Un dia abans haurà tingut lloc, també a Madrid, la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, en el qual són representades totes les autonomies i on, previsiblement, es començarà a parlar del nou sistema de finançament, que s'ha de revisar aquest estiu. A més de les Balears, han presentat propostes pròpies de revisió Catalunya, en un sentit semblant, i Andalusia, en una altra direcció.
Madrid ja coneix des de fa mesos la proposta balear, que planteja posar límits i transparència en la solidaritat de les Illes i, a la vegada, computar les necessitats de despesa de la Comunitat d'acord amb criteris objectius, com la població real efectiva que rep els serveis bàsics -educació, sanitat o serveis socials- a finançar.
La proposta balear, per tant, no planteja només actualitzar els paràmetres de població -ara es té en compte la de l'any 1999, 750.000 persones, quan ja s'ha superat el milió d'habitants- sinó comptar també la població flotant -turistes, per exemple- que es beneficia dels serveis. Segons el Govern, només actualitzant la població arribarien a les Illes 200 milions més cada any.
Ara per ara Balears és la comunitat més perjudicada per l'actual sistema de finançament. Però també és la que rep una de les pitjors inversions per càpita de l'Estat i la que té un dels endeutaments públics més importants. Aquesta situació, en un context de davallada d'ingressos tributaris per l'aturada del sector immobiliari, ha deixat la Comunitat amb greus problemes de recursos.
Segons dades de l'any 2005, el darrer exercici liquidat, les Illes reben un finançament per habitant de 1.656 euros, el pitjor de l'Estat, amb 358 euros per sota de la mitjana. Però Balears és la segona comunitat que més aporta, només superada per Madrid. A les Illes es recapten amb imposts 1.879 euros per habitant, 483 euros per sobre de la mitjana.
Precisament ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, donà a conèixer les dades de la liquidació del sistema de finançament de l'any 2006. En el cas de Balears, la liquidació del sistema suposa un finançament de 2.440 milions d'euros. Aquell any es recaptaren a les Illes 548 milions per mitjà de l'IRPF i 905 per l'IVA. Però s'aportaren a Madrid 212 milions a través del fons de suficiència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.