TW
0

Un passeig pels carrers de Palma mostra que l’Administració de l’Estat a les Balears en alguns casos només senyala en català: la biblioteca de Can Salas o la Delegació d’Hisenda tenen els rètols just en aquesta llengua.

Aquest monolingüisme en castellà no entra en conflicte amb el Manifiesto por la lengua común, el text redactat i impulsat per un col·lectiu d’intel·lectuals espanyolistes en defensa de la llengua castellana, i que ha recollit ja més de 100.000 adhesions.

El document proposa al Parlament espanyol una llei que estableixi una sèrie de garanties per a l’ús del castellà. Un dels punts de la proposta diu el següent: "La retolació dels edificis oficials i de les vies públiques, les comunicacions administratives, la informació per a la ciudadania, etc. en aquestes comunitats (o a les seves zones classificades com a bilingües) és recomanable que siguin bilingües, però en tot cas mai no podran expressar-se únicament en la llengua autonòmica", com en el cas dels rètols d’Hisenda o del Ministeri de Cultura.

Segons els seus autors, "des de fa alguns anys hi ha raons creixents per preocupar-se al nostre país [Espanya] per la situació institucional de la llengua castellana". El document fa referència als territoris que tenen un altre idioma oficial a més del castellà, i reivindica el dret d’estudiar en espanyol en qualsevol indret de l’Estat, o argumenta que no es pot obligar a aprendre les altres llengües oficials.