En el text acordat, a què ha tingut accés fonts fidedignes, s'assegura que s'ha produït un “agreujament gradual del problema històric que representen els nacionalismes per al manteniment de la unitat d'Espanya i han aparegut innegables fissures en la cohesió nacional”.
La redacció final ha estat acordada després d'una llarga negociació entre un grup de membres del PP encapçalats per Vidal-Quadras i els redactors de la ponència i Ana Pastor, nomenada presidenta de la comissió en la qual es debatran aquest document a València. Al costat de l'eurodiputat, firmaven les esmenes Santiago Abascal, Eugenio Nasarre, Luis Fraga, Carlos Delgado i Vicente de la Quintana.
Els 'populars' expliquen que per a la continuïtat d'Espanya com a projecte és necessària “la correcció de les desviacions de signe confederalitzant produïdes en l'organització territorial del Poder de l'Estat, així com la reforma i modernització de la carcassa institucional de l'Estat democràtic i social”. Sense aquestes correccions, prossegueix, no podrà garantir-se l'estabilitat i la viabilitat del nostre Estat a mitjà termini.
En aquest context, i per “enfortir” l'Estat, el PP “proposarà a les altres forces polítiques d'àmbit i vocació nacionals tant aquesta reforma constitucional parcial com el simultani enfortiment de l'aparell institucional”. “Això només podrà dur-se a terme mitjançant pactes parlamentaris o, si fos precís, mitjançant coalicions de govern, entre les forces polítiques disposades a escometre aquestes reformes”, agrega.
Els 'populars' creuen que seu deure és oferir un pacte al PSOE “de manera permanent” per abordar conjuntament la reforma parcial de la Carta Magna. Al seu judici, s'hauria de fixar un acord previ per estudiar la reforma en aquesta legislatura, ja que es tracta de “preservar” la Constitució davant la pretensió de “transformar la nació espanyola en una confederació de nacions quasi-sobiranes, pas previ a la seva definitiva fragmentació.”
En la Ponència també es plantegen reformes parcials en institucions com el Congrés, el Senat, l'Administració General de l'Estat i la Justícia. Igualment, es considera “imprescindible revitalitzar les institucions que són expressió i curs de la pròpia societat, com partits polítics, sindicats, agrupacions empresarials, associacions, entitats sense ànim de lucre, institucions religioses o mitjans de comunicació.
LA NACIÓ ESPANYOLA I ELS REGNES CRISTIANS MEDIEVALS
En el text acordat s'assenyala que la nació espanyola té la seva arrel plural en els regnes cristians medievals, “però es basa abans que res en l'herència de l'Hispania romana i visigot comú a tots ells i en la unitat política establerta des de fa cinc-cents anys”.
A més, s'esforça en deixar clar que el PP manté com a principi essencial que la sobirania nacional resideix al poble espanyol i, per tant, “cap territori ni cap part de la població estan legitimats per privar d'aquest poder de decisió el conjunt dels espanyols”.
A la redacció original de la Ponència Política es definia el PP com un partit polític de centre, d'una banda, i com una formació política reformista, per l'altre. Ara, s'uneixen ambdós conceptes i s'assegura que el PP proposa a la societat espanyola una visió renovada de l'ideari de corrents històrics en els quals té el seu origen “des d'una posició de centre reformista”.
Dins de la definició ideològica del PP i dels seus principis, s'aposta per una “visió renovada del liberalisme”, que és compatible amb “postulats procedents del pensament conservador”, com l'afirmació de la Nació espanyola “com a subjecte històric”, i que es recolza en “els valors essencials de la tradició cristina que es troba en la base de la civilització occidental”. Entre aquests valors, s'afegeix, destaquen “la dignitat i la llibertat de la persona i els seus drets inalienables”.
PARTITS “CLARAMENT SOBERANISTES”
Al document acordat es critica el Govern socialista perquè, es diu, no ha sabut o no ha volgut evitar que adquirissin una desmesurada influència les forces polítiques entossudides a trencar els fonaments de la convivència nacional.
