L'acte va ser organitzat per la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua. L'entitat col·labora de manera habitual amb la Federació en el projecte Dit i Fabra de foment del català als ateneus, que es basa en la figura de Pompeu Fabra. Així mateix, l'entitat i la FAC ultimen una altra col·laboració per a ajudar alguns ateneus a augmentar el compromís amb el català.
Durant la trobada, els ponents varen oferir una radiografia de la situació actual de l'eusquera i el català. En representació de TAUPA, Kobeaga i Zapata varen destacar que, tot i l'augment de parlants d'eusquera, encara hi ha un dèficit important en la seva presència social i cultural. Per això, el moviment aposta per l'activisme lingüístic com a eina clau per normalitzar la llengua en tots els àmbits.
Marco va convidar primer a compartir les opinions dels membres de la taula sobre la situació de totes dues llengües. Pel que fa al català, la preocupació va ser el sentiment predominant. La sociòloga Marta Rovira va posar sobre la taula el canvi de paradigma demogràfic que viu Catalunya, i va apuntar que la immigració és una oportunitat per a generar nous catalanoparlants. Segons Rovira, el sistema de reproducció de la llengua al país sempre ha estat lligat als processos migratoris, fet que reforça la necessitat d'incloure lingüísticament la nova ciutadania.
Roger Buch va destacar tres grans factors que incideixen en la salut del català: el canvi demogràfic, els usos lingüístics conscients -tant a escala individual com col·lectiva- i la política lingüística. Aquesta darrera va centrar gran part del debat final, on es va posar de manifest la necessitat d'unes polítiques lingüístiques fermes i d'una capacitat política valenta per protegir les estructures idiomàtiques pròpies de cada territori.
Tant Marta Buch com Jon Zapata varen coincidir en la importància d'impulsar accions locals i territorials com a motor de participació social i creació d'espais segurs, on les persones que encara no dominen les llengües minoritzades puguin sentir-se acollides i afavorir així que l'aprenguin i la practiquin.
En la part final de la taula rodona, el secretari de la Plataforma per la Llengua va obrir el debat sobre els models educatius català i basc. Zapata i Kobeaga varen advertir del perill que suposa reduir la presència de l'euskera a les escoles, ja que això comporta l'aparició de problemàtiques socials derivades de la desconnexió amb la llengua pròpia. Per la seva banda, els ponents catalans varen posar en valor el model d'immersió lingüística català, un model que ha permès la cohesió social i que cal defensar davant els constants atacs per part de l'Estat espanyol, tot i que, en paral·lel, cal assegurar que es faci complir.
L'acte va cloure amb les intervencions dels assistents, que van expressar una doble inquietud: d'una banda, la creixent preocupació per la pèrdua d'ús social del català; i de l'altra, la necessitat d'intensificar l'activisme lingüístic per a fer front als atacs constants de l'Estat espanyol, que cerca reduir la presència institucional i social de llengües minoritzades com el català i el basc.
Les darreres dades evidencien l'estat d'emergència del català
Els resultats de la darrera Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya, del 2023, publicats fa unes setmanes per la Generalitat de Catalunya, són un crit d'alerta pel que fa a la situació del català. La Plataforma per la Llengua fa anys que assenyala que la llengua es troba en una situació d'emergència, i denuncia que les últimes dades corroboren que la situació s'ha agreujat. Per a fer-hi front, l'entitat ha posat en marxa la campanya 'Decantem la balança', que fa propostes concretes per a revertir aquesta situació en tots els àmbits i que convida tothom a fer-se activista per la llengua, sigui a través de fer-se soci de l'entitat, com sobretot a fer-se'n voluntari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.