L'escalfament global ha triplicat les onades de calor marines des del 1940

«Les onades de calor marines són períodes prolongats de temperatures elevades a la superfície de la mar, com el que va afectar les aigües de les illes Britàniques i del Mediterrani l'estiu del 2023. Aquests fenòmens tenen conseqüències importants per a la vida marina i afecten, per exemple, els esculls de corall i les praderies marines», afirma la doctora Marta Marcos, professora del Departament de Física de la UIB i autora principal de l'estudi.

Més freqüents, més intenses i de més durada

Al llarg de les darreres dècades, la comunitat científica ha constatat com la freqüència, la intensitat i la durada de les onades de calor marines s'ha incrementat. El repte continua sent quantificar la contribució del canvi climàtic causat per l'activitat humana a les onades de calor marines que s’observen.

Per a fer-ho, els investigadors han elaborat un model contrafactual de les temperatures de la superfície de la mar des de 1940 a escala global. Aquest model elimina les tendències de l'escalfament global, mostra un clima estable i permet comparar aquestes dades amb les tendències que s’han observat al llarg de més de vuit dècades per quantificar la contribució del canvi climàtic a les onades de calor marines.

Segons les dades d'aquest model, el 47% de les onades de calor marines que s'han produït entre el 2000 i el 2020 no s’haurien quantificat com a esdeveniments extrems si no fos per l'efecte de l'escalfament global.

A més, l'escalfament també es va relacionar amb un augment de gairebé tres vegades des del 1940 en el nombre de dies a l'any en què els oceans experimenten calor extrema a la superfície. Els resultats també varen mostrar que l'escalfament global és, de mitjana, responsable d'un augment d’1º C en la intensitat de les onades de calor marines al llarg d'aquestes dècades.

«Si ens fixam en l'episodi viscut l'estiu del 2023, les dades evidencien els estius excepcionalment calorosos que es varen viure entre el 2021 i el 2023, amb increments superiors a 2º C cada any, atribuïbles a l'escalfament global», afirma la doctora Marta Marcos. «Aquesta mateixa responsabilitat de l'escalfament global en la generació d'onades de calor marines l'hem pogut observar també en episodis que es varen produir en altres moments i en altres indrets del món, com per exemple l'onada de calor del nord-est del pacífic entre el 2014 i el 2015 o l'onada de calor que va afectar el mar de Tasmània entre el 2015 i el 2016», afegeix Marcos.

Els resultats també mostren una pauta d'intensificació amplificada de les onades de calor marines a partir de l'any 2000, la qual cosa posa en relleu el paper perjudicial de l'escalfament global en els fenòmens de temperatures extremes de la superfície de la mar.

Àrees diferents, impactes diferents

Finalment, l'estudi ha permès observar l'heterogeneïtat en la distribució geogràfica de les onades de calor marines registrades, de manera que l'impacte de l'escalfament global es mostra variable segons la regió. Així, hi ha zones, com les àrees equatorials i tropicals del Pacífic oriental i l'Atlàntic oriental, on les onades de calor marines es produeixen de manera més freqüent però no més intensa, mentre que en àrees septentrionals de l'Atlàntic i el Pacífic i al mar Bàltic, les onades de calor no són més persistents, però sí més intenses.

Els investigadors alerten que aquests canvis tenen impactes profunds en l'adaptació dels ecosistemes a les noves condicions climàtiques, que responen a una combinació de calor extrema i durada de l'esdeveniment.

El model desenvolupat pot proporcionar informació del rol de l'escalfament global en aquests canvis a escala local i regional, contribuir a anticipar perills i amenaces i, alhora, ajudar a dissenyar estratègies d'adaptació i mitigació al nou context climàtic i ambiental.

Referència bibliogràfica

M. Marcos, A. Amores, M. Agulles, J. Robson, & X. Feng, Global warming drives a threefold increase in persistence and 1 °C rise in intensity of marine heatwaves, Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 122 (16) e2413505122, https://doi.org/10.1073/pnas.2413505122 (2025).