La consellera balear d'Interior, María Angeles Leciñena, ha anunciat avui que el Govern de les Balears aprovarà pròximament un Decret, mitjançant el qual obligarà als empleats públics d'altres Comunitats Autònomes que vulguin accedir en un dels llocs de treball oberts de l'Administració Pública de les Balears a acreditar en un termini de dos anys el nivell de català requerit per a aquesta ocupació. Igualment, s'exigirà a aquells funcionaris que aspirin a canviar de plaça dins del propi Executiu balear.
En el Ple del Parlament, celebrat aquest matí, i en resposta a una pregunta formulada pel dirigent d'UM Josep Melià, Leciñena va anunciar que s'incrementarà l'exigència del català als funcionaris de l'Administració Pública de les Balears, després que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears anul·làs part del Decret aprovat el 2003 pel llavors conseller d'Interior, José María Rodríguez.
Així, va indicar que després de l'anul·lació d'alguns dels articles d'aquest Decret, mitjançant el qual només s'exigia el nivell B de català per a tot el cos de funcionaris de la Comunitat Autònoma en els procediments selectius d'accés a la funció pública, la Conselleria ja està tramitant administrativament un nou Decret, que serà aprovat pel Consell de Govern.
Leciñena va remarcar que el canvi «més significatiu» respecte a l'anterior Decret serà que el Govern aplicarà el Decret aprovat pel Pacte de Progrés el 2001, incrementant així el nivell d'exigència del català en els processos de selecció de tècnics superiors (lletrats, Intervenció, Inspecció de Transport Terrestre), tècnics de grau mig i administratius de l'Administració General de la Comunitat Autònoma, que hauran d'acreditar el Nivell C. Per la seva part, els auxiliars administratius i els ordenances hauran de continuar acreditant el Nivell B.
Mitjançant el Decret de 2003, només s'exigien coneixements elementals de català per als tècnics superiors, els tècnics de grau mig i els administratius de l'Administració General de la CCAA, de manera que aquests cossos de funcionaris havien d'acreditar el Nivell bàsic de català (B), que és el mateix que s'exigeix als auxiliars administratius i a ordenances.
A més, va afegir que també s'incorporaran novetats, respecte al Decret de 2001, com l'exigència del coneixement de la llengua catalana en tots els processos selectius i de previsió de llocs de treball de personal laboral fix i temporal de totes les entitats que formen part del sector públic de l'Administració de la Comunitat Autònoma, excepte en les entitats i consorcis de l'àmbit sanitari i docent.
Balears exigirà als funcionaris que es traslladin a les Illes conèixer el català
Hi haurà cursos de català en horari laboral. S'haurà d'acreditar el nivell exigit al cap de dos anys d'arribar
Palma10/06/08 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Elemental, mi querido Watsson, elemental!!!
Andorra, on es parla el castellà i el francés, com tots sabem, té com a idioma oficial el català. Els seus funcionaris parlen i escriuen l'idioma sense problemes. El Principat té uns 75 mil habitants, dels quals la meitat són espanyols que gaudeixen del status de resident. Un 8 per cent, són residents amb nacionalitat francesa. Superficie: 453 km2. Els andorrants s'han pogut fer respectar tant per França com per Espanya. Ara bé, Andorra conforma un Estat i això li dóna una autoritat que el fa invulnerable a atacs externs i interns. A qui li preocupa que a Andorra s'exigeixi el català als funcionaris públics? A les nostres Illes, la cooficialitat permet perfectament que s'exigeixi al funcionari de torn que sàpiga parlar , escriure i informar a l'administrat en català o bé en castellà, a gust del client. Per què no? Per mandra d'estudiar-lo? Per por a fer el ridícul? Per manca d'educació? O, potser, per una fóbia inconscient derivada de dècades de règim dictatorial que han deixat un rastre subliminal de despreci a tot el que fugi de l'idea de que Espanya és el melic del món. Malament creure's el centre de la humanitat. L'orgull i la xuleria han estat defectes encara no erradicats. "Usted no sabe con quien está hablando" y "hable usted en cristiano" encara hi han passarells als quals se'ls hi ha ficat el sol al cap. Els bons cristians prediquen l'humilitat.
