Un any sense Matas

"Me’n vaig preocupat pel futur de Balears". Aquesta va ser una de les frases amb les quals Jaume Matas anuncià la seva fugida als Estats Units. Un any després pot semblar que era una premonició, convertit ell mateix en el punt de mira de gairebé tots els mals que en l’actualitat persegueixen la Comunitat i, fins i tot, el seu partit. No quedà perquè li fessin els comptes.

Després de tornar a gestionar les Illes amb una política que amb benevolència es pot considerar com a gens austera, i embravit pels sectors més radicals de la dreta, Matas es jugà les darreres eleccions al "tot o res" contra Unió Mallorquina. Volia governar-ho tot i tot sol. Perdé i li retragueren no tenir un ‘pla B’. El tenia, però només per a si mateix.

Aquell 21 de juny, hores després que Maria Antònia Munar li comunicàs que UM descartava cap pacte amb el PP —la socialista Calvo ja havia estat elegida batlessa de Palma dies abans amb el suport de Nadal—, Matas convocà els seus a l’hotel Palas Atenea. Els explicà que no volia suportar el que considerava una humiliació i ho deixava tot. A ells també.

Darrer ‘favor’ de Munar
Aquell dia també afirmà que sabia que, des de les eleccions, UM i Munar mai no havien tingut la intenció de pactar amb el PP. Potser era cert, però havia estat ell mateix qui havia allargat ‘l’agonia’ dels seus, assegurant-los que Munar no li podria dir que no perquè el pacte entre ells de 2003 era per a vuit anys. L’encara presidenta del Consell de Mallorca allargà les negociacions tant com pogué i es reuní dues vegades amb Matas. Una d’aquestes amb tant de secretisme com expectació i que tingué lloc al domicili de Franscesc Conrado de Villalonga.

Un pic Matas entregat –ella diu que podria haver arribat a ser presidenta del Govern si ho hagués volgut– Munar li digué que tot havia acabat i es permeté demanar un darrer ‘favor’ al seu ja antic soci: que el PP no votàs en contra de la seva elecció com a presidenta del Parlament.

Però en aquell moment Matas ja no devia pensar en res d’això, sinó en el seu futur. Semblà que no li importava deixar abandonat en la pitjor situació de la seva història el partit que li havia permès exercir el poder de manera indiscutible i amb uns importants rèdits personals.

El PP balear era per primer cop fora de totes les institucions, centenars de càrrecs públics populars quedaven sense feina amb unes eleccions generals i un congrés intern per endavant. Ell els havia duit fins allà i ara se n’anava a fer les Amèriques.

De líder indiscutible a fugitiu
"Fugitiu: adj i m i f. Que ha fugit o s’ha escapat". El Gran Diccionari de la Llengua Catalana és més benèvol amb Jaume Matas del que ho són ara molts dels seus antics subordinats, que fa només un any el consideraven líder indiscutible, en la seva figura i en les seves decisions.

Matas, que s’havia guanyat aquesta admiració després de la gran victòria sobre el Pacte de Progrés l’any 2003, ha passat ara a ser l’element expiatori de tots els mals que pateix el partit. Amb ell a Amèrica, és fàcil. Els mateixos que l’estiu passat encara defensaven que tenia tot el dret de partir, ara l’acusen d’haver-los abandonat en el pitjor moment. I això que segons els seus plans encara seria president del PP balear fins al congrés autonòmic, perquè a Rosa Estaràs només la deixà com a "coordinadora".

El portaveu Miquel Ramis fou el primer dirigent que s’atreví, setmanes després, a qüestionar la fugida de Matas. Rosa Estaràs ho féu més tard veladament en assegurar a companys de Madrid que li havia deixat un ‘mort’ en anar-se’n. A partir d’aquí, la resta s’anà amollant. Ara alguns l’anomenen "l’americà", despectivament.

Responsabilitat
El detonant perquè en el PP balear criticassin obertament l’actitud del seu expresident va ser la històrica derrota a les eleccions generals davant el PSOE i l’aparació de nombrosos casos de corrupció durant la passada legislatura. Una evidència que els actuals dirigents encara aprofiten la seva figura per llevar-se la responsabilitat de damunt. A partir del congrés autonòmic això s’haurà d’acabar.

Allò indiscutible per tothom és que Matas hauria d’haver esperat almanco fins a les eleccions generals d’enguany per haver partit, just abans del congrés que elegís el seu successor. Així també ho entenia Mariano Rajoy, que havia exigit que cap líder autonòmic no se n’anàs per no enterbolir la seva marxa cap a la Moncloa. Matas li telefonà només hores abans d’anunciar la seva decisió, i els dies següents des del carrer Génova se’l criticà públicament.

A l’expresident això li canvià els plans, perquè havia assegurat que abans de partir cap als Estats Units passaria "uns mesos de descompressió" a Madrid treballant per a la direcció estatal del partit.