Els doblers de l'Ajuntament de Llucmajor arribaren a Rabasco

Així va contestar aquest funcionari les preguntes del fiscal Joan Carrau. Sembla que les transferències d’un a l’altre ascendien a poc més de 14 milions de les antigues pessetes (84.000 euros).

En el primer dia del judici María del Amor Aldao va explicar a preguntes del seu misser, Eduardo Valdivia, que "aquests diners corresponen exactament a la tornada d’un préstec que m’havia fet ell abans". En aquest sentit, el misser va interrogar el testimoni i va mostrar que prèviament al pas de diners d’Aldao a Rabasco hi havia hagut imposicions als comptes de Retsar Músic per elevades quantitats provinents dels comptes de Rabasco Noche, fill de l’acusat. 

Xecs bancaris
El policia nacional 17.000 va assegurar també que hi havia hagut nombroses extraccions dels comptes de les societats d’Aldao amb xecs bancaris per un valor màxim de 3.000 euros, "fet que implica que en el cas de cobrament en finestreta no sigui necessària la identificació".

Moltes de vegades les retirades es feien el mateix dia. Així mateix, algunes de les transferències que es feren de les empreses d’Aldao a Rabasco ocultaven el destinatari de la transferència darrera les lletres XXX.

Per la seva banda, l’interventor de l’Ajuntament, Antonio Serra Puig, va assegurar que encara manté emperons a la tramitació d’algunes factures elaborades per l’Ajuntament "fins que no se’m donin explicacions per escrit", assegurà. L’interventor explicà el funcionament de les contractacions al consistori i afirmà, responent a preguntes del misser Rafel Perera, que "l’Ajuntament no va contractar espectacles en exclusiva amb les empreses de María del Amor Aldao".

En canvi, qui va tenir un atac d’amnèsia va ser Juan José Maestre, que havia estat regidor de Llucmajor pel PSOE, iniciador de la causa i acusació particular fins al passat dia 7, quan se’n retirà. En la seva intervenció va explicar que "no record exactament els motius pels quals interposaràrem la denúncia."

Així mateix, s’ha de destacar que nombrosos testimonis de la Fiscalia no varen comparèixer ahir a la sessió. Entre ells hi havia Eduardo Jaime Connolly de Pernas i Mitsunori Sato.

"No som els Rolling Stones" 
El judici va continuar ahir la seva vessant vinculada amb el món de l’espectacle –bona part de la trama investigada fa referència a contractes per a actuacions musicals en festes. I després que passassin per l’estrada els empresaris Vicente Heredia i Enrique Lumbreras, com també Guadalupe Vázquez (ens permeteren saber com funciona el món de les contractacions i les comissions que es cobren per una simple telefonada, el 8 per cent), va ser el torn de Francesco Inmorlano i de Carmelo Inmorlano, germans i components del duet artístic de revetla Los Brunos i Bruno i Lino. Ambdós germans eren contractats assíduament a Llucmajor segons la Fiscalia i "a més a més per uns imports molt elevats", que fregaven els 12.000 euros.

Caché
En ser interrogats per Carrau sobre el seu caché i demanar-los si "mai han cobrat vostès dos milions de pessetes per una actuació", contestaren dient "què us heu cregut, que som els Rolling Stones?". Els integrants dels duets asseguraren ahir que "nosaltres cobràvem entre 100.000 i 250.000 pessetes, depenent dels concerts i d’on els fèiem". Així mateix varen reconèixer la seva relació amb Joaquín Rabasco, "que coneixem de fa prop de 25 anys".

Així mateix, el policia nacional número 17.000 explicà que "tot i que nosaltres no ho hem pogut veure mai, ens han contat que fins i tot en alguna ocasió el senyor Rabasco arribà a tocar amb ells". L’atenció tant sobre el nivell musical i la qualitat dels artistes, com per les característiques tècniques dels escenaris i els seus requisits, continuaren animant la jornada judicial.