L'entitat hi ha estat present a través de la responsable tècnica d'Internacional, Maria de Lluc Muñoz, qui ha intervengut en una taula rodona dedicada a l'ús de les llengües als clubs de futbol professionals. En concret, Muñoz ha analitzat la relació del Futbol Club Barcelona amb la llengua catalana, al costat de Mirjam Vellinga, de l'associació Afûk, de promoció de la llengua i cultura frisones, que ha parlat de l'Sportclub Heerenveen, de la primera divisió de futbol neerlandesa, i de Huw Birkhead, el tutor de gal·lès del Wrexham Association Football Club, finançat pel National Center for Learning Welsh, que es dedica a ensenyar gal·lès al personal, als jugadors i als aficionats del club, i a fer que la llengua gal·lesa guanyi pes en tots els estaments i espais del Wrexham.
En la seva intervenció, la responsable tècnica d'internacional de la Plataforma per la Llengua també ha analitzat breument els usos lingüístics a les xarxes socials del Futbol Club Barcelona, el RCD Espanyol, el Girona FC, el RCD Mallorca, el València CF i el Vila-real CF, els sis clubs dels territoris de parla catalana que juguen a la primera divisió espanyola de futbol. Tot i que el Futbol Club Barcelona és, juntament amb el Girona FC, el club amb la millor política lingüística a les xarxes, la representant de l'entitat també ha compartit que té reptes pendents, compromesos fa uns anys amb la mateixa Plataforma per la Llengua. Per exemple, que els comptes principals d'Instagram i de X siguin en català i no en anglès, com fins ara, atès que l'idioma oficial del club és el català.
Pel que fa als altres clubs, Muñoz ha explicat que el València CF i el Vila-real CF també tenen comptes de X específics en català, però que els seus canals principals són en castellà. Per la seva banda, l'RCD Espanyol i l'RCD Mallorca tenen un únic compte a X en què barregen les publicacions en català i en castellà (amb predomini del català en el cas del primer club, i predomini del castellà en el cas del Mallorca). El Girona FC té el compte principal en català, i un segon compte en castellà.
Per a la Plataforma per la Llengua, implicar els clubs de futbol en la defensa i el foment del català és estratègic, atès que són referents socials i si són exemplars lingüísticament, l'impacte pot ser molt positiu. En aquest sentit, Muñoz ha recordat que l'entitat va aconseguir que el Futbol Club Barcelona donés suport a la campanya per aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea, i que el president del club, Joan Laporta, fes un vídeo per demanar-ho a les institucions. A més, l'entitat també ha participat en un programa de formació per als treballadors de la Masia per tal d'augmentar el nivell i, sobretot, l'ús del català, tant entre els membres de l'equip tècnic com a l'hora de parlar amb els joves que hi resideixen i s'hi formen. Pel que fa a altres esports, l'organització en defensa del català també ha firmat acords amb la Federació Catalana de Basquetbol, amb els Dracs Catalans de rugbi a 13 de Perpinyà i amb els Grizzlys Catalans, de futbol americà, del Rosselló, entre d'altres.
Una jornada per a analitzar la relació entre futbol, identitat i llengua
A més de la Plataforma per la Llengua, hi han intervengut representants d'associacions de Frísia del Nord i del País Basc. També la presidenta de l'organització European Language Equality Network (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, professora de Diversitat Lingüística i Indústries Culturals a la Universitat de Gal·les Trinity Saint David. L'Urdd Gobaith Cymru (Lliga per a la Joventut de Gal·les) ha compartit experiències internacionals i comunitàries de futbol en gal·lès a partir del projecte 'Fel Merch', i hi ha hagut taules rodones i xerrades que han aprofundit en l'èxit internacional de les seleccions nacionals gal·leses i la llengua gal·lesa; la relació entre política, futbol i identitat; la llengua i el futbol a les xarxes socials, i els usos lingüístics dels aficionats dels clubs.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Messi nunca habló catalan