Més enllà de dos mesos

Dos mesos cada any basten perquè s’estableixin llaços afectius. Així succeeix en el cas de les famílies que cada estiu acullen els infants saharians que arriben gràcies al programa "Vacances en pau" de l’Associació d’amics del poble saharià. Passar pel procés d’adaptació dels infants a la nova realitat i la convivència fan que, en molts de casos, el lligam acabi anant més enllà de la solidaritat amb la lluita d’aquest poble per exercir el seu dret d’autodeterminació.

A més, la relació es veu enfortida per les visites que cada any es realitzen als campaments de refugiats. El coneixement directe entre les famílies dels infants i els seus amfitrions mallorquins reforça els lligams i afavoreix que els pares saharians demanin, després, que l’acollida es repeteixi en les mateixes famílies mallorquines. "És un compromís que va més enllà de dos mesos", assegura Neus Canals, una de les "mares" d’acollida.

En el seu cas, els darrers dies han estat de nervis. L’arribada d’Aixa, la nina d’onze anys que ja acollí l’any passat s’ha fet esperar més que no es pensava. En la mateixa situació s’ha trobat Margalida Pocoví, per a qui ha estat "insuportable" la incertesa de no saber si Mounina, també d’onze anys i que ja fa quatre estius que ve a casa seva, tornaria enguany.

Aixa i Mounina, com una altra vintena d’infants, han fet una estada no prevista d’un parell de dies a Extremadura, on arribaren des d’Algèria perquè no varen ser a temps d’agafar l’avió que els havia de dur a Palma. L’autobús que els traslladava s’avarià i s’hagueren d’embarcar en el vol següent, cap a Extremadura. Dissabte vespre, arribaren finalment a Palma.