Solbes es va pronunciar així en el ple del Senat durant la interpel·lació que li va plantejar el Grup Mixt sobre la política que té pensat desplegar l'Executiu en matèria d'insularitat a les Balears exposada pel senador per Eivissa i Formentera, Pedro Torres, qui li va precissar que les Illes han estat la comunitat autònoma pitjor finançada en els últims 15 anys, fet que requereix un major presència en despesa estatal amb l'arxipèlag.
“Balears té esperances i jo ho entenc respecte a la reforma del sistema de finançament”, va postil·lar el ministre amb referència a les reivindicacions de la comunitat per millorar el seu nivell de recursos i situar-se a la mitjana d'inversió estatal.
Solbes va detallar també com principis el que els ciutadans tinguin igual accés als serveis públics, cosa que segons la seva opinió “recull gran part de les preocupacions” dels ciutadans de les illes.
Va afegir com principis rectors de la reforma del model el garantir que les comunitats autònomes puguin finançar les seves competències, la necessitat de correccions del sistema actual que contempli l'evolució poblacional -aspecte aquest que va considerar “clau fonamental” per a les Balears-, augmentar la cessió d'impostos i potenciar la coresponsabilitat fiscal de les autonomies.
Per al tractament de la insularitat, Solbes va detallar tres eixos d'actuació. La primera serà la reforma del finançament autonòmic amb “dos elements clars amb repercussió amb les Balears”: la repercussió de la població real de les illes respecte al model de 1999 i el propi sistema de finançament general amb “elements de concreció” per a aquesta singularitat.
Va afegir al seu torn els compromisos d'inversió pública que l'actual Executiu “respectarà” i les accions específiques per a les Illes vinculades al transport o energia, atenent els paràmetres de l'Estatut d'Autonomia i els objectius del règim especial propi. “Això són els nostres compromisos i aquesta serà la nostra línia d'actuació i crec que en el tema de la igualtat dels espanyols ens trobarem”, va afegir.
HI HA INSTRUMENTS PER CONTEMPLAR LA INSULARITAT
El també vicepresident segon del Govern va detallar que la insularitat pròpia de les illes “ja està contemplada” amb la previsió del desenvolupament futur del Règim Espacial Balear (REB) que emmotllarà les polítiques en infraestructures, transports, medi ambient, pesca i energies --entre altres-- a les característiques pròpies de l'arxipèlag amb un “instrument financer independent”.
Va recordar que diverses disposicions del reformat Estatut d'Autonomia de les Balears plantegen mesures correctores per pal·liar el cost de combustible destinats a la producció de l'energia i les mesures concretes per solucionar el fet que la pluriinsularidad genera en camps com la sanitat o l'educació.
Per a Solbes, el tractament de la insularitat no prové només d'una “convicció política” sinó de l'acatament del marc jurídic recollit a la Constitució Espanyola, i que marca la necessitat d'atendre la insularitat i equiparar el tractament rebut pels seus ciutadans al de la resta d'habitants del país.
“Crec que existeix el marc normatiu amb reconeixement exprés d'allò que la Constitució determina com a fet insular”, va afegir Solbes qui va subratllar que fins a l'aprovació del REB, la disposició transitòria novena de l'Estatut estableix que fins que no s'efectúa la seva aprovació, el Govern en un termini “no superior a set anys” la inversió de l'Estat s'establirà atenent la inversió mitjana per càpita realitzada en les CC.AA de règim comú.
BALANÇ D'ACTUACIONS
El ministre d'Economia va afegir a més que a aquests compromisos s'uneixen mesures concretes empreses per l'Executiu com les bonificacions al transport aeri del 50% en els vols interinsulars i peninsulars per a residents, o la dotació addicional de 26 milions d'euros dedicats a la sanitat balear acordada en la passada Conferència de Presidents Autonòmics des de 2006 a 2008.
Un altre àmbit d'actuació emprès pel Govern ha estat la rúbrica del conveni de carreteres amb Mallorca i Menorca que ha permès destinar una inversió de més de 850 milions d'euros per a la millora de les infraestructures, dels quals el Ministeri de Foment aportarà prop de 586 milions d'euros per a la seva licitació i execució. En aquest sentit, va posar com a exemple els 25 milions compromesos per l'Executiu pareixis emprendre les obres de la variant de Ferrerías (Menorca), per la qual cosa es podrà emprendre ja l'encomanda per a la licitació i posterior execució d'aquest tram.
Per a Solbes, l'assumpció de la Constitució deriva en dos fets immediats, el que la insularitat com “conjunt de circumstàncies específiques la determinació de les quals s'encomana a l'Estat” i la posterior conclusió que el mateix ha de ser atès amb polítiques concretes que preservi el “equilibri econòmic” de les Balears.
“INTENSIFICAR” EL COMPROMÍS AMB BALEARS
Per la seva part, Torres va exposar la importància de corregir la inversió estatal i remeiar que les illes rebin una inversió per càpita “molt per sota de la mitjana nacional” malgrat ser una de les regions que més aporta en recursos econòmics. A més, va apel·lar a la coincidència de “sensibilitat política” amb l'actual Govern i al caràcter “progressista” de l'Executiu central per corregir els costos derivats de la insularitat.
Referent a això va afegir la necessitat d'“intensificar” el compromís en despesa estatal amb les illes per pal·liar el dèficit històric en inversió per aconseguir la igualtat de drets entre ciutadans dels quals parteix la política social que ha de complir el Govern central.
En aquest sentit, va assegurar que les illes tenen competències exclusives en sanitat i educació que ocupa “gran part” dels pressuposts autonòmics” i la cessió de les quals es va emprendre en condicions “inadequades”. “Avui dia continuam arrossegant aquest dèficit”, va exposar.
El senador balear també es va referir a l'augment poblacional experimentat per les Balears i que ha propiciat que la comunitat superi ja el milió d'habitants -dels quals un 20,8% és població estrangera- amb un creixement del 3,9% l'últim any. Com a exemple va posar el cas de Formentera que pràcticament ha “duplicat” els seus habitants en els últims vuit anys.
Al seu torn, Torres va explicar que sense l'aprovació del REB no es podrà resoldre els costos de la insularitat i les deficiències en infraestructures, afegint a més l'escàs compliment de les disposicions addicionals de l'Estatut. Aquesta circumstància requereix per al senador una revisió del tractament de la insularitat que comporti el reconeixement d'unes mesures similars a què explica les Canàries.
Finalment, va denunciar la situació “tercermundista” dels jutjats d'Eivissa i les “obsoletes” instal·lacions de la Policia Nacional a les illes, així com l'escassetat dotacional d'agents de la Guàrdia Civil, sobretot en el període estival. Aspecte aquest que el ministre va confiar que pugui solucionar-se amb els departaments ministerials corresponents.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
TRAMVÍA cap a l'aeroport, JA!!!. No faceu més el 'ronsero' i enviau duros d'una p vegada. I si no els envieu, a veure si el GOVERN fa el tramvia igualment. O més linies de metro. Lo que no pot ser es que el PP faci coses i l'esquerra i el nacionalisme li aixuguin el deute per quan torni al poder. TRAMVIA JA!!! En cas contrari, soc del parer de ROMPRE EL PACTE.