Durant aquest segle d’intensa activitat, el Constància, els seus jugadors i equip tècnic, han estat protagonistes d’altres fites històriques que figuren amb lletres d’or a l’historial del club.
Història del club:
1922-1930
En els anys vint, el futbol ja era assentat a les Balears i ja hi havia diversos clubs constituïts per aficionats o al voltant d’institucions socials com per exemple escoles, casinos, organitzacions o empreses. Una d’aquestes darreres, la Sociedad de Socorros Mutuos La Constancia creà el 2 de desembre de 1922 el seu propi club: el Constancia Foot-ball Club, popularment conegut com La Constancia, adoptant com a camp un solar junt a la ciutat. El conjunt de l’asseguradora debutà el 26 d’aquest mateix mes i s’enfrontà al FC Inquense.
En aquell moment encara no existia la Federació Balear de Futbol, per tant el club d’Inca va ingressar, juntament amb altres clubs de Palma, a la Federació Catalana, per poder competir amb altres societats del seu mateix nivell i amb l’esperança de progressar.
El 1926 es va crear la Federació Balear i la temporada 1926-27 s’estableix el primer campionat insular, en el qual La Constancia va ser el subcampió, per darrera la Unión Sportiva de Mahón.
1930-1940
L’entitat d’Inca va mostrar el seu poder durant els anys 30, va conquerir els campionats de Primera Categoria de 1932-33, 1933-34 i 1934-35, amb el CD Mallorca com a màxim rival.
Durant la Guerra Civil, el campionat balear no es va deixar de disputar i el La Constancia va guanyar també l’edició de 1938-39.
Quan va acabar el conflicte bèl·lic, el club d’Inca va acabar la temporada en tercera posició per darrera el CD Mallorca i el FC Baleares i, per raons polítiques va acabar ingressant a la Segona Divisió.
1940-1950
Després de quedar en una acceptable quinta posició en el grup català, la reestructuració de la categoria obliga a l’equip inquer a ocupar una plaça a la Tercera Divisió a la temporada 1940-41, competició que guanyà en competència amb el SD Ceuta i Elche FC. Aquesta vegada La Constància si va arribar a la categoria de plata per mèrits esportius.
L’1 de gener de 1941 la Constancia Foot-ball Club canvia el seu nom a Club Esportiu Constància, nom que encara conserva.
La tornada a la Segona Divisió durant la campanya de 1941-42 serveix al club per iniciar una època d’esplendor en la qual es convertí en un equip de referència a nivell estatal. Aquesta temporada va ser quart, i a la temporada de 1942-43 va ser tercer empatant a punts amb el Sabadell CF, que promocionà per ascendir a Primera Divisió.
La campanya de 1943-44 les categories son reestructurades i la Segona Divisió passa a ser de només catorze equips. El Constància realitza un gran torneig i acabà tercer a un punt de l’ascens directe. Aquesta plaça el permet disputar la promoció d’ascens, el partit més important de la seva història.
El Constància s’enfrontà al Real CD de La Coruña a partit únic a l’Estadio Chamartín de Madrid davant vint mil espectadors. Els mallorquins acabaren perdent el duel (0-4) i no ascendí.
La temporada següent l’equip descendeix a la Tercera Divisió, el club entra en una mala dinàmica i al final de la temporada de 1950-51 acaba a la Categoria Regional.
1950-1960
Després de dues temporades, el Constància aconsegueix tornar a la Tercera Divisió i fins i tot són segons de la categoria en dues ocasions. Encara que el club ja no militava en una divisió professional, l’afició continuava omplint el Camp d’Es Cos cada diumenge.
1960-1970
Durant la dècada següent, el conjunt d’Inca tenia l’objectiu clar d’aconseguir l’ascens. La temporada de 1961-62, amb Antoni Bennàsser liderant l’equip, són Campions de Lliga i ascendeixen a la Segona Divisió després d’imposar-se a l’Algeciras CF.
Encara que inicialment continuen jugant a l’antic estadi, el 1965 s’inaugura el Camp Nou a les afores de la ciutat en un partit contra l’Elche CF (2-2).
Conscients de la seva modèstia, els mallorquins plantegen cada campanya amb l’objectiu d’aconseguir la permanència, fins que a la temporada de 1967-68 acaba darrer i descendeix.
El club d’inca acaba amb problemes a la directiva i renuncia a la seva plaça, jugant l’edició del 69-70 a Primera Regional.
1970-80
Durant els anys setanta passarà per diverses categories, sempre allunyat del futbol de qualitat viscut pocs anys enrere. A la temporada 73-74, el club del Raiguer torna a Tercera Divisió i ho fa a un grup complicat amb catalans, valencians, aragonesos i balears.
El canvi de format a la Tercera Divisió i la creació de la Segona Divisió B tampoc va beneficiar al Constància que no va passar el tall i va veure com s’allunyava una categoria més del futbol professional.
1980-1990
En els vuitanta, el club torna a guanyar protagonisme i intenta ascendir a la categoria de bronze. Després de quedar a les portes en diverses ocasions, els d’Inca aconsegueixen l’ascens la temporada de 1986-87 quan el CD Mallorca Atlético renuncia a la seva plaça a la Segona Divisió B. Encara el seu pas per la nova categoria és efímer, ja que el club acaba la dècada amb dos descensos consecutius i a la Regional Preferent.
1990-2000
La dècada dels noranta l’equip s’instal·la a la Tercera Divisió, en la qual es manté sense massa problemes, fins i tot aconsegueix guanyar les lligues de 1996-97 i 1998-99, encara que en cap cas aconsegueix tornar a la Segona Divisió B.
2000-2010
El Constància comença el segle sense mostrar una trajectòria regular encara que l’equip continua aspirar a l’ascens i és capaç de sumar algun títol més.
En aquesta dècada destaca l’acord el qual arriben els tres clubs de la ciutat, CD Constància, CD Joventut Sallista i CE Beato Ramon Llull per unificar el futbol base.
2010-2020
La temporada 2010-11 s’inicia amb l’adopció del nom de Club Esportiu Constància, i amb Ramis i Nico López a la banqueta es proclama Campió de lliga a l’edició 2011-12 i a la Fase de Campions remata la tasca aconseguint, després de molts anys, l’ascens a la Segona Divisió B. Aquesta va ser la seva participació a la categoria de bronze.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.