Gallardón fa costat a Estaràs

A només una setmana del Congrés autonòmic del PP, la ‘centrada’ candidata Rosa Estaràs ha estat capaç de fer moure el batle de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, que ahir es desplaçà a l’Illa per participar a Manacor en una trobada municipalista amb els batles i caps de llista populars de gairebé tot Mallorca. I com és de suposar n’hi faltà més d’un. Tot, amb el rerefons d’avalar-la com a candidata al congrés.

Gallardón volgué ser discret, però la seva presència parlava per si mateixa. "Correspon als companys de Madrid elegir qui els ha de dirigir. Puc destacar les enormes qualitats polítiques d’Estaràs i la seva identificació amb el discurs sortit del Congrés de València, que passa pel centre reformista. En canvi no tenc suficients coneixements de la trajectòria, per donar-ne una opinió, dels altres candidats", en referència directa a Carlos Delgado.

El batle de Madrid va fer una valoració molt positiva del Congrés de València, on segons ell sortí reforçat Mariano Rajoy i "d’on ha sortit un partit ferm en els seus principis i un partit de govern".

Pacte "d’exclusió"

Gallardón definí com a ‘pacte d’exclusió’ el Govern de centreesquerra que dirigeix el president Francesc Antich, de qui digué que "ens han volgut aplicar un cordó i ells mateixos han quedat sense poder sortir-ne". En relació a la Plataforma del Castellano i de les tesis de Delgado, qui assegura que a les Balears els infants no poden estudiar en castellà, Gallardón digué que "estic amb el discurs modèlic d’Estaràs, que aposta pel trilingüisme. S’ha de donar l’oportunitat a les noves generacions de dominar la tercera llengua com l’anglès". Afegí que "un dels actius que tenim els espanyols, la llengua, només és superat per aquells que tenen la riquesa cultura de la llengua pròpia de la seva comunitat i mai no ha de ser excloent una de l’altra".

De Santos, ZP i Ibarretxe

Del cas Rodrigo de Santos, Gallardón es limità a esperar que la justícia actuï i "hi hagi una resposta a les seves actuacions, tot i que ja no és militant del PP". Així mateix, atacà el Govern de Zapatero, a qui acusà d’amagar la veritat sobre la crisi econòmica i l’acusà de no haver adoptat mesures per frenar-la. La consulta popular del lehendakari Juan José Ibarretxe l’entén com un "dels majors desafiaments que ha fet en la història de la democràcia un president d’una comunitat, una proposta que va en contra dels interessos dels bascs i que divideix i crispa, a més de tenir el vot d’ETA".