix tan clarament el que s’afirma.

També manté que les balances no han de servir per negociar el nou sistema de finançament.
No és cert que l’elevat dèficit fiscal reconegut no tingui a veure amb el finançament autonòmic, del qual aquest és una part substancial si bé no el tot, ja que també depèn de l’actuació de l’Estat a les Illes a partir de les competències que gestiona.

Amb els detalls que s’han apuntat amb vista a la negociació del nou sistema, confia que aquest capgiri la situació?Esperem que sí. El sistema de finançament ha estat per a les Illes manifestament injust, tal com avui ja reconeixen totes les parts implicades i gràcies a la mobilització de la societat civil balear a través de la Plataforma, o d’alguns polítics com el senador Sampol, avui permet posicionar molt bé el conseller Carles Manera en el nou finançament.