"Ara ja no has de fer les maletes". Aquest era el lema publicitari que l’any 2000 el govern del Pacte de Progrés emprà per donar a conèixer la implantació de sis noves carreres (Filologia Anglesa, Fisioteràpia, Mestre d’Educació Especial, Enginyeria Tècnica Agrícola, Enginyeria Tècnica Industrial i Arquitectura Tècnica) a la Universitat de les Illes Balears.
Per aquell eslògan, qui aleshores era director general d’Universitat, Martí March, rebé algunes crítiques. Sobretot provenien d’estudiants de Menorca i Eivissa que argumentaven que, "tot i haver posat nous estudis, nosaltres encara les hem de fer, les malestes".
Vuit anys després, els diplomats o llicenciats de les primeres promocions d’aquestes carreres han sortit al carrer i alguns, fins i tot, ja s’han incorporat al món laboral. Amb aquest espai de temps, però, el Govern autonòmic no ha promogut la creació de cap altre estudi públic de primer o segon cicle homologat pel Ministeri. Un cas a part és la implantació de Periodisme i Comunicació Audiovisual al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), que des del 2005 ofereix aquests estudis i que al seu moment tingué el suport del Govern de Jaume Matas.
"El fet que a Balears ja existeixin estudis de Periodisme o de Comunicació Audiovisual privats no impedeix per res que la UIB en creï de seus. Una prova és que, per exemple, Magisteri tant es pot estudiar a una banda com a l’altra. S’haurà de fer un estudi social per aclarir quines són les necessitats de les Illes Balears en qüestió d’estudis universitaris", assegurà ahir Martí March, que ara és vicerector primer de la UIB de Planificació i Coordinació Universitària. "En aquests moments, la prioritat de la universitat és la convergència europea. És a dir, l’homologació de tots els estudis amb el que dictamina Bolonya", assegurà March.
Moratòria
El que és cert és que a hores d’ara una moratòria implantada pel mateix Ministeri d’Educació impedeix que les universitats creïn nous estudis fins que el procés de convergència no hagi conclòs. Tanmateix, això no impedí que el curs anterior, Francisco Camps, donàs suport a la implantació de Medicina a la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir.
Sigui com sigui, 2.655 alumnes inicien avui a Balears les proves de la Selectivitat. La nota que obtinguin serà clau per accedir a un determinat estudi o universitat. Coincidint amb aquesta data, la UIB ha donat a conèixer que un 82,2% dels alumnes que el 2007 passaren les proves decidiren quedar a estudiar a la UIB. Només un 17,8% partiren a altres centres de la Península. I, dels que marxaren, un 52,6% es matricularen a carreres que la UIB també ofereix. Dels que partiren, les carreres amb més sol·licituds, de les que no es poden fer a Mallorca, foren Farmàcia (32), Belles Arts (31), Medicina (28) i Arquitectura (28).
Per tant, fer o deixar de fer les maletes no només és una qüestió de quins estudis s’implantin a la Universitat de les Illes Balears. Hi ha altres factors, com són els recursos familiars, que tenen un pes decisiu en el fet de marxar o de quedar a Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I el prestigi de les universitats també compta. A més, molts dels estudiants de les altres illes prefereixen Barcelona a Palma, ja que, tanmateix, s'han de desplaçar.