Per un grapat de caramels

El fiscal Carrau va demanar per activa i per passiva què feia l’Ajuntament amb els caramels. Perquè segons el fiscal hi ha compres d’aquests dolços per valors contradictoris i una de les factures, a més a més, és posterior a la celebració de les cavalcades de Reis i a les festes de carnaval.

Podria semblar un misteri, però el batle Tomàs ho va deixar molt clar: "Són als nostres magatzems, els caramels, de vegades els repartim d’un any per l’altre. I jo els dic a la nostra gent que vagin molt alerta amb les dates de caducitat, no fos cosa que tinguéssim un disgust com ja va passar un any a Palma" O sigui, que si la causa per corrupció no acaba d’anar bé, ja es poden començar a investigar els delictes contra la salut pública.

Qui sembla que no estava gaire fina era María del Amor Aldao, que després de la seva semideclaració –només va contestar al seu misser– va haver de reprimir un atac de tossina a base de Faringenilo. Llàstima, podria haver estat un eucaliptus o un mentolat, que segur que als magatzems de Llucmajor n’hi ha a cabassos.

Per cert, que la sala va quedar petita davant de l’expectació de la vista, amb nombrosos mitjans de comunicació, el dirigent popular Pere Rotger, membres d’ASI i vuit llucmajorers que estaven xalant d’allò més perquè "hem vengut per veure com condemnen al batle".

Rotger va aguantar les quatre hores i mitja llargues de primer dia de judici "per solidaritat amb un bon amic meu, un company de partit de qui estic segur que no ha fet res mal fet".

I si més o manco hem aconseguit saber el destí dels caramels de Llucmajor, encara queden alguns misteris respecte a aquest cas. El primer és intentar aclarir qui escollia les singulars actuacions que programava el consistori: Malena Gracia, Sergio Dalma o tipus tan singulars com Pansequito, Aurora Vargas i el guitarrista "El Niño de Pura" con sus Palmeros. El fiscal Carrau i el públic estaven molt interessats per saber si "considera vostè que El Niño de Pura és una gran actuació musical". Podria ser la clau del cas, com a mínim a l’hora de fixar els criteris.

"I qui decideix les contractacions?", demanava Carrau. La regidora de Festes, Antònia Suñer, "que s’assessora molt bé amb un grupet de gent on hi ha els joves del poble i també les associacions de les urbanitzacions, perquè jo de música no me n’entenc gaire. Si encara fossin uns futbolistes...", apuntà el batle Tomàs, que l’única cosa que controlava era que Sergio Dalma es deia qualque cosa de llinatge com Capdevila, "i ho sé perquè va venir a signar l’exclusivitat al meu despatx".

S’haurà de reconèixer que el tema de les festes de Llucmajor és singular, però per si de cas no vos mengeu els caramels, perquè no sabem de quina partida vos els donaran. Això sí, podreu participar en concursos públics mesos després que s’hagin fet les festes per a les quals fóreu contractats per l’Ajuntament.

Els propers dies de judici encara ens poden deixar més misteris per resoldre, com per exemple per què l’Escuela de Danza José de la Vega no ha declarat a l’Agència Tributària haver rebut cap quantitat quan Majó Sport li pagà 5.409 euros. Això sí, a l’Ajuntament li costà 2.379.600 pessetes, segons el fiscal. Un altre interrogant que s’haurà d’aclarir els propers dies.