Fridays for Future publica un mapa col·laboratiu amb més de 600 conflictes ambientals oberts a les Balears

Es tracta d'un mapa interactiu que es pot consultar a través d’Internet i està obert a les aportacions de la ciutadania, ja que està «inacabat» i en «constant construcció», segons ha explicat aquest divendres el portaveu de l'organització ecologista, Pere Joan Femenia, a la roda de premsa de presentació d'aquesta eina divulgativa.

El mapa l'han elaborat diferents col·lectius i s'identifiquen deu tipus de conflictes ambientals, entre els quals hi ha les pedreres, el consum d'aigua, la construcció, la contaminació o els abocaments, el transport, el desenvolupament de les macrorenovables, els efectes del canvi climàtic, la indústria, les empreses conflictives ambientalment i els conflictes marítims. D'aquesta manera, cada persona interessada podrà accedir a aquest mapa on s'inclouen marcadors segons la tipologia del conflicte, l'àrea a què afecta algun d'ells i imatges i textos que expliquen cadascun dels conflictes.

«No es tracta d'assenyalar un conflicte en particular, sinó que el creixement econòmic del sistema incrementa els conflictes ambientals», ha al·legat Femenia. En el cas de les pedreres, n'han identificat 28 a Mallorca, cinc a Eivissa i set a Menorca, amb una extensió de 118 hectàrees a l'illa de Mallorca, segons un estudi de Terraferida.

Fridays for Future ha advertit que els problemes pel consum d'aigua es deuen a l'existència de camps de golf, polo o els parcs aquàtics, sense comptar amb les piscines que es construeixen a les noves urbanitzacions. Sobre els camps de golf ha estimat que suposen el 4% del total d'aigua --uns 1.500 o 2.000 litres per metre quadrat anualment-- i les piscines podrien assolir el 5% del consum urbà. Pel que fa a la construcció, han retret al Govern i altres institucions que apostin per sortir de la crisi de l'habitatge amb noves edificacions quan, segons el seu parer, el que caldria fer és «regular» el mercat de l'habitatge.

Així, han apuntat que a zones com sa Pedruscada o llocs de Calvià es projecten noves construccions que afectarien els paisatges naturals i el consum de recursos.

«Sortir del monopoli del cotxe»

A zones rústiques han apuntat a la «proliferació» de pàrquings que «promouen l'ús del vehicle privat» en lloc de fomentar el transport públic, mentre que per a Femenia el que cal fer és «sortir del monopoli del cotxe a la mobilitat».

Dins l'apartat del transport, han recriminat als aeroports i ports de les Balears que són «una de les principals fonts d'emissions» de l'arxipèlag, amb una menció especial al cas dels jets privats. En aquest sentit, han apuntat els diversos projectes d'ampliació dels aeroports, amb les obres del de Palma que s'acabaran aquest 2025, i les reformes dels d'Eivissa i Menorca planificades per al 2027.

Entre les empreses «responsable«» d'aquestes problemàtiques mediambientals, el representant de Fridays for Future ha citat l'Agència de Turisme de les Balears, Essentially Mallorca (centrada al turisme de luxe), la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, la Fundació Mallorca Turisme i Aena.

Sobre el desenvolupament dels projectes de macrorenovables han afirmat que els projectes ja consolidats, juntament amb els nous previstos, implicaran un «gran consum de territori» a les Illes. A això cal afegir-hi el cable elèctric d'Alcúdia que, encara que es vengui com una infraestructura per a una independència energètica més gran, el que pretén és «abastir un consum cada vegada més gran d'energia».

Pel que fa a les zones afectades pel canvi climàtic, han detallat que les anomalies tèrmiques i els augments del nivell del mar tindran impactes en llocs com s'Albufera de Mallorca o la desaparició d'algunes platges.

En indústria, Femenias ha parlat de les diferents dessaladores de les Balears que tindrien per objectiu atendre un «creixement sense límits de la població i turistes». També ha esmentat la planta d'hidrogen de Lloseta, de la qual ha recalcat que «es desconeixen» alguns aspectes com ara el mètode d'emmagatzematge o les grans extensions de parcs fotovoltaics que necessita per alimentar-se.

Els conflictes marítims se centrarien en els fondejos d'embarcacions sobre la posidònia, cosa que han atribuït la permissivitat a llogar embarcacions sense llicència, i han reivindicat una protecció més gran de les reserves marines de les Balears.