És molt senzill. El castellà ara és imposat a tot l'estat, sigui llengua pròpia o no. Açò qualcuns ho defensen com a multucultarlisme! -jo m'estim més dir-li substitució lingüística-. El que passa és que fa tant de temps que s'imposa el castellà que la gent ja ho veu normal, com era "normal" el franquisme pels que hi neixien. HEM D'ENTENDRE D'UNA VEGADA QUE LES COSES NO SÓN NI DEIXEN DE SER "NORMALS" PEL SIMPLE FET QUE ENS HAGIN OBLIGAT A ESTAR-HI ACOSTUMATS. Ara una bona part d'illencs tenen com a llengua materna el castellà, i l'usen com a llengua habitual. Açò és manca d'integració. Una manca d'integració que hauria estat impossible si la gent provinent de terres on es parla històricament el castellà hagués arribat a un poble lliure, sense que el castellà hi fos imposat. Estic parlant de molts anys en que ha anat arribant moltíssima gent forània i s'ha trobat en que la seua llengua tenia més valor legal que la pròpia del poble on s'establia. Açò com s'ho menja el poble receptor? Així és com neix el terme "llengua minoritzada". No ho teniu en consideració açò els defensors del "multiculturalismo"? Voltros només veis imposicions, restriccions, fanatisme...(sempre del poble petit). Clar que sí, tant se vos en fot que hi hagi gent que dedica mitja vida a fomentar l'ús del català mentre voltros vos alarmau perquè uns fanàtics volen que la gent conegui la llengua pròpia del poble on s'ha establert (faria ganes de riure si no fos tan real). És que la gent que s'estableix a Salamanca no ha d'aprendre castellà? I tant que sí! ningú no s'alarma per açò, ningú no ho veu una imposició! Clar, és que el castellà és la llengua pròpia de Salamanca. El coneixement d'una llengua forània és bo, de totes, clar que sí. Però quan aquest coneixement implica obligació, aquest pren una dimensió perversa, sobretot quan la llengua pròpia esdevé minoritària en front d'aquesta llengua universal que tant ens dóna. I açò no són exageracions, ni pessimisme, ni alarmisme infundat.. el català ha estat pràcticament esborrat ja de més d'un poble (mirau Alacant). La qüestió és molt senzilla i qui simula no entendre-ho actua, per jo, amb mala fe. Si la gent, amparant-se amb el seu dret d'emprar l'espanyol arreu d'espanya (visca!) es nega a aprendre la llengua pròpia diferent de l'espanyol d'allà on s'estableix, deixant de banda que si és de manera massiva es pot arribar a esborrar la llengua pròpia, així de primeres impedeix als autòctons emprar lliurement la seua llengua a la terra dels seus avis. Exemples: 1.Som un grup d'al·lots i al·lotes i un dels amics apareix amb un company nou de feina, que s'han fet amics i tal. Aquest no entén el català, però sí que ha après el castellà, ja que tot i no ser la llengua pròpia dels menorquins a ell li han dit que havia d'aprendre aquesta. Llavors jo no puc emprar la meua llengua a ca meua per comunicar-me amb ell, i li he de parlar en castellà, que no és ni la meua llengua, ni la seua -visca el "multiculturalisme"!- Si vol aprendrà català també, però mentrestant noltros cada vegada parlam més en castellà.. és que sinó no entén res ell, i cada vegada que jo empr la meua llengua qualcú em mira com si fos un maleducat! justament el nouvingut és el que sembla més interessat en que parli en català (encara sort que n'hi ha que no odien la nostra llengua!). 