L’Antàrtida, peça clau per a l’alimentació sostenible del futur?

El doctor Xurxo Gago ha explicat a dBalears que la preparació per una expedició a l’Antàrtida és molt llarga. «S’han de passar per processos burocràtics, requisits de salut, previsions d’allò que es necessitarà», explica, tot assegurant que s’ha d’esperar «que tot surti bé», sense problemes de retard o de la no arribada d’elements importants. No obstant això, assgura que «per sort tota l’expedició ha sortit molt bé». «Els pocs problemes que hi va haver es varen solucionar amb l’ajuda de la base coreana que hi havia més o manco a prop», explica. Respecte a la meteorologia, Xavier Gulías, per part seva, assegura que, encara que el clima ha estat més advers de l’esperat, «varen poder adaptar-nos a les circumstàncies».

Ara bé, respecte a quin és l’interès per l’Antàrtida, Gulías assegura que, independentment de l’àrea de coneixement, l’interès per aquesta regió és deu a «la seva virginitat respecte a la intervenció humana». «No hi ha altre espai com l’Antàrtida, que també té un clima extrem especial», assegura. Als investigadors de la UIB, concretament, els interessa l'adaptació de les poques espècies vegetals de l’indret a les extremes condicions del clima, juntament amb el poc marge temporal de creixement que tenen. Gago, en aquest sentit, assenyala que, a més, l’Antàrtida és «el refrigerador del planeta» i que compleix «una funció fonamental per la regulació de les temperatures a la Terra». «No ens trobam desconnectats de l’esdevenir de l’Antàrtida», afirma.

En tot cas, la seva investigació s’ha centrat especialment en les capacitats fotosintètiques de les plantes. Gago assenyala que «només hi ha dues espècies de plantes superiors nadiues». La idea seria entendre com funcionen aquestes adaptacions per poder arribar a aplicar aquests coneixements a les plantes de les quals depenem per la nostra alimentació. Així, en el futur es podria fer enginyeria genètica per adaptar aquestes espècies al cultiu en un món marcat pel canvi climàtic: aplicant als nostres cultius allò que fa que les plantes del continent amb el clima més extrem de la Terra puguin sobreviure. Ara bé, primer s’ha d’entendre bé com funcionen aquests organismes.

Sobre la capacitat de supervivència d’aquestes plantes, Gulías explica que tenen molta capacitat per resistir «estressors abiòtics», que tenen a veure amb les temperatures extremes, l’absència de molta aigua i la radiació. Aquestes plantes poden sobreviure i créixer tot i aquestes condicions desfavorables. Així, les plantes aconsegueixen una combinació molt difícil entre la capacitat de resistència amb la de creixement, «seria com un Fórmula 1 que, a més a més de córrer molt, té unes rodes molt grans i és capaç d'anar per camins plens de forats», assegura.

Sobre la qüestió de quan es podria aconseguir aquesta modificació genètica dels nostres cultius, Gulías contesta que, sent aquest coneixement «condició necessària, però no suficient, segurament amb les tecnologies actuals en 10-15 anys en podríem tenir alguna aplicació». Ara bé, sobre què passarà amb el clima de l’Antàrtida amb el canvi climàtic, Gago cita el concepte de «reverdiment de l’Antàrtida», ja que durant les darreres tres dècades, amb l’augment de les temperatures, el continent del sud s’ha anat fent menys blanc i més verd. Gulías, per part seva, diu que, encara que hi ha molta incertesa amb el que passarà amb el canvi climàtic, per factors com un possible canvi en la circulació oceànica, si l’escalfament global continua l’Antàrtida serà d’aquí 30-40 anys una zona de clima àrtic o escandinau; habitable per als éssers humans. Ara bé, si arribés a haver-hi arbres, trigarien segles a poder desenvolupar-se, sobretot per l’aigua, el vent i el clima.

Ara bé, de l’Antàrtida actual, Gago assegura que el continent és un desert polar i que en arribar pareix un gran paisatge del no-res. No obstant això, hi ha vida i, a certes zones amb aigua, les plantes prosperen. «És una sensació molt devastadora, tal vegada emocionalment, però a la vegada sobrecollidora, és increïble, la veritat». Gulías destaca que aquest ecosistema té la mar molt present. De fet, la major part de la fauna s’alimenta gràcies a la mar i no de les plantes.

Sobre el que més destacarien de la investigació i l’expedició, Gulías valora que anar a l’Antàrtida «és una gran oportunitat per comprendre el món i la vida». «És molt complicat per l’absència d’infraestructura i per les dures condicions del lloc», però, segons assegura, així i tot val la pena. Gago afegeix que, científicament, la puresa de l’Antàrtida dona molta rellevància.

Cal destacar, finalment, que els investigadors varen reflexionar que, si algun dia els éssers humans arriben a altres planetes, l’experiència científica seria similar a aquesta expedició antàrtica, només que amb més complicacions i menys recursos. Sigui com sigui, esperem que científics com ells ens ajudin a poder construir una civilització que preservi adequadament la biodiversitat i ens permeti viure bé.