Balears és la comunitat més solidària, la que té un major dèficit fiscal de l’Estat. Les Illes aporten cada any a Espanya entre 1.678 i 3.190 milions d’euros que no tornen a l’Arxipèlag. Això suposa entre un 7,47% i un 14,2% del seu Producte Interior Brut (PIB), segons com es calculi. És el dèficit més alt de tot l’Estat i no ho diu qualsevol. Ho reconeix per primera vegada el mateix Ministeri d’Economia i Hisenda.
L’estudi, difós ahir pel secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, empra diferents criteris de càlcul i estableix sis balances fiscals sobre l’exercici 2005 en base a dos mètodes: l’anomenat de ‘flux monetari’ i el de ‘càrrega-benefici’.
En totes aquestes, les comunitats amb major renda per capita són les que tenen dèficit fiscal i les de menor, les que menys aporten a l’Estat. En les sis balances, Balears és una de les dues comunitats més perjudicades. Amb ella es troben Madrid, el País Valencià i Catalunya. En canvi, Extremadura, Astúries i Ceuta i Melilla sempre són les més afavorides.
A grans trets, la diferència entre els dos mètodes emprats és que mentre el flux monetari estudia l’impacte econòmic del sector públic en un territori concret, el de càrrega-benefici estudia la incidència sobre el benestar dels ciutadans. Mentre el flux monetari, per exemple, computa les inversions al museu del Prado només al territori de Madrid, el de beneficis considera que aquestes inversions beneficien també els ciutadans de la resta de l’Estat.
Així, seguint el primer mètode, el del flux monetari, Balears té el major dèficit fiscal de l’Estat, amb un saldo negatiu sobre el PIB d’entre el 13,9% i el 14,2%, cosa que representa una pèrdua anual d’entre 3.136 i 3.190 milions d’euros. Amb l’altre mètode, Balears és la segona comunitat amb major dèficit a la seva balança fiscal, d’entre el 7,4 i el 8,5% del seu PIB, que representa un saldo negatiu de 1.678 a 1.922 milions. Només la supera Madrid, on es fan moltes inversions que en teoria beneficien ciutadans de tot l’Estat.
Extremadura, la que queda millor en quatre de les balances obté superàvits del 18% i saldos a favor de 2.739 milions d’euros. Melilla, un altre exemple, en té del 34%.
El Govern veu demostrat el greuge que pateixen les Balears
No se sap si servirà per refermar la posició negociadora davant Madrid. Però, almanco, constitueix tota una victòria moral. Tal com reconegué el president, la publicació de les balances fiscals "aclareixen, de manera contundent, la necessitat que el nou model deixi de perjudicar les Illes". També féu una crida a l’Executiu central per tal que realitzi els esforços adients. Objectiu? Revertir l’actual situació de discriminació en la qual viuen els ciutadans illencs.
La "insostenibilitat" del greuge fiscal no només mira al passat. També ho fa al futur, ja que "impedeix que l’Arxipèlag creixi tal com li toca". Les Illes "són terra d’emprenedors". També defensà que han estat "pioneres en matèria turística i solidària amb la resta de l’Estat".
L’enuig de Francesc Antich es veu agreujat cada vegada que un sector laboral –metjes, professors, hoteleria...– entra a la vaga. "No tenim els diners bàsics per a educació ni per a salut ni per als serveis socials", clamà Antich. Mentrestant, la Conselleria d’Hisenda haurà de seguir jugant als equilibris.
És per això que la victòria d’ahir és més aviat moral; ja que, per ventura, no servirà per enfortir la delegació negociadora. Així ho volgué transmetre el conseller d’Economia, Carles Manera, qui tanmateix afegí: "És positiu que l’Estat reconegui l’important dèficit que pateix la Comunitat".
Són unes dades que no sorprengueren ningú a l’Arxipèlag, i menys encara els membres del Govern autonòmic. "S’adopti la metodologia que s’adopti, sempre dóna un dèficit semblant". Instants més tard, però, Manera matisà: "Les balances fiscals no tenen res a veure amb el model de finançament".
