TW
0

La qüestió de la llengua. Un debat que semblava tancat des de fa anys entre les files del PP, especialment a Balears, s’ha tornat a obrir arran dels processos congressuals que viu o ha viscut el partit tant a nivell autonòmic com estatal durant els darrers mesos.

Notícies relacionades

En temps de crisi, ja se sap, els discursos més extremistes cerquen recuperar vigència o, almanco, repercussió durant unes setmanes. A les Illes el congrés ha permès que les propostes lingüístiques més "espanyolistes" tinguessin el seu espai a través de la candidatura de Carlos Delgado. Res de nou. Llengua "balear" per trencar la unitat de la llengua i derogació de totes les normatives de normalització, aprovades pel mateix PP.

Davant això, la línia oficial s’ha endurit respecte del que els populars han defensat en els darrers anys. La candidata a la reelecció, Rosa Estaràs, no ha volgut que el de Calvià li pogués menjar terreny ni fer bandera d’aquesta qüestió. L’actual direcció del PP, sense arribar en cap moment a posar en dubte la unitat de la llengua catalana, sí ha emprès algunes iniciatives significatives que podrien semblar passes enrere respecte a les línies generals de la política lingüística consensuada des de fa temps.

Així, Estaràs ja aposta explícitament per la derogació d’una part del Decret de Mínims aprovat l’any 1997 a través de la introducció del trilingüisme i exigeix —la seva darrera proposta en el Parlament anava en aquest sentit— que els llibres de text escolars es redactin en les diferents modalitats insulars. La bel·ligerància contra el Govern per l’afer amb Air Berlin és una altra mostra d’un canvi de posició que caldrà veure si es manté després del congrés.