2. Vaig a fer feina a una cuina d'un restaurant. El cap de cuina es va establir a menorca fa moltíssims anys (talvegada abans que jo nasqués). Assegura que no m'entén, afegint que li parli en "espanyol" amb aires de superioritat -bravo! ja veig on comencen els seus drets i on acaben els meus-. I aquí arribam al fons de la qüestió. Si tu véns de les espanyes i no has d'aprendre català, el que fas un moment o altre és obligar-me a jo, que no m'he mogut de ca meua, a emprar la teua llengua i deixar de banda la meua. Tot açò establert de molts anys i mostrat com a cosa normal per la oferta editorial (molt majoritàriament filoespanyola, és a dir dels qui manen) crea un autoodi inconscient que fa també que molta gent trobi mal fet parlar en català als castellanoparlants (t'entenguin o no), que no tenim dret a emprar la nostra llengua si açò implica que els nouvinguts l'hagin d'aprendre. Coses tan normals a un poble lliure esdevenen radicalismes en un poble, primer militarment i ara psicològicament, sotmès. Després d'açò només em queda per dir que aquesta és una bona notícia, però només és un pedaç, que farà que mos deixem de veure impossibilitats d'emprar el català en moltes situacions. Fins que el català no sigui obligatori per tots els ciutadans dels pobles on és la llengua pròpia, continuarem patint per si ara em faran parlar castellà o no.
Yo creo que los catalanoparlantes tienen una enorme ventaja a nivel estatal, dominan (por ahora) las 2 lenguas, catalana y castellana. Pueden trabajar, como decia Mongo, en Madrid, Sevilla u otras zonas castellanas sin que les pidan ningun conocimiento de idioma local. Pero pareciera que no quereis disdrutar de esa ventaja, esa posiblilidad envidiable y envidiada por muchos que valoramos la multiculturalidad, de poder tener 2 lenguas casi propias. Un catalan (o mallorquin) autoctono, materno y profundamente arraigado y consolidado, y un castellano universal. Es fantastico. Porque os creais un conflicto donde no lo hay? porque luchar y pretender "aplastar" al castellano por considerarlo una especie de amenaza o algo asi... No lo entiendo. Es una lastima y lo unico que haceis con esa actitud es generar rechazo en un importante sector de la sociedad que quiza con algo mas de mesura, entenderia mejor la postura nacionalista, la apoyaria y seguro que estudiaria catalan mas a gusto que de esta forma y con ese talante tan agresivo. Esa campaña por ejemplo: PARLA CATALA, ARA ES LA TEVA y campañas asi, son para mi, una agresion, una falta de respeto y una imposicion encubierta. Son una doctrina que taladra el cerebro hasta que al fnal puede generar hartazgo. Sinceramente creo que si las 2 leguas oficiales (catala, castella) convivieran en igualdad y sin tanto intervencionismo de parte de la admonistracion, la cosa iria mucho mejor y habria mas catalano parlantes. Un saludo
Si, pero ustedes, mallorquines obtusos, pueden venir a Madrid o a Sevilla y trabajar sin problemas, aqui no les piden nada....
No haurien de venir funcionaris estrangers.
Fora tants d'aplaudiments. O no cobren?
Piles Dura Cel
Sí, però amb això no n'hi ha prou. Mentres el català no sigui un requisit previ per entrar a l'AGE (Administració General de l'Estat), sempre que anem a Hisenda o topem amb la guàrdia civil, correrem el risc que ens entaferri un "hable en cristiano". O això se soluciona o els conflictes continuaran durant molts d'anys. Què hi té a dir, d'aquest tema, el delegat del Govern espayol i el seu partit, el PSOE? És que no només és un tema de drets lingüístics, també és un tema (com he sentit a dir en més d'una ocasió- de drets civils.
Hi ha un error en la notícia. Els auxiliars administratius sí, que han d'acreditar el nivell B de català per accedir a l'Administració autonòmica. Els subalterns, però (o sgui, els ordenances) només han d'acreditar el nivell A.