Un aclariment amb un rerefons d’advertència, precisament a aquells que ara els demanaran una major empenta negociadora. "No servirà per a res a l’hora de seure a negociar el nou model", digué el conseller, en línia amb les tesis –poc velades– que ha enviat La Moncloa darrerament.
El PP no vol que passi "ni un dia més" amb l’actual finançament
"Ni un dia més". Catalina Soler, portaveu del PP, tornà ahir a entonar allò del "les Balears no poden passar ni un dia més amb l’actual finançament". Per enèsima vegada, i amb la solemnitat que caracteritza un anunci d’envergadura –com fou ahir la publicació de les balances fiscals–, Soler carregà contra els socialistes i les forces que sustenten el Pacte de Progrés.
Soler, de fet, instà el Govern Balear a "abandonar el victimisme" i a treballar "pel que realment ha de menester la Comunitat". A més, xifrà en 500 els milions que l’Arxipèlag necessita per equiparar-se amb la resta. Però ni Soler ni el Partit Popular que representa confien en els socialistes.
I molt menys dels que governen a Madrid. "Zapatero, en les passades eleccions generals, reconegué que les Balears estaven mal finançades". Però en quatre anys "no ha fet res sobre la qüestió". I, encara més, "seguirà sense fer-ho!".
A les crítiques de la banqueta popular s’afegí el nou encarregat d’assumptes econòmics, Josep Aguiló. "El desfasament que vivim és fruit de l’incompliment de les promeses per part del Govern espanyol", manifestà amb una terminologia més propera al sector nacionalista català.
Soler també incidí en les "molt més escasses" inversions econòmiques directes que la Comunitat ha rebut darrerament. "L’Estat ha de fer-se càrrec dels compromisos que va adquirir", advertí Aguiló per assenyalar, tot seguit, les carreteres, ferrocarrils i la remodelació de la platja de Palma com els grans reptes de futur.
UM i Bloc volen que ajudi en la negociació
Els partits nacionalistes volen, al contrari que el PSIB, que la publicació de les balances sigui un as a la màniga per encarar la negociació. UM, de fet, deixà volar ahir una petita amenaça per sobre del Pacte de Progrés. "Consideram imprescindible que en els pressuposts de 2009 estigui tancat un nou model de finançament". Per això instaren Antich a mostrar fermesa.
I afegiren: "UM vol recordar que té estesa la mà al Govern Balear (del qual ella és part), però vigilarà que es resolguin les prioritats de les Illes Balears". Vigilància.
Aquest és el posicionament dels uemites de cara al finançament, que féu reaccionar, de la mateixa manera, tot l’espectre nacionalista. ERC, per exemple, manifestà que "el dèficit del 14% demostra que el nou estatut neix obsolet".
Exercici de transparència
Biel Barceló, líder del PSM i portaveu del Bloc, també apuntà que les balances han d’enfortir la posició negociadora balear. Barceló, a més a més, extrapolà la situació "d’espoli" balear a Alemanya. "Allà seria, directament, declarat inconstitucional".
Però entre les crítiques al Govern central, la seva fou l’única que també va reconèixer l’exercici de "transparència informativa" duit a terme per Pedro Solbes i el seu Ministeri d’Economia. "Tots els governs anteriors s’havien negat a fer-ho", afegí el líder d’esquerres.
Mentrestant, el seu company de formació, Pere Sampol, assegurava des de Madrid que "cap regió del món" no efectua una aportació fiscal "tan elevada".
El senador reprengué l’exemple alemany per indicar que al país germànic "cap länder no aporta més del 4% del seu PIB". També comparà la situació amb l’estat de Nova York, "que només aporta un 2,5% de la seva riquesa generada".