Els 'populars' consideren que existeixen partits nacionalistes “clarament soberanistes i en alguns casos manifestament antidemocràtics (ANV, PCTV)”, sense fer una menció explícita en aquest punt al PNB, ni a cap Comunitat Autònoma, quan al document original s'esmentava a Galícia, a Catalunya i al País Basc.
“Tots ells -segueix el text- han pressionat sobre l'organització constitucional per aconseguir una indefinida obertura dels seus àmbits competencials i una progressiva relació de bilateral amb el propi Estat, avantsala de la secessió.
Amb això es pretén, diuen, com en l'Estatut català, establir “una espècie de cosobirania, inhabilitant l'Estat per exercir la seva funció al servei del conjunt de la nació”. I afegeix que al País Basc, després del rebuig del denominat 'pla Ibarretxe', s'ha anunciat la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per a octubre de 2008 “sense que el Govern hagi donat cap pista de com atallarà aquest desafiament obertament anticonstitucional”.
TRIAR IDIOMA I BILINGÜÍSME
Dins les novetats que la reforma de la Constitució ha de recollir, es defensa també el dret a què els pares elegeixin l'idioma en el qual estudiaran els seus fills “en totes les etapes del sistema educatiu”.
A la nova redacció de la Ponència Política, es reconeix que Espanya és una Nació “amb una gran riquesa lingüística” i que el castellà o espanyol és el segon idioma més parlat del món. Es juga igualment per defensar el coneixement i l'ús de les llengües cooficials, que és també un dret que els poders públics han de garantir.
En aquesta línia, es juga per un “bilingüisme equilibrat”, que s'entén per la fórmula perquè la llengua “sigui un instrument de llibertat al servei de les persones, un vehicle d'enteniment i no una font de desigualtats”.
A continuació, es denuncia que s'han produït “polítiques d'imposició lingüística” que han convertit “un factor de riquesa cultural en un factor de discriminació i han transformat en una obligació el que fins ara era un dret: el coneixement i l'ús de les llengües cooficials”.
“Establirem les mesures necessàries per garantir el dret de tots els espanyols a usar el castellà i per assegurar que cap ciutadà no sigui discriminat per l'exercici d'aquest dret”, es conclou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Idò ja som dos. Estic completament d'acord amb tu, Joan!
A mi em sembla bé que Espanya estigui unida i que sols es parli un idioma. He dit Espanya. Els PPCC, Euskadi, Galícia i Canàries no són Espanya, són DE Espanya; és a dir, colònies seves. Quan Espanya acabi la descolonització tant se me'n fot si volen seguir sent "una, grande y libre", si volen cantar el "Cara al sol" cada matí, si s'afiquen la llengua de l'imperi pel forat de l'entrecuix, i si el PP hi governa pels segles dels segles, amèn Jesús. A mi m'han fet espanyol per obligació i el mateix dia que pugui tenir la nacionalitat a la que pertanyo no en vull saber res més d'Espanya i dels espanyols.
L'única "política d'imposició lingüística" que he sofert tota la meva vida ha estat la del castellà. I ara que a la fi se'ns permet gaudir de la nostra pròpia llengua a la nostra terra, se'n ve aquest primatxel·lo a voler tornar imposar "el idioma del Imperio", que és el seu, però no el dels mallorquins de soca-rel. Que se'n vagi a viure a les Castelles, d'on no hauria d'haver sortit mai!
El feixisme espanyol ataca de nou. Per quan una dreta civilitzada? Serà veritat que aquell pallaso dels pantans ho va deixar "todo atado y bien atado"?
Si, si, que aportin l'argument dels vissigots, així ens escapolirem, ja que aquí no hi posaren mai els peus. Visquen els vàndals! Aquests si que deixaren PPetjada.
Envers de homologar-se amb els altres partits conservadors europeus, se "tiran al monte" assumint les propoestes del botiflers Vidal Quadras i Delgado. S'esvaeix de forma definitiva el construir una Espanya plurinacional, una confederació lliure, volen aniquilar els nacionalismes i creuen que aquest es el camí. Com diu Perez Fontes al seu llibre, és més fàcil arribar a la independència que Espanya accepti la seva plurinacionalitat, idò això INDEPENDENCIA!