TW
0

Joan Manuel Tresserras (Rubí, 1955)és el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, a proposta d’Esquerra Republicana. Aquest teòric dels mitjans de la comunicació —és professor de periodisme a l’Autònoma— ha passat per Palma per pactar amb el Govern balear accions conjuntes en l’àmbit cultural i dels mitjans audiovisuals.

Des que no mana el PP a Balears les relacions amb el Govern català s’han normalitzat?

És més fàcil, però he de dir que per un parell de temes delicats la relació que vaig tenir amb Jaume Matas va ser molt bona. Ara hi ha més complicitat i hi ha sintonia de diagnòstic de situació i de comprendre que tenim problemes similars que podem abordar junts.

Què comentà amb Matas?

Vàrem coincidir el dia de la presentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i vàrem estar parlant de televisió. Li vaig suggerir que una coproducció catalanobalear, recordant Vacaciones en el mar, podria ser un gran èxit. Ell va estar d’acord i vàrem estar jugant amb el president Montilla i el vicepresident Carod a elucubrar sobre com s’hauria de fer i sobre com podrien sortir a cada episodi vaixells de Barcelona i entrar a Palma o a l’inrevés...

No hem vist la sèrie a la tele.

No l’hem feta, però vull dir que hi havia sintonia. El tema rellevant és que li vaig demanar que intercedís davant el Govern valencià per facilitar-ne la reciprocitat —de les televisions autonòmiques— i jugà a favor d’un acord.

Però l’acord no s’ha firmat

No hi ha l’acord perquè falta un decret del Ministeri, que està pactat, però amb el Govern valencià hi ha bona sintonia. Crec que les reciprocitats entre València, Balears i Catalunya es resoldran bé.

Ha vist mai IB3?

L’he vist poc i no puc pronunciar-me, tampoc no em correspon.

Però a Catalunya es rep.

Veig poca televisió. Sí que puc dir que TV3 és una bona televisió pública, de les millors d’Europa i, tanmateix, amb molt per millorar.

Però perd audiència.

És relatiu perquè perd audiència d’acord amb uns sistemes de mesura determinats. Les enquestes subjectives sobre la percepció de la gent diuen que la població catalana la considera com la millor televisió per a programes informatius, infantils o d’entreteniment. Independentment de les xifres d’audiència, TV3 és la cadena de referència a Catalunya.

Defensau que no es tapin les emissions d’IB3 a Catalunya...

No veig que haguem de tapar res. Allà, no volem condicionar el que faci IB3. Com més oferta, millorm; com més diversa, millor; i com més representativa de la diversitat i de la cultura compartida, millor. Això ens fa culturalment més forts, més diversos.

Però aquí es tapen les de TV3.

Hem d’anar a cercar una complementarietat. No hi ha competència. Cada televisió s’ha de defensar per ella mateixa. Una altra cosa és que, en un marc de col·laboració, si el dia que juguen Mallorca i Barça hi ha d’haver un acord perquè a les Illes només ho emeti IB3, es pot acordar.

Si hi ha un mercat de catalanoparlants que pot consumir productes culturals perquè es fa tan poc conjuntament?

Tenim frens en la iniciativa pública perquè hi ha hagut desacords polítics o pors atàviques a parlar-ne i això ha servit de coartada per no emprendre accions decidides en matèria cultural.

Hi ha por que tot es polititzi.

Alguna gent interpreta qualsevol enfortiment de la cultura i de la llengua catalana com si anàs en contra d’algú. No anam contra ningú. Volem enfortir la nostra llengua i que sigui, no de militància, sinó de vida normal. Això vol dir que hi hagi un mercat cultural amb la màxima oferta possible.

Però encara n’hi ha que veuen perill en l’enfortiment.

Potser el que falla és que ens veuen com una anomalia. No som una anomalia cultural, som una cultura que ha tingut una història una mica torturada, això sí, i que ha requerit que molts tinguessin una actitud militant per defensar-la quan estava minoritzada als seus territoris. Si són demòcrates allò que han de fer és ajudar-nos.

La victòria de la selecció espanyola ha de ser portada a Catalunya?

No sé què faria jo... supòs que sí. Una part de la població ho viu amb entusiasme i una altra amb frustració. Les notícies es duen a portada perquè són molt bones o molt dolentes i aquesta gairebé no deixa ningú indiferent. Hi ha molta gent que se sent profundament espanyola i jo celebr que això els porti la felicitat, com esper jo un dia sentir-me igual de feliç amb una selecció catalana.•