Sampol volgué aclarir que no es mostra contrari al concepte de solidaritat, "però ha de ser condicionada i semblant al model de la UE".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo quan vaig anar a Madrit vaig visitar es Museo del Prado i vaig tenirque pagar. Me va gradar molt i en vaig sortir molt beneficiada. Però vaig te-nir-que-pa-gar.
A ses colònies que hi viuen: colons o coioneres?
Se balances fecals estan plenes de merda com el seu nom indica. Procurem, ara que les mos han enviades, no tirar-nos aital contingut per damunt.És justament el que pretenen.
La mare superiora (Estat) ha reconegut l'espoli vulvo-anal i farà posar "sillín" a ses bicicletes (PPCC) perquè es colcar-hi sigui més... plaent? Una gernació de monges mallorquines han sortit enmig d'un conegut carrer de Palma de Mallorca a cridar en contra d'aquesta decisió.
És evident que per tu és impossible entendre res... Lo millor de tot és que te deus pensar que ets més mallorquí per senzillament rebutjar tot allò que no és d'aquí. Au, un petó per tu (com dirien es teus amics catalans), que encara acabarem enamorats de tant de xerrar per aquí...
Alidó ja que tens contracte. Arruix i no tornis ... que la pela es la pela
Idò sí, finalment hauràs tengut raó, avui ha vengut un català i m'ha oferit un contracte per donar suport a sa seva causa, ell me volia pagar per lluitar per sa seva terra, però jo som tan catalanista que no he volgut que me pagàs res, els ador, són tan perfectes els catalans... Se te veu d'una hora enfora, no has mencionat en cap moment els valencians, no podria ser que mos volguéssim vendre a ells? No, els valencians són bons...no seguiré discutint amb un cap quadrat, però sí te recomanaré que llegeixis un poc, i si seguiexes pensant que els catalans són els nostres enemics (els valencians mai, per favor...) perfecte, però deixa'ns als altres que facem lo que volguem sense acusar-nos de llepar el cul a ningú ni de ser catalanista. O és que som menorquinista per estimar Menorca i sentir-m'hi com a casa? També valencianista, eivissenquista, formenterista... L'única cosa en la que estarem d'acord és que no volem que mos robin els doblers
Se veu que la propaganda t'ha embossat el cervell. Podríem seguir així per sempre, com una discussió d 'enamorats ... - Jo t'estim mes. - No, jo més - No, jo mes i més. i així fins al final dels temps. Hi ha comentari que diu que aquesta noticia es damunt de la balança fiscal. Be idò, estic d'acord i no he estat jo que he tret el tema dels Paisos Catalans. Dius que veig coses o les vull veure on no n'hi ha. No cert. No vull veure res. L'unic que se es que cadasqun tira pel seu costat i voltros es catalanistes supòs que de tant anys de "solidaritat" amb el reste de l'estat Espanyol no sabeu ésser lliures. Sou com el pardalet dins de la gàbia, que quan te les portes obertes li fa por sortir. NO a l'espoli fiscal ... tant me dona d'on vengui ... Madrid, Barcelona o de l'espai exterior. Si es tant difícil que ho entenguis a lo millor hauràs de tornar a primària, encara que segur que serà incapaç de cultivar el menys comú dels sentits ... el sentit comú.
Sí sí, és ben evident que no te creus sa propaganda de cap dels dos costats, clar...per això en 2 o 3 comentaris ja he deixat ben clar que ningú se ven als catalans i tu segueixes utilitzant el mateix argument de que mos volem vendre... Podràs tenir ses teves "idees" molt clares, però d'escoltar i entendre se veu que no, basta veure es teu darrer comentari "qui pensi que els catalans lluitaran per noltros és un il·lús", per favor...qui ha de lluitar qui per qui?? Voleu veure coses on no n'hi ha.
Crits, jo no dic que sa cupa sigui des catalans. Ells ja s'ocupen de lo seu. Noltros només ens em d'ocupar de lo nostro. Ni me crec sa propaganda d'un costat ni sa de s'altre. El qui pensi que els catalans lluitaran per noltros és un il·lús.