"'El meu projecte s'ha votat i ha guanyat"

Amb poc més del 60% dels vots, esperàveu tenir més suport?
Jo estic feliç i encantada. És un suport molt important. Les ponències, durant el debat de les idees que es va fer al matí del congrés, sortiren pràcticament per unanimitat, amb les idees en les quals jo crec i he defensat des de fa molts anys. Ara hem de gestionar la victòria amb humilitat i obrir més que mai el partit perquè tots aquells que no han votat la meva candidatura s’hi integrin.

Prop de 200 compromissaris avalistes no us votaren.
Allò important és el resultat. Uns 500 compromissaris no hi participaren, però els que eren allà decidiren que la candidatura de Rosa Estaràs dirigís el partit en el futur amb una majoria molt gran.

Que Delgado representi un terç dels vots us preocupa? Haureu de presidir el partit pensant també en ell?
Sempre hi ha un que guanya i un que no guanya. Jo he guanyat, i ara la candidatura de Carlos Delgado té lògicament les portes obertes per encetar el debat, per seure, per parlar... Però per seguir allò que han decidit els compromissaris a les ponències. És el meu projecte, que s’ha votat i ha vençut. Delgado ens ha d’ajudar a executar aquest projecte.

Però fareu gestos cap al que ha defensat l’altre candidat?
És que el projecte està votat, gairebé per unanimitat. Aquestes són les regles del joc. El document aprovat parla d’un blingüisme integrador i que som un partit de centre reformista, que parla de la família, de la capacitat de diàleg i que parla de valors... Jo, com a presidenta, he de complir aquest document.

A Delgado li exigíreu respecte i en el congrés hi va faltar. Esperau tenir-lo ara?
Durant el darrer any he demostrat que es pot fer una oposició seriosa i rigorosa sense perdre el respecte a ningú, ni a fora ni a dins. Normalitzar la vida política és això. La crítica és essencial en democràcia però amb dos límits: el respecte i la unitat del partit.

Però confiau que ell actuï així?
Jo ho deman. És absolutament necessari.

Molta gent us ha votat només perquè l’alternativa era el discurs de Delgado.
La gent ha votat Estaràs perquè representa un projecte d’unitat, de moderació i de sentit comú.

Un comitè executiu amb sis consellers del Govern Matas, era això la renovació?
Un comitè executiu és un òrgan que, com a la junta directiva, no ha de faltar ningú. Allò important és que es procedeixi a la renovació amb un canvi generacional. El secretari general [Guillem Estarellas] és una persona nova. Els portaveus [Catalina Soler i Carles Simarro], també; els vicepresidents [Pere Rotger i José Ramón Bauzà], una combinació; el president del comitè de batles [Joan Rotger], també. I a les sis coordinacions, la meitat. Hem fet l’equilibri que havíem de fer entre experiències i renovació. I en la primera línia, s’ha fet una profunda renovació.

No voleu parlar del passat i sempre responeu que no hi ha dues persones iguals, però què deis que canviarà al militant decebut amb Jaume Matas?
Amb la meva manera de fer oposició ja es veu que som molt diferent i a l’hora de fer feina, basta veure’m. Tinc molta capacitat de diàleg i de tracte. El president tenia també les seves virtuts i jo respect profundament els expresidents del partit. Mai no faré crítica en públic de ningú de la meva formació política.

El discurs de Gabriel Cañellas, després de 13 anys, va ser molt significatiu. Apostà pel regionalisme i demanà a Rajoy que deixi fer el PP balear. Li fareu cas?
Va dir el que jo sempre he pensat. Nosaltres representam el 47% dels vots, el regionalisme, la nostra terra, la nostra llengua, la nostra història, la nostra cultura... La gent ens identifica com el partit de les arrels i això no ho hem de perdre mai. Hem de transmetre aquest sentiment al nostre partit d’àmbit nacional. El president Rajoy ho entendrà.

En aquest congrés el PP ha tornat a parlar molt de la llengua i des de Madrid també s’ha reobert el tema. Us distraureu amb això?
Això està tancat amb les ponències. S’ha votat i s’ha decidit.

Sí, que si tornau a governar, derogareu el Decret de Mínims.
Derogarem aquell article en el qual s’interpreta que tot l’ensenyament es pot fer només en una llengua. El que hem decidit ara és que a totes les escoles s’haurà d’impartir una llengua igual que l’altra. Un tracte igualitari per al castellà i per al mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Hem d’estudiar les nostres modalitats amb els llibres adaptats.

En el PP balear s’ha deixat de citar el català per referir-se a la llengua. No ho tornarem a sentir?
Jo em remet a la ponència que diu que hem de d’estudiar les nostres modalitats, dins el marc estaturari, i que s’han d’estudiar en igualtat amb el castellà.

Ara s’han de renovar els congressos insulars i les juntes locals i encara hi ha molts fronts oberts. Catalina Cirer és la vostra aposta per Palma?
Ara no estam en aquesta fase. Aquesta setmana convocaré els nous òrgans elegits i després iniciaré una ronda de visites. La primera cita interna és a principi d’agost en el congrés de Menorca; a l’octubre, la resta; i a principi de l’any que ve, les juntes locals.

Però es mantenen importants problemes. A Eivissa encara no hi ha res clar sobre el futur, per exemple.
Fins ahir encara no sabíem què passaria al congrés regional. Tot al seu temps.

Però ho teniu clar?
Claríssim.

Què cercau amb Guillem Estarellas de secretari general?
El coneixereu. És un professional, una gran persona, una gran autoritat amb sentit comú i responsabilitat. Tenc una plena identificiació amb ell.

Al secretari general sempre li han dit el número dos. També li podran dir a ell?
Tots són números u.

Per què diguéreu davant tothom que Miquel Nadal és "el meu president d’Unió Mallorquina"?
Miquel i jo tenim trajectòries semblants. Ell ha tingut un congrés fa sis mesos i jo ara. Ell era número dos, jo també, i ara tots dos som números u després d’un canvi de cicle. Tenim un poc de vides paralel·les.

Vos necessitau l’un a l’altra?
Necessit convèncer els ciutadans que el meu projecte és el millor. Això no és incompatible amb el fet de dialogar amb tothom.

L’objectiu és que el Partit Popular torni a governar el 2011 o abans?
Quan els ciutadans ho vulguin.

Antich ha de tenir por del vostre PP?
No m’agrada la paraula por. Jo no tenc por de res excepte de no tenir salut. Antich no ha de tenir por de res, però sí que ha de considerar que representam quasi la majoria absoluta de la població, que tot i guanyar i no governar ens hem mantingut forts, i que després del congrés encara hem sortit més forts que mai.