El PP balear es desmarca de la ponència perquè es pugui estudiar just en castellà

En el cas de Balears això aniria en contra de la normativa vigent, en part aprovada pel mateix PP, que estableix que els centres han d'impartir, com a mínim, la meitat de les assignatures en llengua catalana, cooficial amb el castellà. Dos exconsellers d'Educació del PP, es desmarcaren ahir personalment de la proposta feta a nivell estatal, encara que subratllaren que encara no coneixen el seu contingut en profunditat.

Joan Flaquer, impulsor de l'anomenat Decret de mínims l'any 1997, considerà que «el bilingüisme significa una riquesa que les administracions públiques han de garantir i preservar», i que en l'ensenyament això implica que «els alumnes han d'acabar dominant perfectament les dues llengües». «No vull que cap nin acabi la seva educació coneixent només el castellà», matisà, «però tampoc només el català».

Més clar es va mostrar el conseller durant la passada legislatura Francesc Fiol, que afirmà que la proposta «no és la solució als excessos que crec que s'han comès amb la immersió lingüística en català». Va recordar així que «les administracions tenen l'obligació de potenciar el coneixement i l'ensenyament de les dues llengües de la mateixa manera».

Si els populars es desmarcaren amb matisos -la qüestió lingüística també és objecte de debat aquí per l'aspirant Carlos Delgado-, des del Govern i els partits del Pacte les crítiques foren contundents. La consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, digué que «aquesta proposta no té cabuda dins la realitat d'aquesta comunitat autònoma, que té dues llengües oficials tal com recullen les lleis autonòmiques i l'Estatut d'Autonomia, que pretén assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular de l'ensenyament».

Rosa Maria Alberdi, portaveu socialista d'Educació criticà que «sembla mentida que el PP tracti aquestes qüestions de manera tan superficial» i recordà que la proposta «envairia les competències educatives de les comunitats autònomes, que són les que decideixen el seu model lingüístic».

El portaveu del Bloc, Biel Barceló, la considerà per la seva banda «un atemptat contra allò que estableix la Constitució i els estatuts pel que fa al fet de preservar la riquesa lingüística», mentre que el diputat d'UM, Josep Melià, considerà que «el PP no evoluciona i defensa un bilingüisme malentès que aflebeix encara més la llengua dèbil».